miércoles, 17 de julio de 2013

Passat en pressó i bogeria: El presoner del Cel

Hola! Una altra ressenya literària.
Títol: El presoner del cel
Autor/a: Carlos Ruiz Zafón
Altres llibres de l'autor/a: Marina, Trilogia de la Boira
Pàgines: 384
Precedit de: L'ombra del vent, El joc de l'àngel
Continuacions: per sortir.
Narració: 1a passat (majoria)
Format original: llibre

T'agradarà si: vas llegir les dues anteriors, aquestes novel·les es poden llegir independentment, però aquesta tercera des del meu punt de vista és millor llegir-la amb les dues anteriors.

Ni ho intentis si: no t'agraden les històries amb un aire gòtic a les quals es pot dubtar si és
fantasia o no.

Sinopsi
Després dels successos de L'ombra del vent, en Daniel encara té molts problemes, els dubtes i alguns secrets comencen a revelar-se. D'altra banda en Fermín a punt de casar-se sembla tenir algun tipus de problema amb el seu passat.

Opinió
Després de llegir els dos primers d'aquesta "saga", encara que es puguin llegir independentment cadascun, vaig decidir que ja era hora que em posés amb el tercer. Tot i que el segon no m'havia agradat tant com el primer perquè no s'acaben d'entendre moltes coses i la confusió que arriba a tenir el lector és important, tenia interès en saber com es relacionarien els dos en aquest tercer. A més sabia que tractava del personatge Fermín al qual li tinc bastant afecte. Després de llegir-lo crec que necessito que l'autor tregui un quart llibre i que aquest em tanqui totes les coses que queden pendents.

He sentit i llegit que la història en aquest llibre és més normal i menys trepidant que els dos anteriors i crec que coincideixo en aquest punt. El llibre és molt més curt (o almenys a mi se m'ha fet més curt) que els dos anteriors, i té menys història. Els dos anteriors anàvem de misteri en misteri i en aquest més aviat se'ns aclareixen coses i coneixem més sobre la vida dels personatges de L'Ombra del Vent després d'aquest. A més entenem el sentit del segon llibre, ja que se'ns revelen algunes dades importants. Tanmateix, les peces no acaben d'encaixar i el problema principal, en Maurici Valls no ens aclareix, és per això que crec que el quart ha de tenir més sentit amb els tres anteriors. O almenys a mi m'agradaria que l'últim no es pogués llegir de forma independent, sinó que fos el llibre de les conclusions dels altres.

Pel que fa a l'estil, la prosa d'aquest autor és molt bona i a més és molt directa. No cansa llegir els seus llibres i alhora pot tenir trossos dignes de subratllar si jo fos una lectora amb aquest vici. La majoria de diàlegs em semblen realistes (cosa que a vegades és difícil d'aconseguir) i fins i tot de vegades graciosos, no de tronxar-te però si de somriure.
En aquesta ocasió tenim la majoria en una primera persona però un tros des d'una tercera persona explicant la seva estada a la presó. Aquesta part de la presó m'ha agradat bastant. La veritat és que les històries en presons m'atrauen, així que no puc evitar-ho.

Sobre els personatges tinc una queixa principal, en Daniel. Aquest odi que li ve tot de cop em sembla molt forçat i inversemblant. De fet el personatge em semblava massa equilibrat per tenir aquest tipus d'obsessió del no-res. En Fermín en canvi em segueix caient genial, aquest personatge és tot un supervivent i la veritat és que es fa simpàtic. Els altres se m'han fet massa secundaris per fixar-me en ells.

Resumint, és un llibre entretingut però que es gaudeix més si has llegit els dos anteriors. És més obert que els altres de la saga i per això et donen més ganes que surti l'últim. El canvi del personatge principal no m'ha acabat d'agradar.

El millor: estil, entretingut
El pitjor: donen ganes del següent, Daniel ...

L'he gaudit un: 3/5


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario