sábado, 22 de diciembre de 2012

Les cartes d'un adolescent: Las ventajas de ser un marginado


Hola! Avui us porto la probablement penúltima ressenya literària de l'any.
Títol: Las ventajas de ser un marginado (sense traducció al català)
Títol original: The Perks of being a wallflower.
Autor/a: Stephen Chbosky
Pàgines: 257
Narració: epistolar
Format original: Llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://perks-of-being-a-wallflower.com/ (pàgina oficial de la pel·lícula)

T'agradarà si: busques alguna cosa amb un ritme àgil, t'agraden les novel·les epistolars i t'agraden els llibres amb reflexions.

Ni ho intentis si: a tu les històries amb fets quotidians i que no tenen molta acció no t'agraden, no busques un llibre sobre pensaments, sentiments i tal ...

Sinopsi
Un noi de quinze anys que es passa la vida llegint a punt de començar un nou curs escolar. Com està preocupat i li agradaria aconseguir amics aquest any comença a escriure cartes a algú de qui ha sentit parlar sense dir qui es diu i utilitzant noms que són diferents als reals. A través d'aquestes cartes descobrim el protagonista i les seves reflexions sobre qualsevol cosa.

Opinió
Sí, estic pesadeta amb els llibres llegits per la pel·lícula i podria dir que aquí aquest factor de nou ha tornat a tenir la seva importància, però també he de dir que el títol m'ha influït. No se vosaltres però des de la primera vegada que el vaig llegir, sense saber que anava, em va cridar l'atenció, després adonant-me quin tipus de novel·la era, em vaig dir que encara que no fos tan absolutament genial com la posaven a totes les ressenyes (exageració, ho se, però no em negareu que en general a la majoria de blogs obté puntuacions positives) almenys tenia pinta de entretinguda. Els resultats han estat positius, no és que m'hagi encantat però ha estat una lectura agradable.

La història en si ens explica més o menys com va evolucionant en Charlie amb el pas del temps i amb els seus amics, donant-li molta importància al com se sent el protagonista, ja que les cartes que escriu són molt íntimes i al cap i a la fi són com l'alliberament de tot el que el protagonista guarda per dins.
Un tema força important en la novel·la són les drogues. M'agrada que no hi hagi una voluntat moralitzant, perquè he llegit algun llibre que quan tracten el tema semblen més una campanya per prevenir dels efectes de les drogues que una història i ho trobo innecessari. Lectors (si és que arribeu a existir) si penseu que per posar això sóc una drogoaddicta, sapigueu que m'agraden els punts de vista diferents, tot i així sempre podeu pensar que si tinc un poni rosa que només veig jo i amb el qual parlo és per culpa d'alguna cosa (si us plau, això és una anada d'olla molt bèstia per la desesperació que es té alguns dies, no tenir en compte).

Podríem dir que no té cap intriga i tot el llibre són coses normals que resulten més interessants pel com que pel que, tot i així l'autor ens sorprèn amb una part del final que pot resultar inesperada.

SPOILER AQUÍ
La part de la tia Helen. La veritat és que no es vosaltres, però si no m'hagués spoilejat (sí, molt intel·ligent de la meva part) no m'ho hauria imaginat mai. I aquesta repressió dels records del protagonista crec que és un gran punt a favor per l'autor. L'única pega és que no sigui clar respecte a això. És a dir, clar que entenem el que passava, però crec que hagués estat millor que el protagonista ens ho expliqués del tot i de forma més explícita. Però en fi suposo que no volia caure en detalls grotescos.
El final, com em sol passar en aquest tipus de novel·les es queda massa incomplet per a mi.
SPOILERS FORA

Sobre l'estil, per mi és bàsicament el millor del llibre. Crec que la idea d'escriure cartes a un desconegut sense esperar resposta és molt romàntica (no en el sentit que normalment s'utilitza aquesta paraula), i, a més és gairebé com si estigués escrivint-nos a nosaltres, els lectors cosa que ho fa molt personal. Les reflexions del protagonista o alguna frase que li diu el seu professor (sí, estic pensant en una molt utilitzada, no us dic quina és), són interessants, per tant, fans d'agafar cites teniu feina aquí, suposo. En fi, com jo no sóc de subratllar llibres no us deixo res en aquest sentit.

Una cosa que m'ha agradat molt d'aquest llibre són les mencions literàries. No se vosaltres, però a mi els personatges que llegeixen llibres que existeixen em resulta una idea molt atractiva. Un altre punt són les referències musicals, ja sabeu de la meva obsessió si heu llegit alguna entrada anterior (o potser no, encara que tampoc crec que ningú llegeixi res, no, no estic en pla deprimit, si al cap i a la fi és una idea molt romàntica escriure perquè ningú et llegeixi) sobre la música en general i quan llegeixo un llibre que esmenten alguna cosa ho necessito escoltar. Us deixo Asleep de la qual parlen molt en el llibre.

Asleep - The Smiths

Els personatges, la veritat que a qui més coneixem és el protagonista i des del meu punt de vista acaba per fer-se estima per la seva personalitat, encara que de vegades, pel meu gust, plora massa. Altres personatges destacaria als germanastres: la Sam i en Patrick, el segon està força bé. La família d'en Charlie també té importància en l'assumpte, i altres amics també, però la perspectiva d'en Charlie m'ha eclipsat els altres personatges i només m'ha interessat ell.

Resumint, vols alguna cosa ràpida de llegir, amb reflexions? Endavant, per mi una lectura agradable i ja està, però entenc que sigui un llibre que agradi per la manera com està escrit. Per acabar dir que potser aquesta novel·la m'hagués agradat més si no fes tan poc que m'havia llegit El curiós incident del gos a mitjanit , ja que en alguns aspectes s'assemblen. Coses meves suposo.

El millor: entretingut, bones reflexions, mencions literàries i musicals.

El pitjor: el final, és agradable de llegir però tampoc impressionant

L'he gaudit un: 3/5

No hay comentarios:

Publicar un comentario