viernes, 17 de mayo de 2013

A la recerca de la música pròpia: Deseo de ser punk



Una nova ressenya literària.

Títol: Deseo de ser punk
Autor/a: Belén Gopegui
Altres llibres de l'autor/a: El lado frío de la cama, La conquista del aire,
Pàgines: 187
Narració: 1a persona passat
Format original: llibre

T'agradarà si: busques un punt de vista diferent, no busques acció si l'estil és agradable o interessant, t'agrada la música.

Ni ho intentis si: no suportes les descripcions musicals o simplement no t'interessen, tampoc els sentiments d'un personatge a base de metàfores.

Sinopsi
La Martina ha canviat, de sobte ja no treu les mateixes notes i ja res és el mateix per a ella, necessita música, trobar la seva música. Quin és el problema de Martina? Aconseguirà trobar la seva música?

Opinió
Aquest llibre també l'he hagut de llegir de forma obligada per a l'institut, porto una temporada que només us ressenyo llibres així, però és el que hi ha ja que no puc llegir una altra cosa. Així i tot, trenco prou amb l'estereotip de lectura obligatòria=llibre dolent o avorrit. Aquest llibre del que us parlo és entretingut, interessant potser, no gaire més, però almenys és agradable de llegir.

L'estil del llibre és sens dubte el millor d'aquest. Les mil i una metàfores que fa servir la protagonista són molt entretingudes de llegir, algunes més estranyes que altres, però retraten molt bé la psicologia del personatge principal. Martina ens explica des d'un diari que va dirigit a algú (que en un principi no sabem qui és) tot el que se li passa pel cap mentre explica la seva vida. Però a part de reflexions que fa la protagonista també ens trobem amb una gran descripció musical. Passant per una gran quantitat de grups i cançons diferents la protagonista va intentant trobar la seva música al llarg de la novel·la, així que sens dubte la música és molt important i us aconsello a tots que busqueu les cançons (si no totes algunes). Almenys per situar o jo que se per gaudir-ne o descobrir-les , jo gràcies a aquest llibre he descobert (i redescobert) cançons que recomanaria que tothom les escoltés. Us deixo alguna:
Total eclipse of the heart

The pretender

Sobre els personatges podria dir que l'única que està definida és la Martina. En ser primera persona i a més un diari està clar que de la qual més coneixem és la protagonista, però almenys és una noia amb caràcter, interessant de conèixer encara que moltes vegades incomprensible. Des del primer moment les seves reaccions davant diverses coses em semblen una mica exagerades, però la recerca de la seva música em sembla bastant sense sentit. Sobretot quan la música acaba al final sent una cançó concreta. Jo que, però em sembla molt poc creïble que algú trobi la seva música després d'escoltar moltes cançons i que una en concret sigui com la gran representant de tot. És cert que hi ha cançons que poden marcar molt però tant com perquè es converteixin en l'única.

Spoilers aquí!
No em convenç en absolut el final. És cert que des del principi se'ns avisa que quan la Martina se li acabi el quadern s'ha acabat el llibre. Però el punt on l'ha deixat l'autora és massa. No suporto els finals oberts, i aquest és clarament d'aquells finals que et fan preguntar-te, si no pensaves resoldre res perquè has escrit la història? No exageraré, però si que és cert que podria haver escrit unes poques línies més.
Un altre punt és que el personatge d'Adrián a qui va dirigit el diari està molt mal tractat des del meu punt de vista. La Martina se suposa que li vol donar el diari a ell, dic jo que la relació entre els dos hauria de tenir més morbo que el que es mostra a la novel·la. No se, penso que el personatge està desaprofitat.
Spoilers fora!

Resumint, si busques un llibre curt de reflexions i t'agrada la música endavant. Això sí, si busques un llibre amb molta acció o d'intriga vés a un altre lloc.

El millor: curt, estil interessant, música

El pitjor: final, personatges llunyans excepte protagonista,

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario