viernes, 23 de noviembre de 2012

Un món pla que es sostè per quatre elefants a sobre d'una tortuga: El color de la màgia

Hola! Avui us porto una ressenya i ja us aviso que la setmana que ve no hi haurà cap, com ja vaig dir en l'anterior entrada tinc una setmana d'exàmens i no us vaig a posar ressenyes de temes de llibres de text, que sens dubte us interessarien tant com les d'una guia telefònica.
Títol: El color de la màgia
Títol original: The Colour of Magic
Autor/a: Terry Pratchett
Pàgines: 285
Continuacions: d'acord, heu de saber que això és una saga “interminable” composta per diverses sagues i aquí us deixo una guia de lectura, ni idea de si està actualitzada.
http://www.lspace.org/books/reading-order-guides/spanish/spanish-discworld-reading-order-guide-2-0.jpg
Narració: 3a omniscient
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula, videojoc
Curiositat: quan mori l'escriptor (ha estat diagnosticat d'alzheimer) s'ha dit que la seva filla continuarà amb la saga
Enllaços d'interès: http://www.terrypratchettbooks.com/ http://www.lspace.org/
http://wiki.lspace.org/

T'agradarà si: t'agrada la fantasia barrejada amb comèdia, el surrealisme pur i dur, busques alguna cosa que et pugui divertir.

Ni ho intentis si: quan llegeixes odies les bogeries o l'humor.

                                  Sinopsi
Al Móndisc, un món amb forma de disc (repetició, què és això?) Subjectat per quatre elefants que al seu torn ho fan en una tortuga que es mou amb calma a través de l'univers, un mag inútil que només coneix un encanteri li serà encomanat la cura d'un turista anomenat Dosflores que busca emocions. Rincewind, el mag, només vol tenir una vida tranquil·la, però per algun motiu problemes de tota mena sempre acaben arribant a ell.

                                  Opinió

La veritat és que fa molt de temps que aquesta saga interminable m'atreia, la vaig descobrir de pura casualitat (com sol passar) i al informar-me que era paròdia del gènere de l'èpica fantàstica, o que almenys era còmica em vaig dir a mi mateixa que havia de llegir algun llibre. Però com sempre amb la quantitat de llibres que hi ha per tot arreu i que quan menys t'ho esperes et sedueixen de manera inevitable i has de llegir obligatòriament si vols descansar en pau una s'acaba oblidant fins que de sobte vaig anar a una llibreria i vaig veure el preu i vaig exclamar com una desesperada: Meu! Bé, sense exagerar, vaig tenir l'oportunitat i el vaig comprar, no em penedeixo.

La història d'aquest llibre crec que és una cosa indescriptible. Moltes aventures sense sentit i bastant boges plenes de màgia o criatures màgiques. Sobretot destacar el moltes, de seguida que aconseguien fugir d'un perill ja estaven en una altre. I la veritat és que hi ha moments en què tanta cosa em deixava una mica confusa. Encara que tot no és positiu, evidentment, encara que ha estat una història divertida i l'he gaudit, m'hagués agradat una mica més, sincerament no se el que és i segueixo pensat en continuar llegint aquesta saga (almenys la de Rincewind), però m'ha faltat potser alguna aventura encara més increïble, no se, per això vull seguir llegint.

Sobretot perquè l'estil de l'autor és una rapsòdia d'humor, màgia i explicacions sobre el món que ha creat que fins que no t'hi acostumes et costa agafar el ritme. Un cop entres, això si, és molt dinàmic i passar pàgines és una cosa molt fàcil de fer. És un llibre amb molta acció i tota l'estona passen coses cada una més surrealista que l'anterior. Un altre punt que em despistava de vegades era els canvis de situació de la narració, al principi quan em parlava d'altres que no fossin Rincewind i Dosflores em perdia, però res que no es pugui solucionar llegint més. La perspectiva dels déus i la Mort se m'ha fet molt interessant i la veritat és que m'ha deixat amb les ganes d'algun dia llegir la saga protagonitzada per la Mort.

Spoilers aquí:
Sobre el final, tinc ganes de matar a l'autor, perquè crec que trigarà a arribar el dia que tingui l'oportunitat de llegir el segon, i la veritat sabent que la saga és d'en Rincewind doncs es pot intuir que no és mort i dóna ganes de llegir més .... Vull el segon, ja!
Un altre punt que em fa voler llegir el segon, vull saber que fa el famós encanteri -_-
Spoilers fora.

Sobre els personatges, crec que són un punt fort del llibre, m'encanta en Rincewind, és tan patètic que s'empatitza molt amb ell, i el contrast que fa amb l'entusiasme de Dosflores és simplement genial, a part de molt graciós. Un altre personatge important per a mi és l'Equipatge, la simple visió en la teva ment d'un cofre que li surtin potetes i mengi humans és una cosa molt original (suposo que tot en aquest llibre és així). També us podria parlar del dimoni pinta retrats una pena que no surti massa.

En resum, un ritme dinàmic, i si busques moltes bogeries i màgia recomanat. Encara que podríem dir que m'ha faltat alguna cosa. Però en línies generals l'estil de l'autor tot i que confús és molt dinàmic i divertit. Advertència: probablement després llegir vulguis llegir més.

El millor: l'estil, original, personatges ...

El pitjor: de vegades una mica confús, m'ha faltat alguna cosa.

L'he gaudit un: 3/5 (pff. .. això és complicat, perquè un 4 també valdria).

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario