martes, 21 de mayo de 2013

Frustrar al lector mentre l'entretens: El joc de l'àngel


Hola! Us porto una nova ressenya literària.
Títol: El joc de l'àngel
Autor/a: Carlos Ruiz Zafón
Altres llibres de l'autor/a: Trilogia de la boira, Marina
Pàgines: 667
Precedit de: L'ombra del vent
Continuacions: El presoner del cel, futur llibre que encara no ha sortit
Narració: 1a passat
Format original: llibre
Curiositat: l'escriptor fa seva pròpia banda sonora del llibre

T'agradarà si: busques un llibre intrigant, no t'importa que hagi successos estranys que et facin dubtar del que està passant exactament.

Ni ho intentis si: t'agraden les coses normals, no t'agraden els llibres complicats i de vegades sense sentit, busques un llibre curt

Sinopsi
En David Martín començarà la seva carrera d'escriptor treballant en un diari fent històries setmanals fins arribar un dia en què un estrany editor li demana que li escrigui un llibre d'unes característiques molt estranyes. Mentrestant, el protagonista s'enamorarà bojament de la Cristina, i molts problemes apareixeran entre el protagonista el seu amor i el seu ofici.

Opinió
Primer de tot els llibres d'aquesta "saga" es poden llegir per separat. No li feu cas a la sinopsi i si voleu alguna cosa més poètica us llegiu la de la contraportada. No és el moment ni el lloc per dir-ho, però simplement les contraportades són iguals que els tràilers, publicitat, per tant engany. Però en fi, com deia no venia a cas. El llibre del que us parlo l'he llegit perquè després de L'ombra del vent un s'interessa per la seva segona part. Bé, doncs ja us dic que aquest llibre és una cosa molt estranya.

És a dir, la història és molt complicada i jo crec que ni el mateix autor sabia en alguns moments que estava escrivint. No, segur que ho sabia, però en aquest cas m'encantaria que amb el llibre et vingués una "Guia per tontos per entendre El joc de l'àngel". De debò, seria molt útil a més de gratificant. Però en fi, està molt bé això de deixar al lector que se li'n vagi l'olla, però el més probable és que causi que la gent que es pren seriosament el que llegeix i necessita saber que tots els detalls del llibre tenen un sentit per quedar-se tranquil es tornin completament bojos. Com que no és el meu cas, estic tranquil·la, tot i així, aquí va un spoiler amb les meves queixes:

Spoiler!
El final, és molt gratificant que l'autor decideixi no resoldre res (IRONIA) però a més, quin sentit té que el protagonista sigui immortal? Suposo que si, que l'editor ho va fer quan el va curar. Llavors, qui és l'editor? He sentit gent que diu que Andreas Corelli és el diable... No ho crec la veritat, encara que qui sap... La meva teoria sense futur ni sentit (com el llibre per cert) és que el protagonista del llibre està completament boig i s'imagina coses, així que en veritat si que mata la gent, i que ell és també Andreas Corelli. La immortalitat és figurada. Ho se, potser no us importa, però havia de dir-ho.
Sobre altres personatges també queden molts dubtes. Com l'escriptor i tot l'embolic que hi ha amb aquest tampoc queda clar. I un succés en particular és la mort de Cristina, No és una mica complicat que es descongeli el llac i es congeli de nou? Una ja no sap que pensar de tot realitat, màgia. Un aspecte inútil de llibre és l'instant on el protagonista coneix al seu personatge. Jo aposto per bogeria ja us he dit, encara que no tingui sentit.
Spoilers fora!

Bé i deixant la història a part he de dir que el llibre enganxa una barbaritat encara que de vegades no tingui sentit i t'entrin ganes de torturar l'autor fins que et resolgui tots els interrogants.

Sobre els personatges he de dir que el protagonista és bastant característic i personalment això que sigui escriptor m'encanta. La seva relació amb Isabella és molt entretinguda i és la part més normal del llibre, és l'única que s'entén. La noia de la qual està enamorat ell, la Cristina, queda massa idealitzada per al meu gust. En els altres llibres de Zafón que he llegit el tema de l'amor tampoc m'agrada com està tractat.

Resumint, un llibre estrany on els hi hagi, amb poc sentit (per no dir gens) però que alhora és entretingut de llegir i amb un estil molt agradable i alguns personatges interessants.

El millor: alguns personatges, estil, enganxa
El pitjor: res es resol, frustrant per al lector.

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario