miércoles, 10 de abril de 2013

Molts menjars i un cas: Els mars del sud


Hola! Una altra ressenya literària, la propera crec que trigarà més ...
Títol: Els mars del sud.
Títol original: Los mares de sur
Autor / a: Manuel Vázquez-Montalban
Altres llibres de l'autor/a: Els meus dinars amb gent inquietant
Pàgines: 220
Continuacions: està novel·la forma part d'una saga que comparteix el mateix detectiu, però es poden llegir de forma independent.
Narració: 3a passat omniscient
Format original: llibre

T'agradarà si: busques novel·la negra, tens especial interès per la cuina (l'autor és molt específic en aquest tema), t'agrada que hi hagi molts personatges sense importància amb diàlegs realistes que tracten de tot una mica (d'acord, es nota que no hi ha inspiració)

Ni ho intentis si: busques alguna cosa amb molta acció, necessites lectures que t'enganxin.

Sinopsi
En Pepe Carvalho detectiu privat li encarregaran que investigui sobre el Stuart Pedrell recentment assassinat i sobre el que va fer l'últim any de la seva vida.

Opinió
Primera cosa que he de dir, últimament amb la novel·la d'intriga i tal no em va bé. No se perquè, però encara que em venen un argument interessant m'avorreixen. En fi, hi ha moments com aquest en què entro en crisi existencials: necessito una història increïble!
I després de les meves deliberacions que no tenen interès (si és que hi ha alguna cosa que si que en té) crec que queda clar que no m'ha agradat massa.

La història en si, es basa en la investigació de la vida d'aquest senyor, Stuart Pedrell i ja sent clara, aquest home no té una vida tan interessant. La veritat és que l'argument d'aquesta novel·la l'he notat molt difuminat, molt amagat en algun lloc. És a dir que estic convençuda (encara que pot ser que no sigui així) que l'autor no l''importava en absolut el que estava explciant. O almenys aquesta és la impressió que m'ha causat, que la història era inútil. Suposo que per què no he tingut cap mena d'interès per aquesta.

Per tant pas a un altre punt, l'estil. No us mentiré, en ocasions se m'ha fet pesat, però no puc dir que no m'agradi com escriu l'autor. De tant en tant té frases molt bones, i si entengués més el context suposo que sabria apreciar més el que diu. Però com el llibre es basa gairebé tot en converses de diferents personatges que opinen sobre la vida o sobre qualsevol cosa no és precisament divertit, sobretot quan algunes de les coses de les que parlen queden una mica lluny dels meus coneixements. Això sí, té el punt a favor que les converses són realistes i suposo que la feina de detectiu privat també, perquè hi ha vegades que els detectius troben les pistes del no-res, aquí es basa en parlar i parlar i parlar amb més gent. Per això també és més pesat. Un punt curiós és que l'autor sembla tenir una obsessió (gran interès) amb la cuina així que en el llibre hi trobareu bastants descripcions culinàries (per si us interessa).

Sobre els personatges sens dubte hi ha molts, però si voleu que us digui la veritat no m'ha marcat cap. El protagonista suposo que té personalitat, però és una mica estrany (al meu parer) i la veritat és que encara que he vist una mica de personalitat m'ha faltat per poder tenir-li més simpatia.

Resumint, (i avui no tinc molta inspiració) l'estil de l'autor és bo, però es pot fer pesat per la falta d'argument i acció que té la novel·la. La veritat és que cada vegada li agafo més por a la novel·la negra, fins al moment poques coses m'han agradat del gènere (jo segueixo donant oportunitats).

El millor: l'estil de l'autor.

El pitjor: poca història.

Ho he gaudit un: 2/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario