sábado, 22 de diciembre de 2012

PdR17: Llibres dins de Llibres

Hola! Avui us vinc a parlar una mica més tard que de costum en aquest espai de contingut tan divers d'un tipus de llibre, pel títol suposo que us feu una idea. Doncs sí, llibres que mencionen altres llibres. No se vosaltres, però jo crec que a la majoria dels que ens agrada llegir ens fa gràcia veure que un personatge comenta alguna cosa sobre un altre llibre així que vull deixar-vos alguns exemples.

Uns llibres sens dubte molt recurrents que poden agradar a més d'un protagonista són els clàssics, però que podem esperar si són histories que transcendeixen el temps? No se'ns ha de fer estrany doncs veure a una Bella amb una obsessió amb Cims borrascosos de Emily Brontë o una Anastasia Stelee llegint novel·les romàntiques emblemàtiques com Orgull i Prejudici de Jane Austen o Jane Eyre també de Emily Brontë. Però més enllà de la menció és increïble la contacte amb la realitat que tenen aquests exemples. Doncs al cap i a la fi la realitat literària intenta situar-se en una possibilitat d'una cosa que podria passar en el món real (a les novel·les realistes) però no és pròpiament la realitat per tant l'aparició de llibres es un contacte amb la vida externa curiós.

Per això en una novel·la de fantasia no se'ns mencionen normalment obres que existeixin perquè llavors el contacte seria molt estrany, estaríem parlant d'una realitat diferent a la nostra en la que existeixen les nostres coses. Però en canvi els llibres que apareixen en aquestes obres se'ls inventen els autors, i apareixen només títols i no se vosaltres a mi en ocasions em causen curiositat pensant com seria aquest llibre si existís. Tot i així, no vull proposar als autors de qualsevol llibre fantàstic o no que mencioni un llibre que no existeixi a que l'escrigui ja que probablement pensaria que és l'excusa perfecta per a vendre més si el primer ha tingut èxit. Però, per exemple, no us interessaria si existís el Una aflicció imperial mencionat a No està escrit a les estrelles de John Gren? O que se jo, alguns dels llibres que apareixen a La lladre de llibres de Markus Zusak? Sens dubte a mi em causen curiositat o almenys la suficient per investigar sobre la seva existència.

Parlant d'això no he pogut evitar recordar un llibre que fa molt de temps que vaig llegir i gairebé no recordo: La història interminable de Michael Ende. Recordo que al final, l'Atreyu prometia que recuperaria totes les històries inacabades i les acabaria perquè en Bastian pogués tornar a la realitat. Suposo que és una mica el que passa amb un llibre, sempre quedarà algun punt que quedi sense acabar del tot i seria del tot interminable la feina de tancar tot i cadascun, i els llibres inventats dintre d'un llibre entren en aquesta categoria.

Una saga que tampoc he pogut oblidar ha estat la de Món de Tinta de l'autora Cornelia Funke. El joc de la literatura i la realitat sens dubte és molt ben tractat en aquesta trilogia i és increïble com els personatges entren i surten del llibre i fins i tot se'ns fan mencions d'altres llibres que existeixen.

Bé, i de tot això que en podem treure? Doncs, sens dubte que m'encanta el toc que els hi dóna als llibres la menció d'altres existents, des d'un llibre com l'últim ressenyat en el blog Las ventajas de ser un marginado de Stephen Chbosky on el protagonista no para de mencionar llibres que llegeix com Matar un rossinyol de Harper Lee o El vigilant en el camp de sègol de J.D.Sallinger fins a la saga Mitjanit de Claudia Grey mencionant Les cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis (cosa que em va fer força gràcia pel que deien) i fins i tot passant per la utilitat d'Anna Karènina de Leo Tolstoy a la saga El amor més enllà del temps de Kerstin Gier tots són exemples interessants de llibres que d'alguna manera o altra et fan ganes de parar de llegir (encara que potser a mi i a tota la gent que té un blog literari no és una cosa que necessitem?) i que si més no per mi són un punt positiu en qualsevol llibre.

Algun exemple que us agradi a vosaltres? Comenteu sense por algun llibre que esmenti un altre.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario