viernes, 5 de abril de 2013

Passat i present: Els dies que ens separen


Hola! Us porto una nova ressenya literària.
Títol: Els dies que ens separen
Autor/a: Laia Soler
Altres llibres de l'autor/a: és el seu primer llibre
Pàgines: 406
Narració: capítols 1a passat /3a passat
Format original: llibre
Curiositat: s'ha publicat per obtenir el primer premi del concurs "LA CAIXA / PLATAFORMA"

T'agradarà si: vols una novel·la amb un ritme ràpid, busques romanç, i una mica entretingut.

Ni ho intentis si: busques una cosa molt complexa, alguna cosa densa o almenys alguna cosa que et faci pensar.

Sinopsi
L'Abril comença a tenir somnis estranys, i massa realistes després de veure a un noi a la biblioteca. En els seus somnis estan a principi de segle XX ella ho veu tot des del punt de vista d'una obrera anomenada Marina i el noi de la biblioteca als seus somnis, es diu Victor. Cada nit la història d'aquests dos anirà avançant i l'Abril cada vegada tindrà més curiositat per la parella i per la seva relació amb ells i amb el noi de la biblioteca.

Opinió
Doncs després d'haver llegit alguns llibres densos i haver passat força temps sense llegir res juvenil tenia moltes ganes de llegir alguna cosa així que he agafat el llibre amb força ganes. Tampoc me l'he llegit en un dia (hi ha massa obligacions per fer-ho) però no m'ha durat molt i si més no -l'important i el que buscava en el llibre- m'ha entretingut.

El plantejament és interessant i em sembla original si més no això que algú somiï amb una altra vida i tal però d'alguna manera m'ha resultat una mica decebedor en aquest sentit. És a dir, és un estil així tipus pel·lícula comèdia romàntica que està bé però al final acaba per deixar indiferent. Un punt que no m'ha agradat sobretot és la relació amorosa en l'actualitat, el joc de les cartes i anar trobant-se està molt bé m'ha agradat però m'ha faltat més aprofundiment. I sobretot més amor.

Spoilers aquí!
Sobre la història del passat dir que al principi em va enganxar molt però que a poc a poc em va semblar una mica culebrònica (tal com diu diverses vegades la protagonista mateixa). Que en Víctor acabi mort sense dubte és una cosa inesperada (o almenys jo no havia arribat a tant) però no m'ha deixat freda seva mort.
Spoilers fora!

L'estil de l'autora se m'ha fet molt dinàmic així que com ja he dit és un llibre perfecte per desconnectar de llibres més densos. L'idea d'un capítol passat i un present col·labora al dinamisme i fa que no t'avorreixis de cap de les dues trames. Una cosa que m'ha agradat són les referències que fa de Barcelona i tal, i bé també el llibre de Peter Pan. Tenia i tinc una obsessió amb ell (És el meu novio! Ho se, estic boja...).

Sobre els personatges la Marina al principi la veia un personatge amb força però poc a poc es va enamorant i ja no m'ha agradat tant. Tot i així també he de dir que quan es baralla amb en Víctor al principi hi ha vegades que em semblava forçada la seva manera d'actuar. La meva impressió ha estat una mena d'esquema d'un bon personatge però que no acaba de quadrar. Perdoneu que no em sàpiga explicar millor, però suposo que m'ha faltat alguna cosa i no se que.
La passió d'en Víctor es deixa entreveure però des del punt de vista de la Marina costa. Sobre l'actualitat m'hagués agradat saber més sobre Leo perquè un noi que s'entreté en deixar notetes és digne de conèixer/llegir sobre ell. Els amics de l'Abril queden molt difuminats l'Héctor i en Mario, aquí la meva vena fujoshi ha actuat, necessitava més informació, són gais (s'emociona...). No, però hauria estat bé saber més (val, sóc una morbosa amb el tema). L'Abril per mi depèn molt dels seus amics i poc més, tampoc destaca molt.

En resum, un llibre entretingut no massa memorable amb un argument original però tractat d'una manera massa normal (d'acord, anada de l'olla) amb uns personatges que m'ha faltat aprofundiment. Tanmateix, recomanat si vols llegir alguna cosa lleugera, dinàmica o et vols oblidar d'algun llibre dens.

El millor: entretingut, dinàmic, mencions a Barcelona.

El pitjor: no és impactant.

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario