jueves, 20 de junio de 2013

Només un tron per massa reis: Xocs de Reis

Hola! Avui us porto una ressenya d'un llibre.
Títol: Xoc de Reis
Títol original: A Clash of King
Autor/a: George R.R. Martin
Altres llibres de l'autor/a: Mort de la llum, Somni d'Fvre
Pàgines: 924
Precedit de: Joc de Trons
Continuacions: Tempesta d'Espases, Festí de Corbs, Dansa de Dracs. Més dos llibres que encara no han sortit.
Narració: 3a persona passat cada capítol es basa en un personatge.
Format original: llibre
Adaptacions: Sèrie
Enllaços d'interès: http://www.georgerrmartin.com/

T'agradarà si: vas llegir el primer i et va agradar, t'agrada l'èpica fantàstica, les coses denses, perdre't entre milers de personatges diferents.

Ni ho intentis si: l'èpica fantàstica no és el teu gènere, no suportes les coses denses ni llargues, busques alguna cosa simple amb pocs personatges, no llegeixes sagues que estan en procés.

Sinopsi
Un estel vermell passa pel cel de tot el món de la saga de Cançó de Gel i Foc, un senyal clar dels mals auguris que s'estenen. El món està ple de conflictes, guerres, inestabilitat política i econòmica...

Opinió
Des que vaig acabar el primer llibre desitjava començar el segon, i després d'acabar amb aquest estic desitjant posar-me amb el següent, el problema principal és que tinc pendents altres llibres que m'urgeixen més, però en fi, com a recompensa d'acabar el curs vaig decidir llegir-me el segon i la veritat és que tinc ganes de més i més. Tinc ganes de saber qui es queda amb el Tron de Ferro, tinc ganes que en George R. R. Martin acabi tota la saga d'una bona vegada. Mentre no l'acaba vaig llegint a pas tranquil tots els que s'han publicat de moment.

El llibre està escrit, igual que l'anterior, per capítols que es basen cadascun en un personatge diferent. Això és problemàtic i genial alhora. M'encanta que un punt de vista no es basi només en algú perquè el més probable és que aquest algú acabi avorrint sigui qui sigui, però és cert que quan passen aquestes coses en moltes ocasions un punt de vista es fa més interessant que un altre (o et cau millor) així que tens ganes de seguir llegint sobre aquest personatge. Un altre punt és que molts dels finals de capítol són d'aquests que semblen fets expressament per deixar-te amb el dubte existencial típic en tots els llibres que enganxen "què passarà a continuació". Tot i així tampoc us diré que es pugui llegir en dos dies, per a mi ha estat tot un mèrit acabar en una setmana.

De la història en sí, la cosa es complica cada vegada més, això si, l'àmbit d'extensió s'estén molt més. Si en el primer llibre la majoria de la trama principal es quedava en Desembarcament del Rei (encara que no tota) en aquest segon llibre cada trama està en llocs molt diferents. Un altre punt que canvia respecte a l'anterior és que comença a haver-hi més presència de la màgia quan en l'altre era molt esporàdica la seva aparició. Des del meu punt de vista m'agradaria que en aquests punts s'aclarissin més algunes coses. No m'importa la màgia en els llibres, però m'agrada que tingui algun principi bàsic de com existeix. Sobretot en algunes coses de l'Stanis que no queden del tot clares. La mort de cert personatge (no dic qui) és bastant impactant i confusa. Vull dir que no hagués estat malament que hagués aclarit el com, però en fi, suposo que això és influència uminekiana.

Sobre els personatges, segueixo enamorada d'en Tyrion encara que crec que les frases d'aquest personatge van estar més encertades en el primer. Un altre personatge que segueixo amb interès és l'Arya, aquesta noia sens dubte li donen brots psicòpates... No, però això de la llista de la gent que vol matar és, si més no curiós. La Sansa segueix sent bastant insuportable, juntament amb la Catelyn que em resulta pesada. La Daenerys fa les seves aparicions de tant en tant, està una mica lluny de l'embolic però té el seu interès, i és un personatge que evoluciona molt a com és en un principi en el primer llibre. En Jon Neu em sembla massa heroi, però no m'acaba de caure malament. En Bran em sembla tendre.
Per acabar amb els personatges els dos nous, en Davos és una persona molt normal, crec que massa normal per a mi, en Theon és bastant patètic, amb les seves ànsies de poder i sense aconseguir res útil la seva germana em cau molt millor.
Una cosa que a vegades em fa sentir-me molt inútil dels personatges és que alguns són més joves que jo i no ho sembla (Jon, Daenerys).

Resumint, el segon llibre d'una saga massa addictiva per no estar acabada. Necessito llegir més sobre aquests personatges.

El millor: estil, història, personatges
El pitjor: la màgia és un tema poc tractat, necessito més informació al respecte per quedar tranquil·la

L'he gaudit un: 5/5 (potser una mica menys que el primer, però no he estat capaç de posar-li un 4)


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario