sábado, 13 de abril de 2013

Pdr25: Escriure la meva tragèdia i esperança


 Hola! Avui en un atac dels meus de no-inspiració (que és bàsicament l'estat en què escric qualsevol cosa) vinc a autocompadir-me de mi mateixa. Què no voleu llegir queixes, que ja teniu prou amb les vostres vides i problemes? En aquest cas serà millor que us retireu i no llegiu això, avisats quedeu.

De què us vull parlar? Bé, doncs com ja es veu en el títol, escriure. Crec que no us sonarà ni semblarà estrany que algú que porta un bloc de ressenyes moltes de les quals són de llibres us digui que vol ser escriptora. O almenys no us ho hauria de semblar perquè aproximadament la meitat de lectors habituals s'ha plantejat escriure alguna vegada o ha escrit. Així que jo sóc una altra més, una altra pesada que vol escriure.

Per què vull ser escriptora? Doncs la veritat és que no tinc ni idea de com respondre a aquesta pregunta. Recordo que als 8 anys o així ja escrivia històries, per aquell temps jo era la protagonista i vivia aventures amb el meu "novio" Peter Pan (encara ho continua sent ,d'acord! Se'n va a una cantonada s'ajup com una marginada i comença a cridar "en Peter Pan és el meu novio"). De fet en aquestes històries que em muntava i intentava escriure -amb més o menys èxit i encert- també feia aparèixer a les meves amigues. Si he de dir alguna cosa d'aquesta època és que m'encantava ajuntar totes les històries que coneixia, també anava a Hogwarts, coneixia a la Do-re-mi (una de les meves altres obsessions de petita) i la veritat em muntava el meu món.

Amb el temps crec que he anat canviant bastant en molts aspectes i a dia d'avui intento exigir escriure 5 pàgines setmanals. Per a molts és molt poc, de fet hi ha escriptors professionals que escriuen unes 4 hores diàries, i hi ha escriptors que tenen més de 200 novel·les publicades (Jordi Sierra i Fabra, la veritat és que les novel·les que he llegit d'ell les considero bones per iniciar la lectura i tal, tampoc m'encanten però em fascina com pot escriure tant...), però suposo que encara em queda molt.

En tot el que porto escrit de moment he presentat algunes coses a concursos molt diversos, però mai he guanyat res. Moltes vegades he pensat que no serveixo per escriure, que al cap i a la fi si tingués talent alguna cosa hauria guanyat, i de fet ho segueixo pensant. Hi ha altres vegades que no entenc perquè segueixo i acabo per odiar als meus propis personatges i avorrir-los. No obstant això sóc incapaç de deixar d'escriure, ho necessito, de vegades penso que és una droga.

I que vull dir amb tot això? Doncs bé suposo que les paraules d'un projecte frustrat d'escriptora (DE MOMENT) no seran molt per vosaltres, però ser escriptor no pot ser fàcil (jo no ho sóc així que tampoc ho se) potser si, que algú tingui sort però no n'hi ha prou amb tenir una història original, l'únic que pots fer per aprendre a escriure és fer-ho, però fer-ho fins al punt que acabis fins els nassos i et preguntis qui t'enviaria tu a començar a escriure. O almenys aquest és el meu punt de vista, que ja veureu que serà un molt valorat quan sigui famosa (no m'ho crec ni jo).

En fi, algun escriptor frustrat per aquí? Algú que hagi pensat a escriure? Podeu explicar les vostres opinions, experiències, punts de vista, el que vulgueu.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario