domingo, 27 de enero de 2013

El retrat de l'ànima: El retrat de Dorian Gray


Hola! Aquí vinc amb la tercera ressenya de l'any.
Títol: El retrat de Dorian Gray
Títol original: The picture of Dorian Grey
Autor/a: Oscar Wilde
Altres llibres de l'autor/a: El fantasma de Canterville (relat) i sobretot obres de teatre
Pàgines: 283
Narració: 3a passat omniscient
Format original: llibre
Adaptacions: dues pel·lícules (1945 i 2008)
Curiositat: van utilitzar el llibre com a pretext per acusar a Wilde d'homosexual i tancar-lo a la presó per això.
Enllaços d'interès: http://es.wikiquote.org/wiki/El_retrato_de_Dorian_Gray (cites, molt
recomanades)

T'agradarà si: busques alguna cosa complexa i amb una ambientació fosca, t'agraden els diàlegs enrevessats, les paradoxes ...

Ni ho intentis si: tu sol busques bones històries, no t'importa el com està escrit, no et ve de gust llegir alguna cosa complexa.

Sinopsi
En Basil, amic d'en Dorian li demanarà si el pot retratar ja que per a ell representa un ideal de bellesa. En Dorian accedirà i allà coneixerà en Henry amb qui tindrà interessants xerrades.
Quan el pintor acabi amb el quadre en Dorian desitjarà que el quadre envelleixi i que ell es quedi jove.

Opinió
Primer de tot, en la sinopsi no he acabat de confirmar el més transcendental de la trama, ho he fet perquè això no succeeix en el primer i podria ser considerat "spoiler", tot i així suposo que ja sabreu que va. La veritat és que sobre perquè he triat aquest llibre... Crec que no hi ha cap motiu especial simplement últimament m'ha donat pels clàssics i mira.

La història en si us podria dir que no és l'important del llibre, és cert que pots pensar que és una metàfora per explicar les obsessions de l'ésser humà amb la bellesa i l'intent de lluitar contra el temps, però aquest llibre és més que això, per a mi la història passa a un segon pla i l'estil absorbent de l'autor és el més important. No obstant això deixeu-me parlar del final.

Spoilers aquí!
El final és tal com el descriu l'autor perfecte, que acabi per atacar contra la seva ànima, el quadre i que així mori ell i en canvi el quadre recuperi en bellesa em sembla perfecte. Això sí, no em feu buscar significat ni coses per l'estil, em posaria a divagar massa i al cap i a la fi crec que en aquestes ocasions val la pena que cadascú ho experimenti i que no vagin amb anàlisis previs.
Spoilers fora!

Com escriu el senyor Wilde? Aquest és un d'aquells llibres dels quals es pot treure una gran quantitat de cites. Els diàlegs d'aquest autor són genials, les paradoxes... Com ja he dit les idees t'absorbeixen d'una manera increïble i és curiós perquè en moltes ocasions no coincideixo amb el que diu. L'exaltació de la bellesa, la recerca de la perfecció en l'art, l'art per l'art. No són idees que jo estigui d'acord i no obstant això m'ha encantat llegir la manera com té d'explicar-les. Podria dir que el punt que estic gens d'acord és la misogínia, les dones en aquest llibre no tenen un paper destacable i sempre que surten acaben per ser criticades. Però en fi, per tota la resta és increïble llegir amb atenció algunes frases. Per a mi ha estat com si llegís una cosa sense cap tipus de sentit i alhora amb tot el sentit del món (volia fer una paradoxa, m'ha contagiat).
L'ambient fosc de la novel des de després és pertorbador i us puc assegurar que el llibre m'ha deixat amb sentiments massa contradictoris per entendre quina és la meva opinió.
He de dir que el llibre no se m'ha fet gens pesat a excepció d'un capítol en què l'autor sembla que només vulgui mostrar la seva gran cultura.

Els personatges, m'encanta en Henry, cada vegada que obre la boca en el llibre ha de dir alguna cosa interessant. L'evolució del protagonista és la part principal de la història i es fa interessant i obsessionant. Una cosa que la meva ment de fujoshi des del primer moment ha relacionat ha estat que tots eren gays (encara que potser en Henry o en Doian no), després vaig saber els problemes que va tenir l'autor per l'homosexualitat d'en Basil i vaig saber que el van tancar per això. Al principi pensava que només eren imaginacions meves (culpa de veure tant yaoi) així que em va sorprendre bastant.

Resumint, m'ha semblat una novel·la que no es pot definir, doncs al cap i a la fi la limitaria (cita del llibre: definir és limitar) però que recomano a tothom que li agradin els llibres amb estils estranys plens de paradoxes i de frases enginyoses que et faran pensar. Compte! No dic que el llibre sigui moralitzant o tingui algun tipus d'intenció sobre això, crec que l'autor suggereix males conductes, suggereix coses, però no les castiga ni les lloa. No, ja us he dit que estic confosa.

El millor: l'estil de l'autor, la foscor que els envolta, els parlaments d'en Henry (i en Henry en general).

El pitjor: doncs la veritat crec que no se dir res en particular...

L'he gaudit un: 4/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario