martes, 26 de marzo de 2013

Avarícia realista: Eugénie Grandet


Us porto una altra ressenya literària.
Títol: Eugénie Grandet
Títol original: Eugénie Grandet, Historie de province
Autor/a: Honoré de Balzac
Altres llibres de l'autor/a: La noia dels ulls d'or, La recerca de l'absolut
Pàgines: 224 
Narració: 3a sing omniscient passat
Format original: llibre
Adaptacions: diverses pel·lícules i sèries de televisió
Curiositat: es va publicar per primera vegada en un setmanari anomenat "L'Europe littéraire"

T'agradarà si: vols llegir alguna cosa sobre els costums socials d'una altra època, t'agrada el realisme com a moviment, t'agraden els llibres amb molta descripció...

Ni ho intentis si: no suportes que els llibres tinguin molta descripció, odies el realisme, vols una història amb molta acció...


Sinopsi
L'Eugénie Grandet és filla del senyor Felix Grandet, reconegut per la seva avarícia. Viuen en una petita ciutat anomenada Saumur, on Eugénie viu en la innocència sense saber les grans quantitats de diners que té el seu pare.
Apareixerà a la petita ciutat el cosí d'Eugénie de qui ella s'enamorarà.

Opinió
Aquesta lectura també és obligatòria l'escola, i ja se sap que les coses que són obligatòries no s'agafen amb ganes però en fi, pitjor t'ho prens quan veus que la lectura és d'estil realista i per tant tens milers de descripcions assegurades. Les expectatives de divertit ja te les treus però bé, amb paciència tot es pot acabar i tampoc és excessivament llarg així que es pot llegir.

En fi, la història no n'hi ha, és la vida d'una noia de l'època, és doncs, com podreu imaginar, bastant normal, i sí, avorrit. El llibre és bàsicament descripció, psicològica i la que més he odiat: econòmica. De debò, quan començava a explicar sobre on posava els diners que feia amb ells i tal acabava amb la meva paciència, sobretot perquè -em podeu dir curta- no entenia ni la meitat. Però en fi, tot i que el ritme sigui molt lent i no passi res, com ja he dit abans, és curt, només són 200 pàgines. Cal ser optimista perquè sé que hi ha milers de clàssics amb moltes més pàgines esperant-me... A més per llegir això cal entendre el que l'interessava l'autor: analitzar la realitat, per això és normal que si una cosa no busca entretenir no ho faci, però encara que ho sàpigues això no vol dir que ho toleris més.

Spoilers aquí!
Si hagués de destacar alguna cosa de la història en si seria el final, la veritat és que és deprimentment realista. No esperava que en Charles i l'Eugènie es quedessin junts, però aquest nom de l'últim capítol "i el món va així..." i aquesta última oració que és alguna cosa així "Ni (nom personatge) tenen prou intel·ligència per entendre la corrupció de la societat" és del millor del llibre, mostra tant desengany amb el món...
Spoilers aquí!

Sobre els personatges crec que no tinc molt a dir, suposo que el senyor Grandet és l'estereotip avar que gaudeix comptant diners, la veritat és que l'altra novel·la que recordo realista i que he vist a semblant a aquesta L'escanyapobres de Narcís Oller tenia un personatge molt semblant i la veritat és que segueixo sense entendre aquesta obsessió d'acumular diners sense gastar i tal però en fi.
L'evolució que fa l'Eugénie en tota la novel·la també pot ser digne d'esment, al principi és bastant estúpida i després per no tornar a posar un espai de spoilers diré que madura.

Resumint, una novel·la amb molta descripció que pot arribar a avorrir a estones però que en no ser excessivament llarga es pot llegir. Els personatges estan ben definits (per la gran quantitat de descripció psicològica que hi ha) però tampoc són molt memorables per a mi.

El millor: al final, els personatges estan ben definits (encara que això causi avorriment)

El pitjor: es fa pesat...

L'he gaudit un: 2/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario