miércoles, 15 de mayo de 2013

PdR27: Música per totes bandes.


Bé, doncs us dec un Paranoies de RiKanna de la setmana passada així que us el porto aquesta. No vaig poder fer-ho la setmana passada a causa de problemes tècnics (em vaig quedar sense ordinador) tot i que suposo que tampoc és un tema molt interessant.

En fi, avui us parlaré de música. A qui no li agrada la música? Bé, doncs sento decebre a tots els que estimem la música, no a tothom li agrada la música, sinó que podeu veure gent com Napoleó que us dirà que "La música és el menys desagradable dels sorolls". Però després també trobeu gent com Txaikovski (perdoneu si no escric bé el nom) que diu: "Si no fos per la música hi haurien més motius per tornar-se boig en aquest món". La veritat, sóc una obsessa de la música de molt diversos tipus així que per mi és oxigen, necessito música, digueu-me boja, però quan no puc escoltar res em poso a cantar.

Quin tipus de música m'agrada? Bé, doncs cada dia una cosa, un dia rock, l'altre música clàssica, al següent pop cutrillo, a l'altre música d'animes i visual novel, suposo que si heu vist més d'una entrada del Posa-li banda sonora a la teva vida us haureu pogut adonar que tinc, com diu Christian Grey, gustos eclèctics (crec que és una de les poques coses que m'agraden de la novel·la, la banda sonora). Això sí, no suporto per exemple algunes lletres ni cançons de regeton que no tenen ni lògica. Així i tot no puc dir que no m'agrada el gènere per complet perquè no el conec prou per opinar.

M'agrada cantar, simplement se me'n va l'olla i m'invento lletres estrambòtiques sense sentit que vaig improvisant. No se si us haurà passat això d'estar amb amics cantant una cançó i que et diguin "si no te la saps, no cantis!". Què voleu que us digui, no dedico la meva vida a aprendre lletres en castellà ni en català així que encara em es menys les que estan en anglès o pitjor en japonès. És comprensible, no? Bé, doncs en moltes ocasions hi ha lletres que no valen ni tan sols la pena, clar que si em parles de cantautors la lletra és important, però per explicar bestieses d'altres millor cantar les pròpies. A més improvisar és gratis i divertit així que us animo a fer-ho (això sona a anunci, en fi).

Per acabar -crec que ja us he dit que no vaig inspirada, si no és així ho dic ara- vull fer referència a aquestes constants crítiques a la música actual que la qualitat ha desaparegut. No és per dir que m'encanti la música actual hi ha moltes coses de moda que no suporto, però tant com dir que la música ja no és el que era o coses per l'estil em sembla molt idiota. En totes les èpoques hi ha hagut música per passar l'estona que s'enganxa i que acabes odiant perquè estàs tot el dia cantant una cosa ridícula i música que impacta més, música que pot arribar a emocionar.
Així que ho sento però no em serveix que diguin que no hi ha música com abans, ni els fans de la música "pura" (clàssica). De debò, gent que només us agrada la música clàssica, per què heu de menysprear la música que no ho és? Potser no és tan complexa, potser musicalment no arribi al nivell del vostre compositor favorit, però si s'enganxa o jo que si et descriu, si aquesta cançó t'impacta, per què no ha de tenir valor? És possible que no t'agradi, però no pots dir que és dolent quan hi ha vegades que ni t'has preocupat per escoltar. O canviant d'extrem, metaleros que tota la resta us sembla una mena de submúsica, no us sembla que no podeu dir que us agrada la música si només us agrada una porció d'ella? Sí, o sinó aquesta odiosa expressió utilitzada per molta gent a mi m'agrada la "música de veritat". La música no és una veritat, són moltes veritats, ja que per alguna cosa la veritat és relativa (se me'n va l'olla). De debò, no es pot menysprear tot perquè t'agrada una cosa. Estic farta de believers i antibelivers. No tinc res en contra de Justin Bieber, si us agrada bé, però no digueu que el rock no parla de sentiments, perquè això és que no has sentit una balada rock en la teva vida, hi ha algunes més romàntiques que qualsevol cançó popera. I gent que us declareu antibeliever, només per l'estereotip de believer i el que representa Justin Bieber heu de odiar alguna cosa? M'acaben cansant les exageracions que es fan de Justin Bieber, t'agradi o no, és igual.

Així que, us agrada la música? Què en penseu del tema? Algun gènere preferit? Grups, cançons que recomaneu?

Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario