domingo, 24 de febrero de 2013

Humor absurd: Tres sombreros de copa


Hola! Per fi una nova ressenya literària encara que últimament no estic llegint massa.
Títol: Tres sombreros de copa
Autor/a: Miguel Milhura
Altres llibres de l'autor/a: La bella Dorotea, Mi adorado Juan
Pàgines: 88
Narració: Teatre
Format original: llibre

T'agradarà si: no et fa res llegir teatre, t'agraden les coses surrealistes amb humor absurd.

Ni ho intentis si: odies les coses absurdes, no t'agrada llegir teatre

Sinopsi
Dionisio el dia abans del seu casament acudirà a un hotel, allà coneixerà la Paula una artista que li provocarà dubtes sobre l'estil de vida que ha portat fins ara.

Opinió
Si he llegit aquest llibre és per obligació escolar, no sóc molt de llegir teatre, encara que tampoc és que ho odiï, simplement suposo que aquest gènere es gaudeix molt més veient-lo representat. En fi, que no té molt misteri la meva elecció en aquesta ocasió, i la veritat és que no m'ha agradat massa.

La història és molt simple, és la sinopsi de dues ratlles que he escrit, però té el seu sentit ja que contraposa els dos estils de vida i tal, el problema que li veig aquí és el final, que ara comentaré.

Spoilers aquí!
La veritat és que no em convenç en absolut que sigui tan simple com això, es casa i punt. Encara que té el seu sentit, admira el món del teatre amb les seves llibertats però al cap i a la fi ell pertany a un altre així que quan acaba la nit simplement continua amb la seva vida normal. Tot i això em sembla bastant pobre.
Spoilers fora!

En fi, per tant si la història és simple què ens trobem aquí? Un humor del més absurd que us pugueu imaginar. Estava criticant el llibre dient que a mi no m'agradava aquest humor i que el trobava ridícul i em van dir que si ho veiés representat probablement el trobaria divertit. Després pensar-hi he arribat a la conclusió que potser si és cert, però en llegir certes coses et quedes una mica amb el dubte de no saber que fer: riure falsament o quedar freda. Tot i així l'enginy de l'autor en els diàlegs té el seu mèrit en algunes ocasions sorprèn encara que m'hagi deixat freda.

Els personatges crec que no té sentit que els comenti perquè són tots bastant simples al meu parer i més que res són estereotips que precisament per això fan riure.

Resumint, avui seré curta, però el llibre també ho és així que no quedo malament (excusa barata, la meva vagància és la veritable raó) si vols llegir teatre surrealista endavant, algunes ocurrències estan bé, però la veritat crec que seria molt millor veure-ho representat que llegir, així que depèn dels teus gustos, suposo.

El millor: diàlegs enginyosos, estil en general.
El pitjor: no m'ha causat cap tipus d'impacte.

L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario