lunes, 26 de agosto de 2013

No vagis de casament a Ponent: Tempesta de Espases

Hola! Us porto una altra ressenya literària.
Títol: Tempesta d'Espases
Títol original: A storm of Sword
Autor/a: George R. R. Martin
Altres llibres de l'autor/a: Somni de Fevre, Mort de la llum
Pàgines: 1228
Precedit de: 1. Joc de Trons 2. Xoc de Reis
Continuacions: 4. Festí de Corbs 5. Dansa de Dracs
Encara no han sortit 6. Vents d'hivern 7. A dream of spring
Narració: 3a persona passat fixant-se en diversos personatges
Format original: llibre
Adaptacions: sèrie, videojocs
Enllaços d'interès: http://hieloyfuego.wikia.com/wiki/

T'agradarà si: et vas viciar amb el primer i el segon, t'agrada l'èpica fantàstica, no t'espanten els totxos, vols alguna cosa amb molts punts de vista i molta història.

Ni ho intentis si: no t'agraden els totxos, et fan molta por les sagues no estan acabades o no vols històries complexes amb molts noms històries etc.

Sinopsi
La guerra dels cinc reis segueix en curs després de la derrota de Stannis a Desembarcament del Rei. D'altra banda en el Mur sembla que la Guàrdia de la Nit s'afebleix i molts enemics aguaiten. Fora de Ponent Daenerys Targaryen segueix intentant aconseguir un exèrcit per conquerir el Tron de Ferro.

Opinió
Una cosa bastant obvia és que em van enamorar els dos anteriors i aquesta part ho ha tornat fer i m'ha deixat amb moltes ganes de seguir amb la Cançó de Gel i Foc, el principal problema és que al no estar acabada desmotiva per seguir llegint i quedar-te amb les ànsies.

L'estil segueix sent el mateix dels anteriors, molta acció, molts personatges i capítols amb punts de vista diferents. Com sempre això és bo en part, perquè així mai et canses d'un personatge (o et canses menys), però d'altra banda hi ha moments en què et quedes intrigat sobre el que ha passat. Sobretot perquè l'autor sol deixar anar la notícia bomba a l'última línia del capítol. No se si és una cosa que us agrada, però sincerament a mi em donen ganes de matar algú (visca la exageració). Però de debò hi ha moments que et causen tanta curiositat per saber el futur de tal o tal altre personatge que hauria de ser il·legal (i ara se me'n va l'olla, yupi!).
No us negaré que he anat lenta llegint el llibre, sempre dic que no sóc una lectora ràpida i ho torno a repetir, però us puc assegurar que les 1200 pàgines que té no es fan pesades, no us dic que no hagin paràgrafs que et costin de llegir (sobretot quan comencen amb els noms i les cases), però en general es llegeix força bé.

Pel que fa a història aquest llibre està carregat de sorpreses, morts i girs inesperats. Crec que aquest llibre és millor que l'anterior en aquest aspecte. He llegit en algun lloc que aquest llibre és un dels que es carreguen a més gent, bé he de dir que hi ha cert personatge que no esperava que el matessin, però en cap de moment la cosa no s'ha posat dramàtica per als personatges que em cauen bé. Espero que segueixi així pel bé de Martin (amenaçant, jo? Que va...). La història cada vegada avança més i jo crec que qualsevol lector se sent amb ganes de saber ja el final tan inesperat que pot arribar a tenir això. La veritat és que cada vegada se m'ocorren idees més estranyes sobre com podria acabar aquesta història, necessito més i per sort a mi em queden encara dos llibres per quedar-me sense material.

Els personatges segueixen sent un punt fort en aquesta història, com en la novel·la anterior comptem amb dos punts de vista nous de dos personatges que, en aquesta ocasió, ja coneixíem: Jaime i Sam. Per a mi els dos són bones incorporacions, conèixer en Jaime és gairebé com oblidar-se de la idea que teníem d'ell en els dos llibres anteriors i a mi m'ha caigut bé, és característic solta bones frases de tan en quan. D'en Sam tampoc tinc cap queixa perquè m'agraden els personatges antiherois, i més quan admeten que són covards.
Després tenim el mateix repartiment de sempre (més o menys): Daenerys que com sempre està molt perduda però sembla que la seva història avança lenta però segura. Jon Neu que en aquest llibre m'ha agradat més perquè evoluciona i perquè per fi ha aparegut la frase arxifamosa que fa referència al personatge. L'Arya crec que li cau bé a tothom (vinga va comenta que no et cau bé, no m'enfadaré, qui siguis jaja) i jo no sóc una excepció, no com a diferència de la seva germana i la seva mare que no em cauen bé. Potser la Catelyn i la Sansa són els dos personatges que menys suporto, però en fi, es poden llegir. I després tenim en Davos que en aquest llibre m'ha caigut millor que en l'anterior, o almenys he trobat el seu punt de vista més útil i en Bran, que en ser un nen petit em cau bé.
Ah, se m'oblidava i Tyrion... Òbviament no se't pot oblidar aquest personatge que sens dubte és el meu preferit de tota la saga, en aquest llibre m'he tornat a enamorar d'ell. De debò que simplement m'encanta.

Resumint, què voleu que us digui? Sí, ho accepto, estic molt viciada a aquesta saga. També accepto que vull llegir ja Festí de Corbs, però haurà d'esperar perquè tinc molts llibres acumulats que en teoria cauran abans... Encara que no estic segura de si podré esperar.

El millor: personatges, estil, història,
El pitjor: que no tingui final...

L'he gaudit un: 5/5


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario