martes, 6 de noviembre de 2012

Recerca obsessiva: El carrer dels tres llits

Hola! Avui us porto la ressenya d'un llibre.
Títol: El carrer dels Tres Llits
Títol original: El carrer dels Tres Llits
Significat del títol: El carrer dels Tres Llits és un carrer de Barcelona on passa l'acció, en castellà té el seu sentit pels amors que té el protagonista.
Autor/a: Roser Caminals
Altres llibres de l'autor/a: Les herbes secretes/Cinc-cents bars i una llibreria
Pàgines: 253
Continuacions (no directes): La petita mort i La dona de mercuri
Narració: 3a omniscient Passat
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://www.escriptors.cat/autors/caminalsr/index.php

T'agradarà si: busques una novel·la realista amb la qual puguis aprendre sobre la Barcelona d'una altra època.

Ni ho intentis si: busques una història que es surti del normal, sorprenent o original.

                                  Sinopsi
En Maurici Albado és un jove ric que s'entreté seduint a criades de casa seva i que tot en la vida sempre sembla haver-li anat bé, però quan la seva última noia, la Rita, li digui que està embarassada i desaparegui després d'això començarà una recerca obsessiva que acabarà canviant-li la vida.

                                  Opinió

Bé, doncs aquest és un d'aquests tants llibres que hi ha per casa meva i dels que no tenia cap idea d'ells abans de llegir-los perquè no he sentit mai parlar d'ells. Considero que sempre és bo trobar-te amb un llibre sense tenir cap informació d'ell, almenys així ja no vas amb prejudicis, però en aquesta ocasió el resultat no ha estat gaire positiu.

La història d'aquest llibre es basa en la recerca d'en Maurici Albado de la criada ja esmentada en la sinopsi la Rita i també de les seves circumstàncies de vida. No puc dir que no sigui un inici interessant, al contrari, intriga, però llavors comença l'obsessió malaltissa del protagonista que resulta incomprensiva per al lector (o almenys per a mi) i va descobrint tots els misteris haguts i per haver, però llastimosament pel meu gust no ha fet un gir prou sorprenent perquè m'hagi impactat o interessant i m'he quedat molt indiferent.
Una cosa curiosa que volia comentar és que llegint-lo he recordat un altre llibre també ressenyat al blog: Joc Brut de Manuel de Pedrolo. És cert que els dos protagonistes són molt diferents, però l'obsessió està present en els dos. En fi, suposo que només són paranoies meves, (molt a propòsit amb el nom del bloc, joc de paraules fàcil) però ho havia de posar, si no no em quedava tranquil·la.

Spoilers aquí!
Sincerament, no entenc el canvi radical de la personalitat del protagonista en gairebé les primeres pàgines que es comenci a obsessionar i que a més insisteixi que no volia a la Rita, l'hagués comprès molt més si l'autora m'hagués dit al final que s'havia adonat que la volia de veritat i tal.
El final amb la carta del pare esperava que fes la gran revelació que fes d'aquest llibre una mica sorprenent però no ha estat així i m'ha deixat -com ja he dit abans- freda.
Spoilers fora!

L'estil de l'autora potser que sigui el més destacable, l'ambientació a la Barcelona d'aquella època crec que queda molt bé retratada, i la descripció de la ciutat en si és molt completa, així que és fàcil perdre entre els carrers que l'autora nomena. Des del meu punt de vista em semblen interessants les descripcions de llocs que existeixen i de carrers veritables.
Un altre punt sense importància que vull comentar és que m'agradaria que especifiqués més les peces que toca el protagonista, és cert que algunes vegades ho diu clar, però altres es limita a dir tal autor i a una, li agrada escoltar la banda sonora dels llibres (això si que són manies meves que podeu ignorar perfectament).

I sobre els personatges la veritat, no he empatitzat amb cap. Potser el protagonista sigui el que tingui una personalitat bastant marcada però la veritat que el canvi radical que fa el despersonalitza bastant però en fi, suposo que la gràcia de la novel·la està precisament en el canvi d'aquest.

Resumint una novel·la curta amb una bona ambientació i descripció però amb una història des del meu punt de vista, res memorable i uns personatges que tampoc marquen. En definitiva m'ha deixat bastant freda. Recomanada potser per a aquells que no busquin un argument i es basin més en l'estil d'una obra, potser.

El millor: estil, descripcions, Barcelona ...

El pitjor: res sorprenent, impactant, personatges que no m'han causat efecte ...

L'he gaudit un: 2/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario