martes, 26 de febrero de 2013

PdR22: Deus ex Machina


Hola! Avui us porto un nou paranoies de RiKanna, en aquesta ocasió us vull explicar el significat d'una expressió que he utilitzat algunes vegades en ressenyes: "Deus ex Machina"

Bé, "Deus ex Machina" que literalment significa  "Déu d'una màquina" és una expressió en llatí que té l'origen en el teatre grec i romà. S'utilitzava quan l'autor per resoldre un conflicte de l'obra no tenia massa imaginació i usava un déu perquè tot acabés d'una manera convenient.

I quina importància té que els romans o els grecs es queixessin que hi havia autors poc originals? Bé, doncs estic segura que tu que estàs llegint això, alguna vegada en la teva vida has vist, llegit o conegut algun tipus d'història (independentment si era una pel·lícula un llibre o ves a saber que) amb un final molt arreglat o simplement amb algun conflicte solucionat d'una manera molt convenient perquè tot acabi de la manera que volia l'autor.

Un exemple que jo veig molt clar és quan maten algun personatge i el creador de la història s'adona que aquest personatge és necessari per a alguna cosa (o simplement li fa pena haver-lo matat) i per tant el fan ressorgir de les cendres tal com au fenix. D'acord una mica exagerat per part meva però a mi em fa bastanta ràbia que si algú estava mort me'l ressuscitin si no és que la imaginació de l'autor cobreix aquest fenomen d'una manera molt impactant, és clar. Però això "típic" que per ocultar-se s'havia anat sense dir res a ningú hi ha vegades que em mata.

En fi, però no només anant fins a l'extrem de la mort, hi ha vegades que les casualitats sense sentit apareixen per tot arreu. Un altre cas a comentar qualsevol shojo i suposo que en una quantitat important de comèdies romàntiques. Potser la primera vegada que es trobin sigui d'una manera normal, però a partir d'aquí sigui destí sigui com li vulguis dir sembla que els dos es trobaran en qualsevol part i en qualsevol moment. Que si, que si, que si no estan junts no hi ha manera que hi hagi amor, però hi ha vegades que les trobades són massa oportunes.

I després d'enrotllar-me tant que us vull dir avui? Doncs res, que el Deus ex Machina sempre existirà i que suposo que és inevitable perquè passin coses interessants. L'autor és la voluntat d'una història així que les coses aniran com ell /ella vulgui, l'únic que demano és que s'usi amb cura, vull dir que no es faci servir per tot arreu. Des del meu punt de vista "vull que passi això així que passa" no és una manera d'escriure. Si vols que passi alguna cosa en la teva història et busques una justificació amb el context, si no la trobes ho pots fer al punt de vista (si l'escrius des d'un punt de vista de déu o alguna cosa semblant, sí, jo ho he fet) o si se't va molt l'olla, una mena de "Tots van morir per una explosió" pots dir després "evidentment no va passar, però oi que seria bonic que fos així?" Bé, suposo que les meves tècniques d'escriptura no li interessen a ningú (quan sigui escriptora famosa ja veurem, és a dir mai).

I això és tot ... Algun cas de Deus ex Machina molt bèstia? Ara mateix no se, però pot ser que El senyor dels anells, quan "mor" Gandalf. És clar que des del meu punt de vista, altres no pensaran igual ...
En fi, us pregunto a vosaltres meus lectors (que ara sembla que hi ha algun * s'emociona *):
Algun cas de Deus ex Machina -o per als ganduls que no heu llegit tota l'entrada o no us assabenteu- un punt d'una història que el considereu massa increïble, que és clar que l'autor el necessitava perquè les coses anessin de la manera que el voldria?
O per contra, algun cas on l'autor hagi solucionat molt bé i que encara que sigui un canvi radical li dóna més força a la història? (Jo aquí us podria dir Little Busters!)

Ara si això és tot, Comenteu! (No és una ordre que consti només que....)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario