domingo, 31 de marzo de 2013

PdR24: Suïcidi, per parlar d'alguna cosa.


Hola! In extremis ja gairebé acabant la setmana us porto un Paranoies de RiKanna, en aquesta ocasió us vull parlar del suïcidi. No, tranquils, l'administradora d'aquest bloc estima massa la vida per pensar en fer tal cosa (o si més no estima massa les històries). Si us vull parlar del tema us perquè m'interessa, perquè qui més qui menys tothom coneix una història on algú es suïcida per algun motiu.

Des de Romeu i Julieta fins Werther parlant per exemple de dos clàssics que pugui conèixer tothom o jo que coses més desconegudes com la visual novel de Yume miru Kusuri o el llibre juvenil Per 13 raons. La veritat és que diverses vegades en la vida apareix el suïcidi en algun lloc, més, o menys emocionant és un tema que segueix atraient. Com algú pot arribar a fer-ho? Doncs la veritat és que no ho se. Cal tenir valor per suïcidar-se? Doncs la veritat sempre havia pensat que suïcidar-se és un acte de covards, al cap i a la fi viure és el repte, viure és el patiment, però últimament també ho veig un acte de valentia, al cap i a la fi seria incapaç de tirar-me des de un sisè pis (per dir alguna cosa) perquè li tinc por bastant al dolor.

En fi si voleu que us sigui sincera tot el que he llegit sobre el suïcidi no m'ha convençut, és a dir, no he pogut entendre el motiu ni una sola vegada, o almenys acceptar-lo. Vull dir sempre veia una altra possible escapatòria una altra possible manera de continuar vivint. Potser és perquè veig el món com una història, al cap i a la fi tenim milers d'opcions i alguna cosa com la mort no em convenç com una. Encara que suposo que la mort és escapar i tots volem escapar.

Aquí una boja intentant filosofar, què nassos faig parlant del suïcidi al meu bloc? Es nota que no tenia tema per al paranoies de RiKanna. Com anava dient -encara que probablement no estigués dient res interessant tampoc- hi ha gent de tota manera, gent que viu gent que mor així que simplement he estat com sempre una estúpida per jutjar. Què en se jo de les circumstàncies de cadascú? Suposo que és això, tenim dret a viure i a morir per igual, així de paradoxal és la vida i l'ésser humà. Uns que donarien el que fos per viure i altres que donarien el que fos per morir. I és per això, perquè encara que el meu cap no ho accepti com una opció m'agradaria arribar a comprendre, arribar a entendre la ment del suïcida, m'agradaria descobrir una bona història sobre algú que es tregui la vida.

Sens dubte avui se m'està anant l'olla més del normal. Però que voleu que us digui, m'encanta perdre en divagacions sense sentit, m'encanta escriure coses estúpides, així sóc jo suposo. Com no estic de molt bon humor crec que ho deixo una mica curt, no tinc massa imaginació per al tema però si que us llanço unes preguntes com sempre. No sé si ningú les respondrà, però aquesta és la gràcia de les preguntes retòriques que encara que per definició no esperen resposta en el fons el que les formula espera que es resolguin.

Alguna història de suïcidi que us hagi impactat? (Espero recomanacions). Us interessa el tema? És de covards suïcidar-se, es necessita valentia per fer-ho, o les dues coses?
Si algun avorrit vol respondre, el salutació (hola! Jaja)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario