sábado, 16 de marzo de 2013

PdR23: Les mesves obsessions 4 - Musicals


Hola! El paranoies de RiKanna d'aquesta setmana estarà dedicat a una altra de les meves obsessions. En aquest cas no considero que sigui molt important -tot i que sembla que va en augment- i es tracta com podeu veure en el títol dels musicals.

Es sol dir que el gènere dels musicals mai produeix indiferència: o s'odien o s'estimen. La veritat és que no crec que sigui del tot cert, però hi ha una cosa que si puc dir amb total seguretat: els musicals són surrealisme pur. Doncs és clar que ningú es posa a ballar/cantar de manera compassada de sobte, i la veritat és que és una pena, el món seria molt més divertit si fos així. I precisament per això, per la seva falta de realisme en aquest sentit, és pel que més s'odien els musicals. Sincerament al meu parer, crec que és un bon recurs si s'utilitza bé, això si (aquí les meves preferències) prefereixo mil vegades els musicals que es limiten a cantar.

La veritat és que no tinc molta experiència, però he tingut la sort de veure'n quatre al teatre i d'altres he vist l'adaptació cinematogràfica (encara que no descarto anar a veure'ls en un futur encara que sigui llunyà). I si parlo d'adaptacions cinematogràfiques no puc evitar esmentar la que vaig veure cap a l'inici d'aquest any i que sincerament em va encantar: Els miserables.

Si seguiu el bloc o simplement el veieu de tant en quan, diverses entrades musicals han estat dedicades a la seva música, i tot i així no em canso, simplement la música s'enganxa una barbaritat des de la més coneguda fins algunes que he tingut el plaer de descobrir. Com parlo de musicals en aquesta entrada no crec que tingui sentit no deixar-vos alguna cançó així que us deixo: On my own.

Un altre adaptació cinematogràfica de la qual m'agradaria parlar és de Sweeney Todd, de la qual vaig fer ressenya al blog, també em va causar un impacte positiu. Contraposant-se a la idea habitual de musical que se sol tenir, alegre i colorit (encara que en Els miserables això de l'alegria queda molt lluny) aquest musical arriba al gore, la veritat és que descobrir-lo per casualitat a la televisió va ser molt gratificant. Va, també us deixo una cançó: Johanna.


Encara anant a coses més típiques, comèdies romàntiques, coses com : Mamma Mia o Grease. Les dues les he pogut veure al teatre i la veritat és que estan bé (em van agradar més les de dalt). Un altre a comentar, West Side Story, la veritat és que les cançons em s'enganxen, són el millor (en aquest cas de parlo de la pel·lícula) des del meu punt de vista hi ha massa ball.
Aquí us deixo Tonight.


Per acabar m'agradaria comentar un musical que he descobert i que no he tingut el plaer de veure (no té ni adaptació al castellà) Wicked basat en una saga de 4 llibres (encara que no se si els abasta tots) que tracta de la història de la bruixa dolenta del Mag d'Oz. La veritat és que des que el vaig descobrir estic obsessionada i m'encantaria anar a veure'l en anglès (encara que entengués la meitat) com ho veig bastant difícil espero que algun dia l'adaptin al castellà i el portin o que facin una pel·lícula. També és complicat però com Disney traurà dins de poc una pel·lícula basada en el Mag d'Oz mai se sap (no es perd mai l'esperança).
En fi per acabar amb Wicked us deixo For Good

I això és tot per avui Em recomaneu algun musical? Què penseu d'ells? Els odieu? Us encanten? No heu vist cap? Opineu! (No, no és una ordre tranquils).

Fins aquí la meva avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario