jueves, 22 de agosto de 2013

Ossos de pelutx, un tornado i cols: Junjou Romantica

Hola! Per fi us porto una nova ressenya d'un anime, que ja sabeu que d'aquest tipus faig poques perquè ara estic més amb les visual novel però en fi, tampoc perdo el costum.
Títol: Junjou Romantica
Significat del títol: Pur romanç
Extensió: 12 +12
Format original: manga
Adaptacions: anime
Estudi del anime: DEEN
Autor original: Shungiku Nakamura
Altres obres de l'autor/a: Sekaiichi Hatsukoi, Hybrid Child

T'agradarà si: t'agrada el yaoi, no has llegit el manga, busques una comèdia romàntica relativament curta, t'agrada que hi hagi més d'un protagonista en les històries.

Ni ho intentis si: no suportes el yaoi o les comèdies romàntiques o les històries romàntiques en si (entenc que pot resultar massa romàntic)

Sinopsi
Tres històries d'amor s'ajuntaran en aquest anime:
-> Misaki i Usami: el germà del primer és amic del segon així que li demanarà que deixi allotjar a en Misaki a casa. Aquest acceptarà i la convivència farà que s'acabin acostumant l'un a l'altre.
-> Nowaki i Hiroki: el segon deprimit pel seu fracàs amorós coneixerà en Nowaki i les coses començaran a canviar per a ell.
-> Shinobu i Miyagi: en Shinobu és el germà de l'ex-dona d'en Miyagi però està enamorat d'ell i així li ho dirà. En Miyagi al principi el rebutjarà per ser bastant més jove i massa insistent però qui sap en el futur...

Opinió
Avís: El títol de l'entrada pot resultar força desconcertant, els fans ja saben a que fa referència.

Primer de tot dir, com va passar en la de sekaiichi, que abans de veure l'anime he llegit tot el que he trobat del manga i estic a l'espera de més. Encara que sembla que l'autora és pitjor que lenta. En fi, això no ve al cas, però el que si volia dir és que no puc evitar dir una cosa bastant bàsica, que prefereixo el manga l'anime. Però és com el típic el llibre és millor que la pel·lícula, la versió original sempre sol ser millor. En qualsevol cas he de dir que l'anime se m'ha fet pesat però sobretot perquè la història ja la coneixes i no és precisament que sigui molt ràpida. A més que tot sigui dit sóc més fan de Sekaiichi que de Junjou.

Crec que la història és bastant fidel al manga, òbviament les escenes de sexe són més explícites en el manga, però a part d'això crec que tot està adaptat força bé. El que passa és que a mi els capítols se m'han fet llargs, clar que en el manga també ho són, el que passa que el passar pàgina entreté i el veure un Misaki tres segons igual doncs no gaire. Però bé no em queixo massa, de tant en tant, com tot bon romanç et fa sentir un espècie de calidesa així que ja està bé. El problema que li veig a Junjou és que hi ha massa parella protagonista, i tenint en compte que prefereixo mil vegades la d'en Nowaki i en Hiroki doncs em cansen una mica tant de Misaki i Usui. Però en fi es pot suportar i més si és la primera vegada coneixent la història, si veus l'anime sense llegir el manga i t'agraden les històries d'amor el més probable és que el gaudeixis.

L'estil d'aquesta història per mi és molt episòdic, vull dir que cada capítol de la sèrie sembla haver un problema en la parella i ho acaben solucionant (probablement follant pel mig, però això és igual). No dic que no funcioni amb mi, la sèrie i sobretot el manga em va enganxar molt, el que passa és que la història principal de la parella no sembla avançar res. I el final d'aquestes històries tant en el manga com l'anime podria ser en qualsevol punt. Tot i així crec que qualsevol persona que vegi l'anime el més probable és que es quedi amb ganes de més i que fins i tot comenci a llegir el manga, us animo a fer-ho.

Els personatges destaquen perquè al final l'espectador el més probable és que acabi agradant-li alguna de les parelles, en aquesta ocasió sense dubte m'encanta el que en el manga és el "Junjou Egoist", Nowaki x Hiroki. Sens dubte aquest parell és el meu preferit, el "tsunderisme" d'en Hiroki combina molt bé amb aquesta tranquil·litat d'en Nowaki i la veritat és que els capítols d'aquests són els que més m'han agradat com en el manga. La parella principal en part m'agrada perquè l'Usami és un escriptor i tal però en part m'avorreix, suposo que com hi ha tanta d'ella doncs al final una es cansa de veure el mateix en manga i en anime. La parella de Terrorist, encara que a molta gent (segons tinc entès) li encanta, a mi no m'acaba d'agradar. No està malament, però crec que és la que menys m'agrada.

En aspectes tècnics he de dir que el dibuix de l'autora en el manga ja em semblava a vegades estrany i en l'adaptació a l'anime hi ha vegades que algunes cares també són rares per a mi. Tot i així no sóc molt primmirada amb el dibuix. El tema de la música si que m'ha faltat més varietat. Hi ha alguns temes que se salven. Crec (encara que no ho puc assegurar) que la primera temporada té millor OST que la segona, o aquesta és la impressió que m'ha donat. Us deixo per deixar un opening i un tema que m'agrada bastant:


Resumint, si t'agrada el yaoi Junjou és un imprescindible, o almenys prova-ho. Si t'agraden les històries d'amor també t'ho recomano. Això sí, jo de tu llegiria el manga. Si el mana se't fa pesat o només mires anime llavors a per la sèrie.

El millor: adaptació fidel, suportable
El pitjor: si ja has llegit el manga t'avorrirà

L'he gaudit un: 3/5


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario