domingo, 29 de septiembre de 2013

Creure o no creure: La vida de Pi

I una altra ressenya literària més per al blog.
Títol: La vida de Pi
Títol original: Life of Pi
Autor/a: Yann Martel
Altres llibres de l'autor/a: Beatrice and Virgil, We Ate the Children Last
Pàgines: 413
Narració: 1a persona la majoria des del punt de vista d'en Pi
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula, teatre

T'agradarà si: t'agraden les coses per reflexionar , no busques una cosa que tingui molta acció, t'agraden les coses lentes
Ni ho intentis si: no et van les coses reflexives o religioses, t'agraden els llibres dinàmics.

Sinopsi
El Pi Patel és un noi religiós i fill de l'amo d'un zoològic. La seva família veu que el negoci dels animals no és molt rendible així que decideixen vendre'ls i se'n van al Canadà en un vaixell que naufragarà. El protagonista serà l'únic supervivent juntament amb un tigre de bengala un goril·la, una hiena i una zebra ferida.

Opinió
He de dir que el meu interès en aquesta novel·la va començar amb l'adaptació recent que s'ha fet i que no he tingut oportunitat de veure. Abans que es fes ja em sonava el títol i sentia curiositat per ell i la veritat és que no tenia idea que podia trobar-me en aquest llibre. Sabia que hi havia un tigre per la portada, això era tot. Després d'acabar-los em qüestiono com es fa una pel·lícula d'aquest llibre. Només per això m'agradaria veure-la, però no sé si ho acabaré fent.

L'estil d'aquesta novel·la és molt lent, però alhora m'ha encantat. És curiós perquè no passa res i alhora m'ho passava bé llegint petites anècdotes de la vida del protagonista fins a arribar al succés que tots coneixem i ja en la sinopsi ens ho diuen: el naufragi. La veritat és que clar, com en les primeres cent pàgines no passa res (o gairebé res) doncs alguna cosa havien de posar a la sinopsi, però estic farta de les sinopsis que spoilegen 100 pàgines perquè si. En fi, a part d'això, el naufragi tampoc té molta acció està clar que si només hi ha un personatge diàlegs no et trobaràs gairebé cap. Així que molta descripció de sentiments, sensacions i altres.
Ah sí, se m'oblidava comentar que m'agrada que l'autor s'inclogui com a personatge, aquest tipus de jocs literaris m'interessen bastant.

La història en si és una mica complicada de definir. Per descomptat no la recomano a ningú que no toleri les coses que parlin de religió. Però deixant aquest tema a part en un principi ens trobem un munt de petites coses sobre la vida del protagonista interessants però sense cap aportació, però alhora jo no perdia l'interès, seguia i potser em preocupava al final. No tenia ni idea de com podia acabar la història i no sabia que esperar. He de dir que el final m'ha encantat, és el millor d'aquesta història, aquest final.
No m'agradaria fer spoiler, però aquestes "dues opcions" no me les hagués imaginat mai. Per això dic que si ets completament ateu i fins i tot potser si ets completament creient pot ser que no t'agradi, així que potser, encara que siguin criticats en el llibre, sigui un llibre per agnòstics, o per a gent que té creences molt rares, com jo (us explicaria les meves teories sense sentit, però suposo que no és el lloc ni el moment). Aquest final m'ha impressionat perquè no m'ho esperava i alhora et fa reflexionar molt.

Els personatges potser hauria de dir “el personatge" perquè encara que hi hagi més d'un podíem dir que només destaca Pi i bé, en Richard Parker, el tigre. El protagonista construeix una dimensió psicològica ben feta, cosa que té a veure clarament amb la primera persona (potser es nota que tinc una obsessió amb aquest tipus de persona, però no també m'agraden les terceres ben portades). Si he arribat a empatitzar amb ell o no, ja és més complicat, a vegades suposo que si arribava a connectar però no és un personatge que hagi arribat a odiar o estimar profundament.

Resumint, m'ha agradat aquest llibre. Encara que té un ritme lent no se m'ha fet pesat i m'ha agradat aquest final que li dóna tant sentit a aquesta frase que posa a la portada de la novel·la. M'ha deixat una sensació positiva.

El millor: final, estil
El pitjor: per a alguns pot resultar lenta, o massa moralista (a mi no em sembla que imposi un tipus de creença, per això m'ha agradat).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario