martes, 16 de julio de 2013

Malsons, Shinigamis, Estrelles: Hoshizora no Memoria - wish upon a shooting star


Hola! En aquesta ocasió per fi us porto una ressenya d'una visual novel.
Títol: Hoshizora no Memoria - Wish upon a shooting star
Significat del títol: La memòria de les estrelles - Un desig a un estel fugaç
Estudi: Favorite
Altres obres de l'estudi: Itoridori no Sekai, Wiz Anniversary
Continuacions: Fandisk Hoshizora no memoria-eternal heart
Format original: visual novel
Extensió aproximada: Llarg 30-50 hores
Idioma: anglès
Edat: conté escenes hentai

T'agradarà si: busques una història de romanç, amb tocs de fantasia, no t'importen les escenes hentai (encara que sempre les pots passar), t'agraden els estels, alguna cosa dramàtica

Ni ho intentis si: vols alguna cosa curta, no suportes llegir escenes banals, no t'agraden les històries amb un ambient tranquil.

Sinopsi
Després de la mort de la seva mare en You Kogasaka i la seva germana Chinami decideixen tornar a la ciutat de naixement de la mare. Allà fa set anys el protagonista va fer una promesa amb una noia que es tornarien trobar en un mirador de la ciutat. Encara que hagi passat molt temps anirà al mirador on es trobarà amb una noia diferent que diu que és un shinigami.

Opinió
Vaig seleccionar aquesta visual novel perquè moltes crítiques que havia llegit eren molt positives, la puntuació en la visual novel database és alta, el disseny m'atreia, semblava ser bastant normal però amb tocs fantàstics que la podien convertir en alguna cosa dramàtica. Això és el que esperava en HoshiMemo (nom curt), la veritat és que no he trobat res d'això. Bé, potser exageri una mica, però la veritat és que m'ha decebut molt.

La "main route" o el que jo anomeno "terra de ningú" comença sent una cosa molt extensa i pesada, he llegit coses amb aquesta part molt extensa (little Busters! Rewrite) però mai se m'havia fet tan pesat. En part el principal problema que li veig és que les parts còmiques són en general dolentes, la Chinami (sobretot al principi en la mudança) acabava amb la meva paciència, de debò que volia que desaparegués del planeta i sobretot que la seva veu se n'anés molt lluny d'aquí amb tant d'"oni-chan". Però vaig continuar, no m'agrada gens abandonar coses (encara visual novels he abandonat diverses) així que em vaig instar a jugar lentament i la veritat és que la noia del mirador em tenia intrigada.

Ordre de preferència de les rutes: Kosame> Komomo>??? > Chinami> Aoi> Asuho> Mare

El problema està clar veient l'ordre de preferència, la ruta ??? que se suposa que és la veritable m'ha agradat menys que altres que no són tan importants. I tot sigui dit que quan vaig començar a jugar les rutes meva opinió del joc va pujar comparant-la amb el tros general i les meves expectatives per al final "veritable" també... En fi, comentaré una per una en l'ordre en que jo les vaig jugar:

Asuho: aquesta ruta és bastant normal, podríem dir que és un romanç qualsevol, per a mi no va tenir res d'especial, però és agradable de llegir. És cert que la personalitat d'aquesta protagonista no acaba de ser del meu gust. No m'agraden les protagonistes tan enamorades i que ho mostren tan obertament, però té la història amb el seu pare que està bé, el "malson" és una mica estúpid però es pot entendre.

Komomo: la tsundere per excel·lència del joc, almenys la que més s'adapta a la definició que jo tinc. La seva ruta em va agradar bastant, en aquesta apareixen elements fantàstics, però tenen sentit. La veritat és que no m'esperava el final. És un engany al lector ben fet, però no obstant això no em va impactar com podria haver-ho fet.

Aoi: la personalitat d'aquest personatge m'encanta, sarcàstica, un "hauries tirar-te per un pont" com a resposta a tot el que li preguntin... Sens dubte, tot un personatge, la ruta però li passa com a la de Asuho en molts aspectes, que és bastant normal, però encara que no siguin extraordinàries es llegeixen bé.

Kosame: l'he posat com la meva ruta preferida de tot el joc, per què? Bé, doncs encara que la seva ruta no sigui del tot original, la de la Komomo ja dóna molta informació, aquest personatge m'ha caigut bé i no sabria triar entre ella i l'Aoi (en personalitat). La seva ruta em va agradar perquè és un tema que m'agrada i la seva personalitat ajuda.

Chinami: bé, encara que a la main route no podia veure ni en pintura a aquesta germana pesada, en la seva ruta es torna molt més tolerable. Aquesta ruta es centra molt en la família del protagonista amb una història secundària que després ens adonarem que es repeteix... Apareixen un altre shinigami, i s'enfoca cap a la personalitat de Chinami i els seus problemes. Vaig sentir fa poc una critica que deia que el tema de l'incest sortia del no-res a la ruta, considero que té raó, però la veritat no m'importo massa ja que les escenes hentai, la majoria les acabo passant per avorriment.

???: La decepció del joc. Venia preparada per a alguna cosa impactant, però m'ha decebut. Començava bé, amb la situació dramàtica típica però que sempre resulta, però després la solució no em conven gens. El primer de tot és un salt temporal que passa perquè si, el qual jo esperava que tingués algun sentit però no en té. Després és la solució "happy ending" que no se sosté. El sacrifici de cert personatge queda molt dramàtic i tot el que vulguis (encara que a mi no m'ho va semblar) però crec que és una manera molt forçada de resoldre les coses del no-res, mal explicada i que desemboca en un epíleg de família sorgida per quedar bé que no m'agrada. Encara que he de dir que la protagonista de la ruta em queia bé.

Mare: aquesta és la ruta més inútil del joc que se suposa que la van posar perquè el personatge tingués ruta pròpia. Encara que el més curiós de tot és que durant les escenes hentai surten uns dofins per censurar i posa alguna cosa així com "australian government". Què pinta Austràlia? Si algú m'ho aclarís... Entenc que es censura perquè el personatge és menor d'edat, però Austràlia... No em quadra.

Una cosa positiva de la història del joc és el que mig he dit per les rutes, les històries secundàries. Sobretot la de l'anterior generació del Tenkuru em va interessar bastant. L'ambientació del joc, shinigamis (o fades), malsons, estrelles... És bonica, de debò crec que està bastant ben feta, el problema per mi és que no està ben quadrada del tot, però tenia potencial.
Un altre problema que li veig en aquest sentit és el ritme narratiu de la història. En moltes ocasions el drama no acaba de quallar en els esdeveniments que passen. Això m'és difícil d'explicar, però d'alguna manera no permeten al lector emocionar (almenys en el meu cas) perquè li falta el temps necessari per fer-ho. La sorpresa no és revelada quan toca, falta més preparació perquè el lector ho accepti o coses així. No creen l'ambient adequat en el que posen al lector en la pell dels protagonistes i li permeten entendre el que senten (d'acord, se m'ha anat l'olla).

Ja en aspectes gràfics (que m'estic enrotllant bastant) m'agrada el disseny dels personatges, les cgs em semblen boniques, sobretot moltes que tenen estrelles de fons.

La música la majoria no és molt destacable però els temes amb veus estan bastant bé, i les versions instrumentals d'aquests també us deixo l'opening i l'ending especial. Destacar que hi ha massa cgs on hi ha calcetes innecesàries, però bé...
Opening
Ending

El sistema del joc té tot el que pots necessitar, l'única queixa és que no m'acabava de funcionar el skip, però no sé si és el joc o cosa meva. A vegades em saltava escenes que no havia llegit tenint la funció de no saltar-les.. Però en fi hi ha de tot.

Resumint, una història que m'ha decebut, en algunes ocasions no ha estat malament i tampoc ha estat horrible, però m'ha deixat amb un mal gust de boca, sobretot el final que se suposa que és el veritable.

El millor: ambientació, les rutes la majoria es poden llegir i són agradables.
El pitjor: el final "veritable", la main route pesada.

L'he gaudit un: 2/5 (encara que potser un 3 també ...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario