viernes, 22 de marzo de 2013

Quadres, emails, cartes: Habitacions tancades


Hola! Després setmanes sense ressenyes literàries per fi us puc portar una:
Títol: Habitacions tancades
Títol original: Habitacions tancades
Autor/a: Care Santos
Altres llibres de l'autor/a: L'aire que respires, Bel: amor més enllà de la mort
Pàgines: 537 (edició en català)
Narració: diverses (juga amb el passat, present, notícies, emails ...)
Format original: Llibre
Curiositat: alguns dels personatges són reals.

T'agradarà si: vols una novel·la amb molts personatges, amb canvis de narració constants, amb una mica d'intriga...

Ni ho intentis si: necessites històries lineals perquè t'agradin (els canvis temporals et atemoreixen o simplement t'emboliquen), no vols res que sigui llarg.

Sinopsi
La Violeta Lax néta d'un reconegut pintor, l'Amadeu Lax, interessada pel passat de la seva família començarà a investigar, alhora que paral·lelament les històries del passat també se'ns mostraran. Passat i present s'aniran alternant en capítols per arribar a donar-li un sentit a tots els interrogants.

Opinió
Com no s'ha de fer una sinopsi? Si us plau tenen un clar exemple just aquí dalt. D'acord, després d'acceptar la meva incapacitat de fer una bona sinopsi sobretot quan l'argument no és simple toca posar-me a la feina. Primer, com sempre, dir que he escollit el llibre perquè passa a Barcelona, ja hauríeu de saber que ara només em dedico a llibres d'aquesta temàtica o els obligatoris per cole. Després de dir-ho comentar que ha estat una lectura bastant agradable.

He de dir que al principi em costava seguir el ritme, això que canviï de situació a cada capítol i de temps em perdia. A més, com hi havia dos Violetes al principi amb noms i tots estava molt desorientada (tonta de mi no he vist l'apartat de personatges fins al final) però de seguida que m'he centrat he agraït els canvis de temps i formes, com acostumo a dir així no t'avorreixes, i en aquesta novel·la està molt ben portat. De fet crec que l'estil de l'autora és el punt més important d'aquest llibre.

La història en si és entretinguda diria jo. Tampoc és que sigui, molt complex el que s'explica, però aquí una altra vegada es demostra que la manera com s'explica una història és tan important com la història en si. Això sí, si he de posar-li una pega és que la intriga encara que en tot moment present, o almenys interès per saber com encaixa tot, li falta alguna sorpresa. És a dir algun tipus de revelació que ningú esperés. Però en fi, tot i que no m'ha sorprès si que m'ha entretingut com deia abans, que per mi és suficient.

SPOILERS!
Anada de l'olla del meu cap. A vegades mentre llegeixo m'invento idees massa estranyes perquè sorgeixin, en aquesta ocasió pensava que l'incendi el provocaria l'Amadeu, la veritat és que una decepció que no ho hagi fet de manera explícita... Sí, l'autora no diu res d'això, però inventar teories és gratis, divertit o si més no un antídot contra l'avorriment.
És clar que entenc que probablement si s'estava basant en el fet històric que es van cremar els magatzems del Siglo i que aquests ho van fer de manera accidental no es podia inventar que havia estat intencionada per donar-li morbo a l'assumpte, però a la meva ment li agraden les teories suposo. Si, m'he anat a la galàxia fosca de les suposicions, així que continu.
SPOILERS FORA!

Un altre punt que voldria comentar són els personatges, la veritat és que si he de destacar a algú no seria un altre que l'Amadeu. Sempre acostumo a quedar-me més amb els personatges dolents, en aquest he vist una mica més enllà, vull dir que l'he vist humà. Simplement suposo que això que sigui artista, orgullós, incomprès i tal doncs té encant. És d'aquells tants personatges que m'encanta llegir sobre ells però dels que em mantindria allunyada si existissin.
Els altres, bé la Violeta, a la qual coneixem sobretot pels emails no és que m'encanti, però té més marcada la personalitat. No sabria a qui més destacar perquè no m'han cridat molt l'atenció, però hi ha bastants personatges entre el servei, la família així que un es queda bastant satisfet en aquest punt.

Resumint (avui crec que m'he enrotllat una mica més, encara que no se) una història amb un estil molt amè que va canviant de temps i format amb molts personatges dels quals destaca el pintor per sobre de tots. En tot moment té certa intriga però no arriba a ser sorprenent, tot i així una lectura bastant agradable.

El millor: personatges, sobretot Amadeu, estil, amè.

El pitjor: m'ha faltat alguna cosa sorprenent.

L'he gaudit un: 4/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario