miércoles, 7 de noviembre de 2012

PdR14: Motius per odiar-me 1 - Sexe

Hola! Primer de tot haig d'avisar-vos que avui us vinc a parlar d'un tema per majors de divuit anys, que us pot resultar ofensiu etc, etc, etc, etc.
Resumint, que tinc ganes de descarregar el meu odi contra tot i tothom i ara us vinc a molestar moralment escrivint “idees perilloses”. És a dir, us vinc a parlar de Sexe, que sóc una necessitada? Què us sembla ridícul u ofensiu que en un blog dedicat principalment a les ressenyes me'n vagi de tema? Probablement. Però estic més que farta de la dignificació de l'acte sexual, realment cal tot aquest tabú a l'hora de posar el penis dins la vagina? Em sembla bastant ridícul que tots anem de progressistes i de moderns però que en sentir una broma de caràcter sexual encara et trobis amb gent que et mira malament, que si parles dels teus fetitxismes sexuals ets un necessitat. I el que m'acaba també cansant molt, que un noi adolescent pugui presumir de fer-se palles diàries i que una noia que es faci dits sigui tractada de necessitada mental.
I amb tot això a on se suposa que estic intentant arribar? Bona pregunta, probablement ni jo mateixa tinc idea, descarregar el meu odi contra els convencionalismes socials no em farà canviar el món però si que farà que em senti millor, així que si li voleu trobar una intencionalitat al text us puc dir que té un caràcter egoista perquè només ho estic escrivint per mi. Tot i això, no us parlo dels meus motius en aquesta ocasió així que continuo.
Segueixo sense entendre perquè la gent no vol veure el sexe com el que és, una font de plaer i un acte que ajuda a la procreació. En quant a la segona opció crec que no cal que recordi a ningú que existeixen mètodes per evitar-ho, per tant em baso en la primera. Si el sexe és una font de plaer perquè s'ha d'anar amb peus de plom quan estàs parlant d'aquest en públic? Perquè no acceptem que tots venim d'algú que va follar, i que existeixen tantes preferències sexuals com persones?
Un altra tema a parlar, i no em refereixo només a homosexuals o heterosexuals, sinó als fetitxismes que cadascú pot tenir. O es que ara em direu que no teniu cap preferència sexual? Estic segura que algun cop heu pensat que fer una cosa podria ser molt excitant o que una altra us faria molt de fàstic/ por. Jo per exemple, no crec que mai pogués tenir tendències sàdiques, però no tinc res en contra d'aquesta pràctica si la persona masoquista i està d'acord. En canvi puc assegurar-vos que trobo excitants les parelles gays (si, sóc una fujoshi, ho accepto) com moltes homes poden trobar excitants les parelles de lesbianes. Però la gràcia està en la diversitat, no creieu? El sexe és un experiment, cadascú ha de trobar el que li agrada fer i respecta les diversions sexuals dels altres.
I ara arribo al tema que més em podreu criticar: les orgies. Primer de tot abans de parlar d'això directament haig de dir que no entenc perquè als nens petits se'ls protegeix tant del sexe, que té de dolent que un nen o una nena sàpiguen què és el sexe? Els hi causarà algun dany psicològic? Perquè jo ho dubto bastant, sincerament. Però tot i això conec varies famílies que a casa seva el sexe rep com a resposta males mirades o un “au, calla, no parlis d'això” o semblants, així que suposo que es massa utòpic per part meva parlar d'una societat on el sexe estigui ben vist o que es pugui parlar lliurament. I llavors arribo al punt de la discòrdia: quin seria el problema de fer orgies públiques? De debò, digueu-me algun sol motiu perquè aquestes no es poguessin fer. Evidentment que serien lliures i tothom podria entrar-hi o no fer-ho, però jo crec que una vegada per setmana de forma gratuïta es podria reunir la gent que volgués passar una bona estona i passar-ho bé. Al cap i a la fi jo crec que relacionar sexe amb amor és un error força gran no dic que en l'amor no hi pugui haver-ne, però són dues coses diferents.
Au, ja teniu suficients motius perquè us caigui malament, us deixo una cançó que expressa bastant bé algunes de les coses que he explicat aquí i acabo.
Fins aquí el meu avorriment.
Ah, i us convido a iniciar debat, si algú té ganes de respondre al que he dit, indignar-se o qualsevol altra reacció estic encantada de llegir-lo.
Pd: Suposo que el blog baixarà la seva “gran quantitat” de seguidors amb això, no? Jaja (noteu la ironia en la gran quantitat, si us plau).

No hay comentarios:

Publicar un comentario