viernes, 18 de enero de 2013

El llibre de les casualitats: L'església del mar

Hola! I us porto una ressenya literària.
Títol: L'església del mar
Significat del títol: fa referència a Santa Maria del Mar, una catedral de Barcelona
Autor/a: Ildefonso Falcones
Altres llibres de l'autor/a: La mà de Fàtima, pròximament La reina descalça
Pàgines: 666
Narració: 3a passat
Format original: llibre
Curiositat: l'autor va trigar 4 anys a escriure-la.

T'agradarà si: t'agrada la novel·la històrica t'agrada l'edat mitjana, no li tens por als totxos, no et fa res que mentre llegeixes aprenguis història.

Ni ho intentis si: a tu l'edat mitjana ni en pintura, tens por als llibres que no es llegeixen en una estona, no suportes la novel·la històrica.

Sinopsi
L'Arnau Estanyol és al principi un nen del segle XIV que anirà creixent al llarg de tota la novel·la tal com ho fa la seva estimada catedral Santa Maria del Mar Però la seva vida no serà fàcil i milers de complicacions pròpies de l'època l'impediran ser feliç.

Opinió
Bé, no pregunteu perquè, però a partir d'ara és bastant probable que la gran majoria de llibres que ressenyi al blog passaran a Barcelona. Abans que ho pregunteu no m'he tornat obsessa de la ciutat, simplement són plans maquiavèl·lics que tinc muajajaj. En fi, ignoreu això últim. Com anava dient m'he llegit el llibre perquè passa en aquesta ciutat. Tinc sentiments molt contradictoris en aquesta ocasió.

Primer de tot he de dir que la història és molt completa en el sentit que passen un munt de coses. I és curiós perquè al desenvolupar-se en unes 660 pàgines no m'ha semblat que fossin tantes, però explicant el que passava en el llibre t'adones de la quantitat de coses que succeeixen gairebé sense que te n'adonis. Tanmateix, no us puc dir que m'hagi enganxat una barbaritat, tenia interès a saber que li passaria al protagonista (o més aviat per les seves relacions amoroses) però he pogut dormir igual de tranquil·la (encara que això ho faig sempre, una forma de parlar suposo).

Suposo que en aquest apartat hauria de comentar que aquest llibre pot resultar bastant dur per alguns. No és el meu cas perquè estic molt acostumada a coses així (sóc una psicòpata boja que gaudeix veient patir als personatges literaris, no, però m'agraden les desgràcies en els llibres) però és cert que el llibre potser no sigui molt apte per sensibles.

Spoilers aquí!
Ja en la primera escena ens trobem amb una violació pel dret que tenia el senyor feudal de follar la primera nit del matrimoni amb la dona. Però el llibre continua amb alguns passatges com ara la situació de la mare de Joan o l'execució del pare del protagonista i com ho crema que tenen un contingut dramàtic. Però si he de destacar l'escena probablement més inesperada sigui quan Joan decideix cremar-se al costat d'Elionor. No m'ho esperava. Així que violacions, morts desagradables són bastant presents però en fi, tampoc us trobareu detalls morbosos, tranquils.
Un altre punt a comentar dins dels spoilers és que aquest és el llibre de les casualitats. I des de després que l'última part "serfs del destí" és molt apropiada, crec que algunes coses són molt poc creïbles. Seré clara, és molta punyetera casualitat que Francesca es trobi amb Arnau i Aledis. El final és bastant arreglat i sembla que la Inquisició li arriba informació de la vida del protagonista amb una facilitat increïble. Que tot s'acabi solucionant tan bé és una mica increïble però en fi, em dol més el Deus ex Machina (com m'agrada utilitzar l'expressió) de l'aparició de Francesca.
Spoilers fora!

L'estil em té morta. No se com descriure'l però m'ha semblat que el llibre en general té molts alts i baixos, el protagonista passa d'un capítol a un altre a estar en una situació superdiferent a l'anterior. De la normalitat a l'acció i per al meu gust canvis que van molt ràpid, falta en algunes ocasions -al meu parer- descripció psicològica. És una bona història, l'autor ha tingut molt bones idees i una molt bona base històrica que a la nota de l'autor queda molt bé aclarida, però hi ha moments en què algunes accions de personatges són molt sobtades, i que si s'hagués basat més en els personatges doncs quedarien més comprensibles, a més de que causarien més empatia en el lector.

I aquí el punt que he començat a comentar, els personatges... Sincerament, crec que aquí hi ha el punt que em causa més incertesa. Cap m'ha semblat que tingui una personalitat definida, veig trets interessants. Joan per exemple és un personatge interessant però mal desenvolupat, es poden llançar teories de perquè és com és, però em falta aprofundiment. Se que sóc una pesada, però perquè un llibre m'agradi o qualsevol tipus d'història necessito tenir algun personatge que m'agradi, i si només puc conèixer per les seves accions em falta informació. En fi, que no em aclareixo ni jo, perquè probablement si m'haguessin escrit més sobre ells el llibre s'hagués fet més pesat... No se, és complicat suposo.

Resumint, una història interessant amb força successos però un ritme amb alts i baixos. Els personatges els falta descripció psicològica. Si t'agrada l'Edat Mitjana una lectura agradable. I en definitiva aquest és el llibre de les casualitats.

El millor: situació històrica, la trama en si.

El pitjor: massa "Deus ex Machina" i personatges.

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario