viernes, 19 de julio de 2013

PdR32: Les meves obsessions 5 Umineko no naku koro ni

Avui us vinc a parlar d'una de les meves obsessions que se suposa que hauria d'haver abandonat però sóc incapaç: les sound novel d'Umienko no naku koro ni. Farà ja més d'un any vaig acabar de llegir l'últim episodi de les sound novel i no obstant això de tant en tant recaic i torno a pensar-hi, potser perquè he escoltat la BGM (la qual adoro) o sinó com aquesta vegada que en llegir aquesta entrevista m'he posat a pensar. Milions de preguntes m'han tornat assaltar la ment.


En aquesta entrevista l'autor diu coses com que els lectors de la seva obra que esperava o que admira són aquells que davant dels milers d'endevinalles s'han posat a pensar sobre elles, que li han donat voltes i més voltes i que sens dubte ells hauran arribat a la veritat. Perquè per als que no ho sàpiguen, la veritat no és revelada en cap moment. Recordo que quan vaig acabar de llegir l'última part he de confessar (tot i que ja he ressenyat l'última part i no és cap secret) que no em va agradar no saber la veritat. Necessitava saber, encara que contradictòriament sóc una persona que tendeix a pensar que tot és relatiu i la veritat inclosa, (amb la paradoxa que crea certa frase). Tot i així aquesta promesa que hi havia una veritat em feia voler llegir, una confirmació.

Ara, després d'aquesta decepció farà un any i llegint l'entrevista a l'autor crec que entenc que no hi hagués veritat, l'autor volia que cadascú pensés per si mateix i jo ni tan sols em vaig adonar que havia de pensar. No se vosaltres, però no he llegit massa novel·la de misteri i normalment no m'aturo a pensar quan llegeixo en la resolució del problema. És clar que de vegades et surten pel cap algunes teories espontànies pel cap, però no tinc la suficient confiança amb l'escriptor com per pensar que la resposta està en la història. Sí, el concepte de la confiança entre lector i escriptor també és una cosa de l'autor de Umineko al que com podreu entendre admiro bastant. Però, hi ha tantes vegades que per molt que busquis la resposta al misteri no està en cap part de la teva lectura i que es produeix el típic deus ex machina on l'autor es treu al final del no-res...

I aquest és el problema, que no pensem, o almenys hauríem de pensar més. O això és el que vaig pensar després de llegir l'entrevista a l'autor, immediatament després (com a bona persona inconstant que sóc) vaig decidir que al cap i a la fi jo no només vaig gaudir Umineko per la recerca de la veritat, sinó que també els seus personatges, les seves perspectives, les seves veritats vermelles que s'han de considerar absolutes encara que jo no cregui en això...
Umineko m'ha impactat ho accepto, per mi aquesta obra ha estat molt important. Se que sona exagerat, però estic segura que moltes persones tenen alguna lectura, pel·lícula, història en general que et canvia una mica la vida, o almenys el que penses d'aquesta. Sí, sóc una fanàtica d'aquestes sound novels, però alhora se que el meu enfocament no és el dels fanàtics, se que hi ha gent més obsessionada a trobar tots els detalls que l'autor va posar a l'obra, rellegir milers de vegades i se que no puc competir contra ells.
No obstant això crec que ara puc entendre un final que no em va agradar, puc gairebé saber del tot que la "veritat" que l'autor va amagar entre milions de dosis de fantasia i de bogeria hi era i era probablement la teoria més acceptada pels fans avui en dia. O almenys és la que ens va fer creure Ryukishi com a certa, mai sabrem si tot es va poder resoldre diferent o jo no buscaré noves solucions. Accepto sense més la teoria de les múltiples personalitats de cert personatge, no estic en contra d'ella volia una confirmació. En aquesta entrevista és cert que en algunes ocasions pot fer referència a això de forma indirecta així que ja està bé. Suposo que a partir d'ara intentaré recordar Umineko amb afecte i que per fi podré acceptar aquesta veritat que en cap cas ha estat confirmada.

I això és tot, perdoneu que molts no coneixeu Umineko no naku koro ni, però necessitava escriure això suposo perquè de tant en tant em vénen brots amb aquesta història, vull dir feia temps que no pensava en ella vaig veure l'entrevista i he tornat a caure... Espero que algun dia trobi alguna història que la pugui substituir encara que de moment ho dubto.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario