domingo, 6 de enero de 2013

Intrigues a la cort: Joc de Trons


Hola! Per fi us puc portar la pimera ressenya de l'any. M'estrenaré amb un llibre bastant conegut.
Títol: Joc de Trons
Títol original: A Game of Thrones
Autor/a: George R. R. Martin
Altres llibres de l'autor/a: Mort de la llum (no se si l'han traduïda o no aquesta), Sueño de Fevre (sense traducció al català)
Pàgines: 800
Continuacions: Xoc de Reis, Tempesta d'Espases, Festí de Corbs, Dansa amb Dracs,
The Winds of Winter i A dream of Spring (les dues últimes encara no tenen data de publicació)
Narració: 3a omniscient passat basant-se cada capítol en un personatge diferent
Format original: llibre
Adaptacions: Sèrie, jocs de tauler, jocs de rol, videojoc,
Curiositat: un poema de Robert Frost va inspirar la saga que per cert crec que apareix a Crepuscle, casualitats estranyes...


T'agradarà si: no li tens por a sagues llargues amb força llibres, ni als totxos, t'agrada l'èpica fantàstica encara es basi més en intrigues polítiques que en la fantasia

Ni ho intentis si: a tu l'èpica fantàstica se't fa pesada, no suportes els totxos.

Sinopsi
Al continent de Ponent les estacions poden durar dècades, i es comencen a notar senyals que s'acosta l'hivern.
L'Eddard Stark rei d'Invernalia ha estat cridat per ocupar el lloc de la Mà del rei, sense poder-se negar començarà a investigar com va morir la mà anterior a ell.

Opinió
El primer que he de dir és... Sí, ho accepto, en la sinopsi he posat s'acosta l'hivern perquè és el lema dels Stark m'he cansat de llegir-lo i volia tenir la satisfacció d'utilitzar-lo. Després de la meva confessió estúpida, crec que no cal que digui que si he llegit el llibre ha estat per curiositat després d'escoltar de la sèrie per tot arreu i veure els llibres en totes les llibreries. Al final he acabat caient, encara que m'ha costat força perquè veure cinc totxos i saber que encara queden dos per sortir no és una cosa que animi a cap lector -o almenys a mi no em va animar- però he de dir que estic molt contenta amb els resultats.

La història és un “culebró” dels grans. Dit d'una altra manera les intrigues de la cort m'han semblat molt interessants i a mesura que vas llegint vas descobrint més i més coses del món que crea l'autor cada cop més complicat. Això si, gent que tendeix a ignorar els noms dels secundaris us passarà com a mi, haureu de ignorar quan comencin a parlar-vos d'una gran quantitat de noms estranys fins que arribeu al punt que necessiteu saber de qui us parlen i hàgiu de recórrer a la imaginació. Exageració a part, sóc molt dolenta recordant noms així que hi ha moments en què se m'ha fet una mica complicat saber de qui em parlaven, tot i així d'alguna manera o altra relaciones als personatges entre ells. Ah! I encara que no em vaig adonar fins que vaig arribar, al final del llibre hi ha els personatges classificats segons les cases a les quals pertanyen.

Spoilers aquí!
Crec que la fama d'en Martin per ser un assassí de protagonistes és coneguda arreu del món. Almenys jo abans de llegir el llibre ja l'havia sentit comentar, doncs bé, aquí la podreu conèixer de primera mà, no us vull dir qui és "l'afortunat" encara que hagi posat l'avís de spoilers. Però puc dir que m'agraden els autors que no tenen por de carregar-se tots els seus personatges.
Spoilers fora!

És evident que aquest llibre no és lleuger, només amb tenir-lo a la mà et pots adonar d'això en el sentit més literal de la paraula, però tot i així he de dir que per mi, encara que he trigant bastant a acabar-lo, no se m'ha fet pesat. Potser algun capítol concret si que m'ha costat més però en línies generals ha estat molt amè. I el punt que fa que això sigui possible és el canvi del punt de vista, que cada capítol sigui des d'un punt de vista (encara que conservi la tercera persona) fa que no et cansis del personatge en la majoria de casos. Una cosa que aprecio molt perquè en altres llibres has de suportar un punt de vista odiós durant tota la seva extensió quan veus clarament que un secundari té moltes més possibilitats que el protagonista.

Els personatges. Sens dubte et pots perdre en la gran quantitat que hi ha. Això si, parlant només dels que tenen punt de vista en aquesta primera novel·la he de confessar que m'ha encantat... en Tyrion. Les seves respostes per tot són genials, m'encanta. Ha entrat dins dels meus favorits de tots els temps (moment exageració). Tanmateix, l'Arya també m'ha caigut bé tot i ser petita i la majoria són bastant passables. Sobre la Daenerys m'agrada l'evolució que té durant tot el llibre, al principi la veia molt bleda però poc a poc va evolucionant. I tots els personatges que tenen punt de vista em caurien bé si no es trobés entre ells la Sansa. No suporto aquesta noia estúpida. En fi, l'he pogut suportar d'alguna manera o altra, però com en els altres llibres segueixi igual tindrem un problema ella i jo.

Resumint, vull llegir els següents però trigaré a fer-ho i això em deprimeix. A part d'això el llibre tot i ser gros enganxa, té uns personatges característics i gràcies al canvi de punt de vista no es fa massa pesat. L'únic problema que li veig és que siguin tants llibres i que encara no han sortit tots.

El millor: punt de vista, història en general, personatges (excepte la Sansa, tu HAS DE MORIR -anada de l'olla-)

El pitjor: que siguin tants llibres, podria posar aquí a la Sansa però tampoc és per tant (o si?)

L'he gaudit un: 5/5 (fa temps que no posava un 5 *-*)

Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario