martes, 23 de julio de 2013

Màfies, pistoles, dames de la nit: Rose Guns Days

Hola! Una altra ressenya de visual novel, en aquesta ocasió Rose Guns Days
Títol: Rose Guns Days Season 1
Estudi: 07th expansió
Altres obres de l'estudi: Umineko no naku koro ni/Chiru, Higurashi no naku koro ni/Kai, Higanbana no saku Yoru ni
Continuacions:
Rose Guns Days Season 2 (ja en japonès, no traduïda)
Rose Guns Days Season 3 (encara no ha sortit a Japó)
??? (No se sap quantes "temporades" seran)
Format original: sound novel
Extensió aproximada: curta
Adaptacions: màniga
Idioma: anglès
Edat: sense contingut hentai
Enllaços d'interès: www.vndb.org/v9678 www.witch-hunt.com

T'agradarà si: busques alguna cosa amb acció, amb una bona ambientació, amb personatges característics i no t'importa esperar segones parts.

Ni ho intentis si: no t'agraden les històries a parts, no saps anglès, no t'agrada una ambientació de màfies.

Sinopsi
Història ficció (canvien part de la història real per crear el context del joc)
Situat al Japó de després de la Segona guerra mundial els japonesos són menyspreats i el control del país es divideix entre la Xina i els Estats Units. En aquest context apareix la Rose Haibara com la madame d'un club de prostitutes o dames de la nit, a qui acabarà protegint en Leo Shishigami que acaba de tornar de la guerra. Entre ells altres personatges amics i enemics s'enfrontaran en una situació de màfies.
Però això és només un conte del passat que una dona li està explicant a una jove periodista...

Opinió
Vaig començar aquesta visual novel òbviament perquè com ja sabeu l'estudi de 07th expansió i particularment l'escriptor d'aquestes històries m'agrada molt. M'agrada estar pendent de les visual novels dels estudis Key i 07th expanison així que en veure la traducció a l'anglès que ja havia sortit sabia que no trigaria molt a llegir-la. Potser hagi trigat més del que s'esperava i és veritat que el tema tampoc m'atreia especialment, però li volia donar una oportunitat. Finalment després de llegir-ho només puc dir una cosa: vull més.

Crec que el que més m'ha agradat d'aquesta història és l'ambientació. Des del primer moment ens posem en aquest món que crea l'autor de manera fàcil, anem coneixent i la veritat és que a mi m'ha convençut, he entès aquesta minoria menyspreada japonesa i l'aprens a estimar. Un altre ambient curiós és el club Primavera, que com podeu entendre és un prostíbul en el qual treballen les protagonistes. Es crea tot un ambient però és curiós que mai es faci referències a què han de tenir sexe o coses així.

Passant ja a la història tenim un inici lent però agradable en el qual van passant problemes i tots són resolts pels protagonistes com si fos molt fàcil. És una part de bastant acció i que alhora ens fa conèixer als personatges. Però quan l'ambient se't fa del tot familiar i t'agrada aquesta tranquil·litat apareix la caiguda del club on sembla que res els podrà salvar. Aquesta part va en augment de tensió i almenys a mi em tenia bastant intrigada, també carregada d'acció com l'anterior. I la meva principal queixa en aquest aspecte és el final. Entenc que és una primera part, però una cosa és deixar un final obert i l'altra és deixar a un personatge corrent, dos raptats i dos enmig d'un tiroteig. De debò? La veritat és que és un final que no funciona (almenys amb mi) sense segona part, i deixa amb ganes de més, de molt més.

Una cosa que m'agrada particularment de la història és que sigui una explicada en un present sobre el passat. Aquest recurs fa que es tingui intriga en saber com s'ha arribat a la situació present i aquí també succeeix.

Potser un detall no molt positiu o almenys que de vegades em semblava una mica exagerat seria la moral, en el sentit que per exemple tots idealitzen molt a Rose, i en general tot és molt idealista. Podríem dir que per una banda m'agrada i per l'altre a vegades crec que diuen paraules massa "èpiques" per al que està passant.

Un altre aspecte a comentar seria el minijoc que ens trobem dins d'aquesta lectura, que es basa en moure el ratolí i prémer. És una xorrada, però he de confessar que en diverses ocasions no me l'he saltat (t'ho pots saltar i de fet no afecta la història en si) i m'he entretingut. Això sí, al final arriba un moment que si estàs interessat en la història acabes prement barra d'espai tota l'estona.

La música per a ser una visual novel curta està molt bé, però els compositors que fan servir en aquest estudi de sounds novels em solen agradar. Una cosa que m'ha fet molta gràcia és el "remix" d'una BGM de Umineko, hope.
Us deixo el "remix" que us comento Kaze i un tema que no se com es diu.
Kaze

La que no se com es diu tot i que us recomano que escolteu altres també si us interessa.


Un punt fort de la història són els personatges, no tinc cap favorit de moment, però si que puc dir que em cauen força bé tots. És cert que en algun moment Rose em feia pensar "reacciona" d'una vegada, però es pot suportar.

Resumint, necessito una segona part ja. Per la resta està bastant bé en la majoria de sentits, però es queda com una presentació en la què ens falta contingut per jutjar més enllà.

El millor: personatges carismàtics, música, ambientació
El pitjor: final molt obert, espero continuació, potser alguna "moral"

L'he gaudit un: 3/5 (és el que passa quan llegeixes parts, que més no pots gaudir)


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario