martes, 9 de julio de 2013

Coloms per totes bandes: La plaça del diamant

Hola! Avui us porto un clàssic català.
Títol: La plaça del diamant
Autor/a: Mercè Rodoreda
Altres llibres de l'autor/a: Mirall trencat, Aloma
Pàgines: 235
Narració: 1a persona passat
Format original: llibre
Adaptacions: sèries de televisió, pel·lícula

T'agradarà si: t'agrada la novel·la que bàsicament a partir de símbols descriu sentiments, busques una cosa curta amb poca acció

Ni ho intentis si: vols molta acció, no t'agrada l'excessiva descripció

Sinopsi
La Colometa o Natàlia és una noia com qualsevol altra en una època en què obeir al marit és l'únic possible. El context entre la República i la Guerra Civil afectaran la protagonista com a moltes altres dones.
Però, sobretot, la primera persona fan d'aquesta novel·la un retrat psicològic de la protagonista ple de símbols significatius.

Opinió
He de confessar que avui em sentia amb ànims de fer una sinopsi estúpida i aquí la teniu, no li feu gaire cas, però amb llibres com aquest és una mica difícil dir de que van. Bàsicament perquè no passa res en ells. Bé, acció hi ha, però no gaire. Aquest llibre és totalment descriptiu, sobretot psicològicament. A més també hi ha un munt de coses simbòliques (balances, nines d'hule, coloms), així que encara que és curt pots trigar a llegir-lo si ets un/a lector/a lent/a com jo. La veritat és que la meva reacció amb aquest llibre ha estat una mica estranya, no m'ha agradat massa, però tampoc l'he arribat a odiar.

El que més m'ha agradat del llibre és sens dubte l'estil de l'autora. Ja havia llegit una altra obra seva que no em va agradar gens, però en aquesta la manera d'utilitzar la primera persona crec que és molt encertada. Ens posa de ple en els sentiments confusos que té la protagonista, i en moments l'estil segmentat fa més creïble la 1a persona, ja que són pensaments incoherents, alguna cosa bastant normal en les persones. Els simbolismes potser quedin una mica més fora del meu abast, la veritat és que són una cosa tan subjectiva que sempre penso que els analistes imaginen més que una altra cosa, que clar que per a l'autora tenien un sentit, però cada lector pot treure les conclusions més estranyes que se li ocorrin.

La història en si no té molt a comentar, la veritat és que com ja he dit en aquest llibre no passa gairebé res, i si busques acció a una altra banda. No se m'ha arribat fer pesat perquè és una novel·la curta. Encara que és veritat que si hagués estat més extensa el més probable és que m'hagués cansat. Com no ho ha estat es pot llegir.

Spoilers aquí!
Sobre el final és una mica estrany aquest "contents" del final sembla indicar que per fi la protagonista ha acceptat aquest tipus de vida i encara que potser no arribi a un estat de felicitat suprema pugui tenir una mirada més positiva o ves a saber, és un final estrany però jo crec que esperançador. Sobretot si ho contrastes amb tot el to de la novel·la on la protagonista és més depressiva.
Spoilers fora!

Els personatges destaca sobretot el principal, al cap i a la fi la primera persona fa que Natàlia sigui la que més coneixem i la veritat és que és una protagonista almenys peculiar. Feble? Podríem dir que si, que és una protagonista conformista moltes vegades, però de tant en tant hi ha certes escenes que em donaven per pensar que estava boja. No tant com això, però crec que quan està amb els coloms en aquest moment sembla que per fi té personalitat i és algú que sap fer alguna cosa més a part d'assentir. I encara aquestes protagonistes no m'agraden normalment, m'ha agradat aquesta visió encara que no encantat.

Resumint, per ser una novel·la amb molts simbolismes i descripcions psicològiques no se m'ha fet pesada. És interessant en alguns aspectes però no m'ha arribat a impactar. Es pot llegir.

El millor: curta, l'estil,
El pitjor: la història és simple el complex és la dimensió de la protagonista, és a dir prefereixo més història

L'he gaudit un: 3/5


Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario