viernes, 30 de agosto de 2013

Carta des d'una presó: De Profundis

No és la versió que tinc
I un altre llibre més , sembla que aquesta setmana us porto bastant ressenyes literàries.
Títol : De Profundis
Autor/a : Oscar Wilde
Altres llibres de l'autor/a : El retrat de Dorian Gray , El fantasma de Canterville i altres contes, teatre
Pàgines: 203
Narració: Carta
Format original: carta
Adaptacions: obra de teatre
Curiositat: primer es va publicar una part de la carta , i finalment el destinatari la va lliurar però a condició que no es publiqués .

T'agradarà si: busques alguna cosa filosòfica , no una novel·la, busques alguna cosa profunda ( es podria dir que és un joc de paraules dolent) i no t'importa que sigui dens.

Ni ho intentis si: busques alguna cosa entretinguda i lleugera o una novel·la

Sinopsi
De Profundis és la carta que Oscar Wilde va escriure al seu amant criticant-lo com era i aprofitant per filosofear sobre la vida i altres afers. A través de les pàgines podem descobrir trets de la personalitat del famós escriptor que ens sorprendran.


Opinió
Volia llegir aquest llibre perquè la manera d'escriure d'Oscar Wilde em va impactar bastant quan vaig llegir El retrat de Dorian Gray així que volia llegir més d'aquest autor. Sabia que aquest escrit era molt intimista, no sabia que era una carta que va enviar al seu amant, però si que venia alertada per un document filosòfic i una mica dens.
Després d'haver-la llegit crec que he descobert més coses sobre la personalitat d'aquest escriptor que em va fascinar amb la seva novel·la, alguns detalls són bastant sorprenents, és increïble perquè les opinions de l'escriptor em són contradictòries amb les meves, tot i així les trobo interessants.

Sens dubte el millor d'aquesta carta és l'estil de l'autor que té unes frases molt bones que encara que de vegades es passa amb la repetició d'algunes, són interessants i per a mi un punt de vista molt diferent al que estic acostumada. És veritat que en aquesta carta l'autor divaga entre molts temes estranys i de vegades es posa pesat, no us ho negaré, o et perds entre moltes paraules i frases rebuscades.

Sobre el que explica a la carta és una cosa curiosa, l'escriptor es passa unes 100 pàgines criticant al seu amant per haver-se aprofitat d'ell i alhora es veu incapaç de odiar-lo perquè té alguna cosa així com una filosofia tipus l'amor triomfarà sempre... Us estaria mentint si no us digués que he trobat idiota el comportament de l'autor, és a dir: t'obliga a pagar les consumicions i sempre tornes? Per a mi no és comprensible, cadascú és lliure de fer el que vol, és clar, i suposo que tots tenim punts de vista diferents sobre la vida. I això és l'interessant, que em sorprèn aquesta manera de veure el món, potser molt idealista.
Després els temes van canviant (tinguem en compte que són 200 pàgines de carta, li dóna estona per parlar d'unes quantes coses) i una de les coses més sorprenents per a mi ha estat la seva opinió sobre que Crist va ser el primer individualista. Crec que enalteix massa aquesta figura, no crec que tot l'art es basi en aquesta figura, però bé és sorprenent llegir coses així.

L'autor va escriure aquesta carta des de la presó i sembla que és una manera d'extreure totes les coses que li turmenten, des de la seva relació fins a les idees més estranyes que li passen pel cap. Sembla que es desfoga de les seves penes . Una cosa curiosa és l'intent d'optimisme que l'autor manté i reitera al llarg de tota la carta. Confessa que durant el seu primer any a la presó el va passar molt malament i es va deprimir molt, però després va començar a veure-li la bellesa al dolor. I torno a dir que és una visió molt diferent a la meva, i per això em sembla interessant. Crec que quan vaig llegir la seva novel·la també em va passar el mateix, opinava en moltes coses de forma diferent, però em fascinava la seva forma de dir-ho.

Resumint, no us ho negaré, costa de llegir, però és interessant conèixer un nou punt de vista, l'estil de Wilde és d'aquest en el qual -per als lectors que subratllen- serien capaços de fer-ho durant moltes pàgines.

El millor : l'estil, un punt de vista diferent, coneixes l'autor
El pitjor: dens, és una carta si busques una altra cosa no provis amb aquest llibre, és a dir no és una història.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario