miércoles, 8 de mayo de 2013

Fil conductor, col·lecció de llibres eròtics: El aire que respiras.



Hola! Us porto una nova ressenya literària.
Títol: L'aire que respires
Autor/a: Care Santos
Altres llibres de l'autor/a: Habitacions tancades, Bel: amor més enllà de la mort
Pàgines: 592
Narració: diverses: cartes, biografies, primera persona (en el present), tercera (en el passat)
Format original: Llibre
Enllaços d'interès: http://www.caresantos.com/

T'agradarà si: t'agraden les històries que barregen diverses formes d'escriptura, o vas llegir Habitacions tancades i et va agradar l'estil, no t'importen les històries amb una mica de novel·la històrica.

Ni ho intentis si: busques alguna cosa curta, no t'agrada que hi hagin diverses trames en una mateixa història, vols alguna cosa simple.

Sinopsi
La Virginia, s'ha fet encarregada de la llibreria després de la mort del seu pare. A través del punt de vista d'una amiga de la Virgínia que interessada per uns documents del llibreter descobrirem la història d'uns llibres eròtics i els personatges del seu voltant.

Opinió
Després de llegir Habitacions tancades i que m'agradés bastant tenint un altre llibre de la mateixa autora a casa vaig voler donar-li una oportunitat, veient l'estil que era semblant el vaig agafar amb expectatives. A més que parlés de llibres també era un punt a favor. Tot i així he de dir que m'ha agradat menys que l'anterior que havia llegit de l'autora.

L'estil m'agrada molt, aquesta manera d'escriure de l'autora que va canviant el format cada capítol fa que resulti més amè. Intercalar les dues línies temporals: passat i present també em sembla una bona idea. Un altre punt a favor és crear la ficció que un mateix personatge de la història està escrivint la novel·la. M'agrada com escriu, i hi ha alguns paràgrafs o frases molt bones. Particularment m'han agradat algunes frases sobre l'ofici d'escriptor.

La història en si és on trobo el punt negatiu principal. Se suposa que els protagonistes del llibre són una col·lecció de llibres eròtics, i la gent involucrada en ells durant el segle XIX, però aquests personatges se m'han fet molt llunyans. M'ha faltat potser un fil conductor més fort.
Una cosa que m'ha agradat particularment són les reunions d'espiritisme que feien Els Savis (que per cert l'espiritisme també estava present en l'altre llibre que he llegit), i les "invocacions" d'en Larra. Per cert, pel que es veu els llibreters antics no compren enciclopèdies, o almenys en aquesta novel·la no es cansen de dir-ho.
Les parts tipus divina comèdia (és a dir infern, purgatori, paradís) m'han semblat força interessants, sobretot les dues primeres, la tercera una mica innecessària però tampoc és tan llarga perquè em queixi.

Spoiler aquí!
Potser en Brancalaone el pare d'Ángel m'hagués caigut bé però aquí en aquest llibre he trobat una de les morts més patètiques del que porto llegit en aquest any.
Sobre tota la trama per "venjar-se" de Pérez de Lleón (cognom compost) està ben tramat, tot un complot, només tinc la queixa que abans que acabés el llibre ja havia suposat que el capellà no volia als nens per tenir sexe, m'hagués agradat més que em sorprengués.
Spoilers fora!

Els personatges, el problema que tinc és que tampoc n'hi ha cap que m'hagi semblat fora del normal o amb el que hagi pogut empatitzar, la Carlota tenia potencial, alguns m'han semblat interessants, però cap que m'hagi sorprès, emocionat o simplement amb el que hi hagi simpatitzat més.

Resumint, una història interessant, amb alguns punts bons, un estil que m'encanta però que en conjunt no m'ha arribat del tot, tot i així és una novel·la que no se m'ha fet pesada (excepte en poques ocasions) i agradable de llegir.

El millor: algunes escenes concretes, estil,

El pitjor: m'ha faltat alguna cosa més impactant, sobretot el complot contra cert personatge hauria preferit que em sorprengués.

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario