domingo, 6 de octubre de 2013

Dràcula, Bram Stoker

Per fi us puc portar una altra ressenya , l'he anat deixant i ja pensava que es quedava sense fer.
Títol: Dràcula
Títol original: Dracula
Autor/a: Bram Stoker
Altres llibres de l'autor/a: El cau del cuc Blanc
Pàgines: 511
Narració: Cartes, diaris i telegrames de diversos personatges
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules, i moltes coses més


T'agradarà si: tens interès en clàssics, no t'importen les coses denses o t'agraden, no t'importen els estils que segueixen la moda d'una altra època, o tens curiositat per conèixer una de les histories més famoses sobre vampirs.

Ni ho intentis si: busques alguna cosa lleugera i amena, no suportes un llenguatge arcaic..

Sinopsi
En Jonathan Harker ha de tractar un negoci important amb un comte. Per a això viatjarà a Transilvania i allà descobrirà que circulen coses molt estranyes sobre aquest comte anomenat Dràcula. Serà llavors quan comenci a adonar-se que no tot és el que sembla.

Opinió
Doncs tenia força interès en llegir aquest clàssic. Potser per ser un dels vampirs més famosos creats en tots els temps. I ara que sembla que aquestes criatures estan tenint un auge (encara que ja s'està acabant) la curiositat per saber de versions antigues augmenta. En qualsevol cas, és un clàssic que m'ha resultat dens i que no entra dins els meus favorits.

La història és bastant simple des del meu punt de vista. Vull dir hi ha un monstre que és el mal en persona, anem a matar-ho perquè sinó no destruirà la humanitat. A partir d'aquí si que és cert que està narrat d'una manera que encara que enganxar no enganxa si que desperta una mica d'interès per saber que pot passar en un futur als protagonistes. Tot i així he de dir que les actituds d'aquests em frustraven una mica, però en fi, això ho deixo per després. Tenim una història simple, però que almenys intriga al lector, i a mi personalment em creava expectatives d'un clímax dramàtic impactant cosa que no passa. Tal com deia el prologuista de l'edició que he llegit, el lector queda bastant frustrat davant aquest final tan sobtat.
Més enllà del final, suposo que se li poden donar moltes interpretacions simbòliques - filosòfiques d'aquestes que els prologuistes (i els professors de literatura) semblen adorar. Però personalment he de ser molt curta perquè no m'ha arribat a revelar res de nou. No està malament, però suposo que esperava alguna cosa més profunda, o anava amb unes expectatives diferents al que m'he trobat, o fins i tot potser ho he llegit en un mal moment.

Sobre l'estil, m'agrada aquesta estructura en forma de cartes, telegrames etc. Crec que és el millor punt del llibre, que s'hagi decidit per aquesta varietat de punts de vista. El problema que tinc va més amb la forma d'escriure molt a l'estil del romanticisme, visca les exageracions i les exclamacions. Que jo intento acceptar-ho però hi ha moments en què el fals dramatisme amb què s'expressen els personatges acabava amb la paciència.

Les normes per les quals es regeix el món, és a dir l'existència vampírica i tot això no m'han quedat del tot clares. És a dir les famoses caixes de terra no he acabat d'entendre quina era la seva funció, que sí, que són imprescindibles per al vampir, suposo que les necessita i punt. Així i tot és interessant la quantitat de elements que hi ha, que alguns s'inventa l'autor i els altres suposo que ja venien de tradició. Però igualment crea tot un món.

Quant a personatges, els he trobat massa duals. S'intueixen transgressions entre el paper de bo i dolent però la majoria de la història està format pel grup dels bons que no paren d'admirar-se els uns als altres i l'enemic invisible amb què arriben a obsessionar sense ni intentar entendre'l. Aquest trencament amb les dues morals es pot intuir amb el que li passa a Lucy, però alhora m'hagués agradat més si s'hagués fet més referència a una moral més ambigua i no tan dualista .

Resumint esperava una altra cosa amb aquest llibre i la veritat és que no m'ha acabat d'agradar. Potser l'hauria d'haver llegit amb altres expectatives i en un altre moment. En qualsevol cas no m'ha impactat tant com podria haver fet.

El millor: estructura , el lector pot arribar a sentir curiositat pel que pugui passar.
El pitjor: Dens, personatges massa dualistes


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario