sábado, 28 de septiembre de 2013

Drama Romàntic: Mar i Cel

Hola! Per fi us puc portar una nova ressenya literària, ja us vaig comentar que vaig atabalada així que potser actualitzo poc.
Títol: Mar i Cel
Títol original: Mar i Cel
Autor/a : Àngel Guimerà
Altres llibres de l'autor/a : Terra Baixa, La filla del Mar
Pàgines: 90
Narració: Teatre
Format original: Teatre
Adaptacions: musical ,

T'agradarà si: t'agrada el teatre (o el toleres), busques un drama romàntic curt, t'agraden els clàssics, els simbolismes...
Ni ho intentis si: no t'agrada gens el teatre, vols una trama molt original, alguna cosa plena d'acció o alguna cosa llarga.

Sinopsi
L'any 1639 en plena expulsió dels moriscos un pirata, Saïd ha capturat diversos cristians, entre ells es troba una noia pura que plorarà després d'escoltar la història del capità dels pirates. Said no entendrà perquè ha plorat i a partir d'aquí començarà a veure les coses de forma diferent.

Opinió
He llegit aquesta obra per obligació escolar, però la veritat és que des del moment en què vaig saber que em tocava llegir-la em feia gràcia. De petita vaig anar a veure la versió musical que van fer de l'obra i encara que no em recordava de res sabia que era una història tràgica d'amor. Després de llegir-la si us agrada el teatre o no us molesta, i us agraden els drames romàntics a l'estil de Romeu i Julieta us la recomano.

La història potser no és molt original en si, ens trobem un romanç que gairebé des de la primera pàgina sabem que serà condemnat al fracàs (podria dir que això és un spoiler, però en fi...), però la manera de tractar-la, la quantitat de simbolismes que podem veure (o imaginar, com sempre) és el que fa que aquesta obra sigui interessant. A més té alguns punts molt dramàtics, sobretot el final dels tres actes. Jo no recordo el musical, però algunes cançons m'encanten i crec que si el tornessin fer m'agradaria anar (encara que dubto que pogués, però això és una altra cosa). El que em sol passar amb el teatre és això, que em donen ganes de veure l'obra representada, i en aquesta ocasió també m'ha passat.

L'estil conté arcaismes i en la versió que jo he llegit termes en català que no són molt correctes i amb influència del castellà, però no es fa complicat d'entendre. A més un altre punt a favor és que l'autor en tot moment busca realisme en els diàlegs així que no dubta a usar frases vulgars, i encara que sigui teatre en vers no rima així que no ho he trobat molt forçat.

Els personatges potser siguin el punt que m'ha agradat més. Són molt característics i si he de destacar un especialment seria Saïd. És un personatge molt ben format i ha aconseguit conquistar-me, encara que si bé és cert que és teatre i té poques pàgines per fer-ho aquest heroi romàntic m'ha convençut. Potser Blanca, la protagonista femenina, m'hagi semblat molt idealitzada per al meu gust. Un altre personatge que m'agradaria destacar és Ferran del qual jo m'he quedat amb ganes de més.

Resumint, una bona lectura curta i amena. Si el teatre t'agrada i busques una cosa curta i dramàtica jo t'animo a que llegeixis Mar i Cel.

El millor: personatges, entretingut
El pitjor: curt, més llarg m'hagués impactat més.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario