viernes, 19 de abril de 2013

Investigant un escriptor: L'ombra del vent


Hola! Us porto una ressenya literària (se m'estan acumulant ressenyes ...)

Títol: L'ombra del vent
Títol original: La sombra del viento
Autor/a: Carlos Ruíz Zafón
Altres llibres de l'autor/a: Marina, La trilogia de la boira
Pàgines: 445
Continuacions: El joc de l'àngel, El presoner del cel i falta un llibre que encara no ha sortit
Narració: 1a persona passat normalment encara que en alguns moments canvia
Format original: llibre
Curiositat: l'autor ha compost la seva pròpia banda sonora per al llibre.
Enllaços d'interès: http://www.carlosruizzafon.com/

T'agradarà si: busques una novel·la intrigant, amb personatges estranys, t'agraden els ambients foscos

Ni ho intentis si: busques alguna cosa lleugera, una comèdia, no suportes res que no sigui alegre...

Sinopsi
Tot comença quan el pare d'en Daniel li ensenya un estrany lloc anomenat el cementiri dels llibres oblidats. En aquest lloc la primera vegada que s'entra cal agafar un llibre i rescatar-lo de l'oblit, el petit Daniel escollirà L'ombra del vent d'en Julián Carax.

Opinió
Crec que aquest llibre és força conegut així que simplement el tenia per casa i feia molt temps que volia llegir-lo, no em penedeixo en absolut. Abans de començar us aviso que el t'agradarà si i el ni ho intentis els he fet menys inspirada del normal (que ja és dir).

El llibre comença dins d'una normalitat relativa en la qual el nen lentament comença a investigar sobre l'autor, i les primeres pàgines són entretingudes serveixen de presentació de la història que es va anar formant a continuació però transcorren en un ritme lent. A mesura que vas llegint amb una barreja d'interès i expectació es va fent cada vegada més interessant fins arribar a un final bastant acceptable.

Spoilers aquí!
La veritat és que m'encanta la idea de l'autor que desesperat crema els seus propis llibres ple d'odi cap a si mateix. Simplement em sembla una idea tan romàntica (no en el sentit que aquesta paraula se sol usar). Potser m'hagués sorprès trobar-lo viu, però cert algú em va donar el spoiler (per una vegada no ha estat la wikipedia sinó un humà) així que no vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho.
M'hagués agradat que en Julian s'hagués assabentat que la Penélope era la seva germana, més que res per la reacció, per curiositat suposo.
Spoilers fora!

L'estil de l'autor m'ha resultat molt agradable a la majoria del llibre. Avís als interessats, aquest és un llibre de cites, així que prepareu el boli, fluorescent o postits. Jo la veritat sóc massa vaga per a aquest tipus de coses així que simplement m'he fixat en algunes frases bones o paràgrafs. Un altre punt que m'ha agradat bastant són alguns finals de capítol, algunes frases per acabar són genials.

Sobre els personatges tinc dos que m'han agradat bastant i no he odiat a ningú. Les meves preferències estan entre l'escriptor Julián Carax, sent escriptor ja es guanya un punt a favor, però tota la seva història que vas descobrint a poc a poc fa que al final acabis per entendre al personatge. El segon és en Fermín o com es vulgui dir, el seu bon humor i els consells amorosos que dóna a en Daniel fan d'ell un gran personatge i en aquesta ocasió gràcies als spoilers (no hagués pensat que agrairia alguna cosa als spoilers) m'he assabentat que apareix en el tercer llibre així que tinc ganes de llegir-lo.

Resumint una lectura agradable en molts sentits, interessant i que progressivament va agafant ritme. Amb bons personatges i un estil bonic. És a dir que m'ha agradat i que la recomano.

El millor: alguns personatges, l'interès del llibre va en augment,

El pitjor: el principi no és que enganxi molt

L'he gaudit un: 4/5 (gairebé podria ser un 5, però sóc molt pesada amb els 5 ...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario