miércoles, 13 de febrero de 2013

El setge de Barcelona i una paraula: Victus


Hola! Us porto per fi una nova ressenya literària.
Títol: Victus
Títol original: Victus
Autor/a: Albert Sánchez Piñol
Altres llibres de l'autor/a: La pell freda, Pandora al congo
Pàgines: 605
Narració: 1a passat
Format original: llibre
Curiositat: la primera vegada que l'autor escriu en castellà (normalment ho fa en català)
gairebé tots els personatges són històrics (fins i tot el protagonista encara que l'autor s'inventi la seva situació).

T'agradarà si: t'agrada la novel·la històrica, tens algun interès especial en el setge de Barcelona de 1714, t'agraden els protagonistes diferents.

Ni ho intentis si: odies la novel·la històrica, odies els antiherois, no et ve de gust un totxo.

Sinopsi
En Martín Zuviría el protagonista de la història ens explicarà des del seu punt de vista molt particular diverses peripècies de la seva vida, des de com va rebre la seva formació d'enginyer a Bazoches fins al setge de Barcelona el 1714.

Opinió
Aquest llibre és un totxo que el veus i t'espantes. D'acord, no és per tant, però des del meu punt de vista, que no sóc molt fan de la història, et trobes davant això i com me'l volia llegir vaig esperar que tingués bona trama, algun personatge peculiar o almenys que no fos només un llibre d'història. Per la meva sort ha estat més que això, si que és cert que de vegades et pots perdre en descripcions històriques però el llibre no és només això, té trama i un gran personatge així que m'ha agradat bastant.

La història del llibre es basa en la vida del protagonista, una primera part seria Bazoches després peripècies abans del setge de Barcelona (algunes batalles importants) i el setge de Barcelona.
La veritat és que la primera part és molt curiosa, o a mi m'ho ha semblat. Explica algunes coses que li ensenyen i tal (la sala plena d'eines) que són interessants, encara que molta enginyeria militar et pot perdre una mica. El protagonista diu que és la seva etapa més feliç.
La segona és on coneixem més el caràcter del protagonista i les seves grans capacitats per escapar d'alguna manera o una altra del perill.
La tercera és el setge a si, i jo diria que la més important aquí és quan el lector s'acaba afartant de tant setge.
Bé, no se si coincideixen exactament amb les parts del llibre però més o menys diria que si.

El punt de vista és una primera persona, el protagonista Martín Zuviría de més de 80 anys decideix plasmar en paper la seva vida donant-li importància al setge sobretot. Per aquest fi dictarà les seves memòries a una senyora a la qual es passarà tota la novel·la insultant-la. Què dir d'aquest punt de vista? Doncs que m'ha encantat, és genial quan a un autor se li passa pel cap posar humor al punt de vista, i, a més que en Martín Zuviría és un gran personatge.
Gràcies a aquesta visió encara que hi ha moments en què si se m'ha fet pesat hi ha moltes vegades que és bastant amè i divertit

SPOILERS!
Tanmateix, el llibre també té coses que no em convencen, la Paraula dels nassos és més que confusa diria jo, i la paradoxa que hi ha per explicar-la...(bonics punts suspensius que ho solucionen tot). El final no és res tancat, la vida de Martín Zuviría no acaba al setge però només la coneixem fins a aquest moment des de la boca del Martín vell per tant hi ha un lapse de temps prou llarg sense cobrir (i d'aquí és d'on podria sortir una segona part o noves aventures amb aquest personatge o alguna cosa...).
Una cosa que he de comentar (últimament estic fujoshi per tot arreu) és que el protagonista es fica al llit amb un general (no li queda una altra sortida) sense cap problema, la meva ment fujoshi es va activar, només això... (Obsessionada, obsessionada, obsessionada, ho sé).
SPOILERS FORA!

I per tant sense cap tipus de dubte el millor del llibre són els personatges, eclipsant a tots els altres el protagonista, però altres com en Ballester o don Antonio també m'han agradat, sobretot en Ballester m'encanta.
L'estranya família que munta el protagonista la veritat és que és encantadora.

Resumint, uns bons personatges, sobretot el protagonista amb un punt de vista diferent, formen part d'un llibre que m'ha agradat bastant. Alguns detalls no m'han acabat d'agradar però crec que encara que dubto de la "nota" es mereix el 4 pel protagonista.

El millor: personatges, humor, aprens història (això tota la novel·la històrica que et situen però en fi...)

El pitjor: pot donar a continuacions (?), Concepte de la Paraula confús ..

L'he gaudit: 4/5

Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario