sábado, 14 de septiembre de 2013

El monstre i el doctor: Frankenstein o el modern Prometeu

No es la versió que he llegit
Hola! Nova ressenya literària al bloc.

Títol: Frankenstein o el modern Prometeu
Títol original: Frankenstein; or , The Modern Prometheus
Autor/a: Mary Shelley
Altres llibres de l'autor/a : Matilda, L'últim home
Pàgines: 329
Narració: 3a persona omniscient
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules, i segur que un munt de coses més
Curiositat: la història va sorgir quan Mary i el seu marit es van reunir amb Lord Byron i una nit de tempesta van decidir crear un relat de terror cadascun, Mary va ser l'única que el va acabar.

T'agradarà si: tens interès pels clàssics, els inicis de la literatura de terror, t'interessa com era la història del doctor Frankenstein en l'original.
Ni ho intentis si: et donen pànic els clàssics o les coses denses.

Sinopsi
Un home explorant el nord rescatarà a un altre. Aquest començarà a explicar la seva història, tot el que ha fet durant la seva vida i l'única cosa que li fa continuar vivint, un ardent desig de venjança.

Opinió
Últimament m'ha donat per clàssics i per lectures estranyes. La veritat és que suposo que si tothom considera que són llibres imprescindibles és per alguna cosa, i encara que és cert que poden resultar de vegades lectures pesades, (o almenys a algú com jo li costen de llegir) són interessants i com sempre tens dret a l'opinió un cop acabada la lectura, vull dir que només pots dir que és un “tostón” després d'haver llegit una cosa de forma completa. En aquest llibre en concret crec que l'hagués gaudit molt més si l'any passat no m'haguessin obligat a llegir-me un resum per a anglès. No sé vosaltres, però per molt clàssics que siguin estic en contra dels spoilers, m'agradaria poder gaudir aquestes històries sense saber gairebé res d'elles. Però en fi, tot i així crec que ha estat una lectura interessant.

La història en si la veig molt metafòrica i és que ja el títol és bastant suggerent "el modern Prometeu". Recordem el mite i veiem a aquell heroi que robava el foc als déus i per això era castigat a que un ocell li mengés els budells dia rere dia. Si el mateix títol ens ho diu així per alguna cosa serà, no Òbviament el Dr Frankestein (sí, jo també era fins fa "relativament" poc era un ésser inculte que pensava que Frankestein era el monstre) és Prometeu, és aquesta aspiració a ser més que un Déu, sense saber absolutament com comportar-se per ser-ho. És clar que això és completament subjectiu, però el comportament del protagonista m'ha desesperat. Ja parlaré d'això més tard (potser).

L'estil de vegades és complex. Una de les coses més estranyes del llibre per a mi ha estat les frases ultracomplicadas que fa servir el monstre quan parla amb Frankestein. De debò, havia après l'idioma escoltant una família i llegint quatre llibres (un era Werther, sí, em va fer gràcia) i ja és capaç de dir metàfores d'aquestes que cal llegir tres vegades per entendre-les? D'acord, aquí he exagerat, de fet hi havia una explicació en el pròleg per a una versió cinematogràfica dient que es creia que el llenguatge era una capacitat de l'ésser humà des del naixement. Tenint això en compte suposo que puc donar-li un sentit.
Us mentiria si us digués que el llibre m'ha resultat amè, no ha estat així, però m'ha agradat. Suposo que m'agraden els simbolismes dels personatges i alhora els sentiments dels mateixos... És cert que a vegades hi ha descripcions, o coses típiques de l'estil de l'època (exclamacions, exclamacions per tot arreu, visca el romanticisme!), però encara que a vegades et riguis (quan l'objectiu de l'autor no era aquest precisament), hi ha de ser més oberts amb els estils... Encara que jo acabo rient i admirant a la vegada algunes frases.

Els personatges són el punt que potser m'ha agradat més, de debò que a el Frankenstein em donaven ganes de donar-li d'hòsties i al monstre de fer-me amiga seva... És a dir, m'han causat reaccions, això és positiu. De debò que el doctor m'ha resultat inconscient en tots els seus actes, al cap i a la fi crees un monstre, és lleig, ho estàs veient cada dia, no se t'ocorre que serà lleig si aconsegueix despertar? I l'únic que fas és anar-te corrent? En fi, irresponsable. En canvi el monstre m'he quedat amb ganes de més, amb tenir més punt de vista seu. No puc evitar-ho, però m'encanten els personatges marginats, antiherois, dolents però amb una mica de bondat... Així que aquest pobre monstre sense nom (ni l'acrediten l'existència) m'ha agradat.

Resumint, és un llibre interessant, pels simbolismes, personatges, i que al cap i a la fi a tots ens sona el monstre, així que jo de vosaltres, ni que sigui per curiositat el llegia. Per saber com era l'original.

El millor: Personatges, simbolismes,
El pitjor: pot resultar pesat en ocasions.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario