jueves, 15 de agosto de 2013

Horror Còsmic: El Horror de Dunwich

I una altra ressenya, en aquesta ocasió d'una història molt curta.
Títol: L'horror de Dunwich
Títol original: The Dunwich Horror
Autor/a: H. P. Lovecraft
Altres llibres de l'autor/a: La crida de Cthulhu, Les muntanyes de la bogeria,
Pàgines: 95
Narració: 3a persona
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules i altres.
Enllaços d'interès: http://www.hplovecraft.com/creation/

T'agradarà si: t'agrada l'horror, tens curiositat per saber que és el "horror còsmic", o entrar al món dels mites de Chutlu, busques alguna cosa curta,

Ni ho intentis si: no t'agraden les coses curtes, no t'agrada el terror, no tens interès en aquest autor

Sinopsi
Al petit poble de Dunwich una dona donarà llum a una estranya criatura que creixerà a una velocitat fora del normal. Què foscos secrets té aquesta família de la qual els habitants del poble no paren de parlar? Quin horror pot ser el que arribi ha assolar a Dunwich?

Opinió
Les meves ganes de llegir alguna cosa de Lovecraft van començar quan em vaig assabentar que la visual novel Saya no uta es podia considerar que tenia part de relació amb el món de l'autor. Aquesta història em va impressionar i encara que en el seu moment només li vaig donar un 3/5 últimament no paro de pensar en ella. Al adonar-me que tenia a casa un relat de l'autor no em va fer falta pensar-m'ho massa per posar-me amb ell. Al cap i a la fi és molt curt, així que el vaig llegir i encara esperava més, no ha estat una mala lectura.

L'estil té moltes descripcions que no s'arriben a fer pesades sinó que ajuden a crear l'ambient per a la història. Crec que és una bona tècnica per al relat de terror (gènere del qual no he llegit gaire, tot sigui dit), l'ambientació detallada fa que el lector s'impregni més del que passa. Tanmateix, a vegades trobo que algunes de les frases són massa forçades, us posaré un exemple:
¿De qué lóbregos avernos de terror propios del diabólico Aqueronte, de qué insondables abismos de consciencia extracósmica, de qué sombría y secularmente latente estirpe infrahumana procedían aquellos semiarticulados sonidos medio graznidos medio truenos?”
La veritat, després de llegir aquesta interrogació vaig riure sense poder-ho evitar. En teatre antic encara m'espero frases així, però en aquest relat crec que no calia.

Sobre la història en si, esperava un punt de vista innovador com passa en Saya no Uta. Vull dir que el punt de vista és el típic de gent espantada que vol acabar amb el mal més o menys. L'original de l'autor és les "bestioles" rares que crea provinents de l'univers, el que es denomina com Terror Còsmic. Només per saber més sobre aquest món i aquesta mitologia que crea l'autor m'agradaria llegir més relats curts. Aquest mateix me l'he llegit en una estona així que no descarto llegir alguna cosa més en el futur.
Hi ha certa cosa que es diu al final que no me l'hagués imaginat, puc dir que és un bon "engany al lector", el problema és que no impactat tant com podria haver-ho fet. Però sens dubte tenia teories una mica diferents.

Els personatges com ja he dit són massa normals per al meu gust, vull dir, el dolent és dolent, el bo és bo. No tan així, sinó que al ser curt no dóna temps per a més en aquest tipus d'escriptura suposo. Tot i així hauria preferit saber més dels sentiments del "monstre".
Resumint, em donen ganes de llegir alguna cosa més de Lovecraft perquè com són relats curts no es fan pesats. El món que crea, la mitologia de déus-monstres còsmics és interessant. Potser m'esperava millors personatges o més sentiments.

El millor: la mitologia que crea, curt i ràpid de llegir
El pitjor: personatges simples, esperava més

Ho he gaudit un: 3/5 (no, un 2 també estaria bé)


Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario