miércoles, 14 de agosto de 2013

Resoldre el laberint: El Corredor del Laberinto

Una altra ressenya literària, en aquesta ocasió us porto una novel·la juvenil.
Títol: El corredor del Laberinto (crec que no té traducció al català)
Títol original: Maze Runner
Autor/a: James Dashner
Altres llibres de l'autor/a: Saga Jimmy Fincher (no traduïda)
Pàgines: 528
Precedit de: The kill order (preqüela, no necessària per llegir el corredor del laberint)
Continuacions: Les proves/La cura mortal
Narració: 3a passat
Format original: llibre
Adaptacions: pròxima pel·lícula
Enllaços d'interès: http://www.jamesdashner.com/

T'agradarà si: busques un llibre on tot sigui acció, t'interessen les distòpies, la supervivència, no t'importa que els personatges siguin plans o massa heroics.

Ni ho intentis si: necessites personatges característics, vols un llibre amb alguna cosa apart d'acció,

Sinopsi
En Thomas es desperta dins un ascensor només recordant el seu nom. Quan baixi d'ell es trobarà amb una petita ciutat en què només viuen nens i adolescents envoltats per un enorme laberint en el qual habiten criatures molt estranyes.
Enmig d'aquesta confusió en Thomas té una cosa clara, vol ser un corredor, gent que corre pel laberint buscant la sortida del mateix.

Opinió
Havia llegit molt bones crítiques del llibre així que com el tenia a la meva disposició vaig decidir que era una bona opció. És cert que sent una saga tira una mica cap enrere, però com l'argument m'interessava i la portada també vaig caure en la temptació. La veritat és que després d'haver acabat he quedat una mica decebuda.

El principal problema que li veig al llibre és que no m'agrada gens l'estil de l'autor. Vull dir tot és molta acció i res més. No hi ha res de descripcions, i la veritat és que sent tercera persona perquè empatizi amb un personatge necessito moltes descripcions psicològiques. És cert que l'acció està present durant tot el llibre i que això fa que sigui molt ràpid de llegir i que alhora et mantingui amb ganes de saber que passa. Però per a aquest tipus d'històries prefereixo mil vegades una primera persona, almenys així connectes amb els pensaments del protagonista.

De la història en sí, he de dir que el final et deixa amb ganes de més, cosa que m'ha molestat bastant. Estava llegint a bon ritme (per a mi) i veia que arribava al final, veia que passaria una cosa evident però m'imaginava que no es solucionaria del tot i em feia ràbia. Vaig arribar al final i els meus temors es van confirmar. Ara mateix encara no sé que fer si continuar amb la saga o no. Probablement no ho faci per la gran quantitat de llibres que tinc pendents, però qui sap en un futur. El cas és que la majoria d'escenes han estat massa estereotipades del tipus l'heroi sempre venç. No obstant això m'ha enganxat i això em frustra i m'agrada a parts iguals.
Hi ha hagut una escena, la mort d'algú que crec que és el millor del llibre, vull dir que m'ha fet pena, que m'ha fet sentir alguna cosa. La solució a l'enigma principal se m'ha fet una mica estúpida (faig referència a allò de superposar). Els instints que li donen al protagonista, o els records que en un principi li vénen de sobte perquè si són una mica massa convenients.

I el punt principal que m'ha fallat més han estat els personatges. De debò que no he trobat cap personatge amb el qual pogués sentir algun tipus de connexió. Potser amb en Chuck perquè l'he trobat adorable, però ja està. El personatge principal és massa "heroi", pel meu gust les coses li van massa bé. La Teresa és un personatge que queda massa secundari, i la resta de gent del Clar tenia més potencial que en Thomas i no estan ben aprofitats.

Resumint, el llibre enganxa una barbaritat perquè tot és acció, però no és res fora del normal i els personatges m'han fallat massa. Tot i així el final et dóna ganes de seguir llegint, sobretot per certa cosa nomenada en l'epíleg que m'ha deixat intrigada.

El millor: es llegeix ràpid, és entretingut, enganxa i et deixa amb ganes de saber que passarà
El pitjor: els personatges són molt simples, m'ha faltat més descripció psicològica o un canvi de persona.

L'he gaudit un: 2/5


Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario