viernes, 22 de febrero de 2013

Let's rock!: Kira☆Kira


Hola! Avui us porto una altra ressenya de visual novel.
Títol: Kira☆Kira
Estudi: Overdrive
Altres obres de l'estudi: Deardrops, Eldelweiss
Continuacions: Kira☆Kira Curtain Call (comparteix personatges però és més aviat seqüela no continuació directa)
Format original: visual novel (disponible per ordinador i dispositius Android / apple)
Extensió aproximada: Llarg (30 - 50 hores)
Idioma: Anglès
Edat: escenes hentai (versió ordinador) sense escenes hentai (dispositius Android / apple)
Enllaços d'interès: http://vndb.org/v414

T'agradarà si: vols una visual novell al principi divertida i juvenil (en el sentit que de vegades sembla exaltar la joventut) no et fa res el drama (després vénen escenes dramàtiques, sobretot en una ruta en concret) i tens interès en les bandes de rock (? suposo que opcional)

Ni ho intentis si: odies les coses llargues que no semblen arribar enlloc en un principi (després evoluciona), odies per algun motiu les bandes musicals ...

Sinopsi
El segon club de literatura de l'institut Oubi està a punt de desaparèixer, però abans que ho faci els membres volen fer alguna cosa que sigui memorable. Amb aquest objectiu comencen a fer un grup musical encara que no tinguin gran idea de música. Els membres: Chie Isurugi bateria, Sarina Kashiwara guitarra, Maejima Shikanosuke baix, Kirari Shino veu. Let 's Rock!
A la pell del baixista podràs escollir entre les integrants del grup.

Opinió
Vaig decidir jugar a aquesta visual novel perquè la vaig trobar en anglès a un preu raonable al meu entendre per ipad, em feia il·lusió llegir una d'aquest gènere en l'aparell així que la vaig demanar per reis, abans d'això vaig llegir la versió de prova (que per cert és bastant llarga) i em va entretenir bastant. Vist el resultat m'alegro de la meva compra, he gaudit amb la història.

La història en si es basa en dues parts -capítols hi ha més però aquesta és la meva divisió- una primera que seria la comuna i la segona que es basa en la noia que escullis, el problema està en què la ruta comuna és molt llarga així que abans de posar-te a jugar jo de tu llegiria la versió de prova, si t'agrada l'estil i tal endavant. En aquesta primera part es basa sobretot en la vida quotidiana i el viatge que emprendran (en la sinopsi no l'he posat per no fer spoiler encara que tampoc era per ocultar i aquí se m'ha escapat) així que o t'agrada l'ambient de la banda que formen les bestieses grans que de vegades diuen o ho passaràs francament malament i t'avorrir (tampoc per tant). Al meu perer sincerament aquesta part se m'ha fet amena gairebé sempre i ha estat més en algunes rutes concretes que m'he avorrit (ho explicaré més tard). El principi de la banda és molt còmic sobretot quan s'espanten en veure el documental de punks i quan per ser més rockers comencen a afegir a totes les frases que diuen "fuck" aquí vaig riure molt. Això si també he de dir que fa una mica de ràbia que aprenguin a tocar instruments tan ràpid.
Abans de passar a les rutes en concret també voldria dir un altre punt a favor, les històries secundàries. En aquesta visual novel (una cosa que en la meva experiència no ha estat molt comú fins ara) hi ha un munt de personatges secundaris que encara no tenen gaire importància tenen el seu tros d'història, la veritat és que és una cosa que agraeixo, així no et satures amb només la història principal.
Ah, si! El principi de la història també és molt graciós explicat pel mateix protagonista en tercera persona sobre com talla amb la seva novia. Aquest canvi de punt de vista també em va fer gràcia.

Ara sí arriben les rutes concretes aquí teniu la meva ordre de preferència: Normal End Kirari> Good end Kirari> Good end Chie> Good end Kashiwara.

Spoilers importants, no llegeixis si tens intenció de jugar:
Normal Kirari end: se que això és bastant estrany, però m'ha agradat més l'ending normal que l'ending bo. Per què? Bé, encara que en aquest ending la protagonista mori (ole l'spoiler) i el protagonista tingui una vida d'amargat m'ha semblat molt més emotiu que l'altre, sobretot m'agrada que en Shikanosuke segueixi a la banda. El tros de la il·lusió de la Kirari és francament estrany però em va agradar. L'Aki em va caure bé, i el final que sembla que es recuperi d'alguna manera em va agradar, sobretot l'última oració: "With all my love to this fucking world" Amb tot el meu amor per aquest coi de món.

Good Kirari end: en segon lloc, perquè em va faltar una mica d'emotivitat entre la Kirari i en Maejima quan el segon li confessa que ha "deixat morir" al seu pare. L'escena en què el "deixa morir" és francament bona, això si que ho reconec, a més la música esgarrifosa. L'epíleg també li falta, des del meu punt de vista amor.
Una cosa bona és que tots els ajudants del segon club de literatura es retroben al final.

Good Chie end: aquest baixa bastant pel que fa als altres dos, tot i així, el personatge és suportable i es passa bastant bé. Em va deixar un bon sabor de boca per l'estúpida i última escena, vaig riure només d'imaginar-la.

Good Kashiwara end: aquest és el pitjor de tots en tots els sentits possibles, el personatge no m'agrada, la història és simple i el pitjor de tot el final és molt obert encara que, posats a dir. cap de tots acaba de ser tancat. En fi, la pitjor ruta de totes, crec que d'aquesta no es salva res.

SPOILERS FORA!

La música en ser una banda hi ha bastants tracks cantats, la veritat és que s'enganxen una barbaritat totes i cadascuna d'elles us deixo l'opening i una que personalment m'agrada molt, A song for...

KiraKira opening

A song for...



Els personatges, la veritat és que de les protagonistes no m'acaba de convèncer la seva personalitat, em quedaria amb la Kirari per tenir la millor història, però aquest tipus de personatge no m'acaba d'agradar, en canvi el protagonista masculí m'ha agradat molt. La seva manera de ser i la seva història personal son interessants, i en el meu final favorit està genial deprimit.

Resumint, una història llarga que cal prendre amb calma, té una música agradable, amb moltes cançons que s'enganxen, alguna ruta pot ser dolenta, però si busques drama i tens paciència el trobaràs. Un punt a favor de la història és que hi hagi històries de secundaris.

El millor: Kirari normal end, cançons, divertit a estones, bon protagonista,
El pitjor: hi ha rutes que no diuen res (kashiwara. ...) alguns finals es poden quedar una mica oberts, no apta per a aquell que no tingui paciència, és llarga

L'he gaudit un: 4/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario