sábado, 10 de noviembre de 2012

L'oda a les estupideces comeses per amor: Romeu i Julieta

Hola! I us porto una altra ressenya literària, avui vinc amb un clàssic teatral que no cal que presenti:
Títol: Romeo i Julieta/La molt excel·lent i lamentable tragèdia de Romeu i Julieta
Títol original: The Most Excellent and Lamentable tragédie of Romeo i Julieta
Autor/a: William Shakespeare
Altres obres teatrals de l'autor/a: Hamlet, Otelo, Somni d'una nit d'estiu
Pàgines: 215
Narració: Teatre
Format original: folklore
Adaptacions: pel·lícules, i múltiples formats més
Curiositat: Abans de Shakespeare molts autors havien escrit sobre Romeu i Julieta però l'únic que recordem ara és Shakespeare.

T'agradarà si: t'agrada llegir teatre, sempre has tingut interès en saber com era Romeo i Julieta sempre sentint a parlar t'ha entrat la curiositat ...

Ni ho intentis si: no suportes el teatre, mai t'ha interessat Romeo i Julieta els has classificat com idiotes i sempre has pensat que una icona de l'amor no és una cosa per a tu (encara que, creu-me et pot sorprendre).

                                 Sinopsi
En Romeu és un Montagut, la Julieta és una Capulet. Dues famílies enfrontades a Verona, podrà l'amor superar l'odi? La tragèdia és coneguda per tots, però no és només el que passa sinó com és explicat el que passa.

                                 Opinió
(Conté spoilers dels quals no he avisat per ser una història tan coneguda)

Perdoneu les meves sinopsis, ho accepto, moltes vegades no tinc ni la menor idea que posar (per no dir sempre) i intento improvisar alguna cosa amb més o menys fortuna. Després d'aquesta disculpa us he de confessar que si he llegit aquest llibre ha estat perquè el tenia de lectura obligatòria però fa molt temps que volia llegir aquesta obra de teatre, o almenys una mica de Shakespeare. La meva experiència puc dir que ha estat força positiva.

La història crec que és coneguda arreu del món i s'ha convertit en un gran icona de les estupideses que es cometen per l'amor, per tant al final Romeo i Julieta acaben morts (que dolentota que sóc, us he fet spoiler). I sincerament, si el suïcidi per amor et sembla idiota després de llegir-lo no crec que ho entenguis més, els protagonistes s'enamoren perdudament en un ball, al dia següent ja es casen en secret i de seguida ve la dramàtica conclusió. Resumint que tot passa a una velocitat vertiginosa i que si això fos el millor de l'obra no hagués triomfat perquè (almenys al meu parer) sembla tot bastant irreal i sobretot ridícul.
Són, des del meu punt de vista, els diàlegs i enginys de l'autor, l'estil, la part bona d'aquesta obra. I estic segura que amb la traducció es perden un munt de coses (a més de les que ens costen d'entendre per la diferència d'època).

El ritme en ser teatre és molt dinàmic, encara que és cert que hi ha moments en què les complicacions del text et poden fer aturar per a una major comprensió. No sóc una persona que li agradi molt tornar a llegir llibres, i en les novel·les no ho acostumo a fer, però he de confessar que el poc teatre que he llegit no m'ha importat fullejar per sobre després de llegir-lo, i en aquest cas hi ha monòlegs increïbles, i ja no em refereixo al conegut per molts en què els protagonistes es qüestionen el motiu dels seus noms, (manera complicada de dir: "Romeu, per què et dius Romeu?) que també em sembla molt ben fet, però els que m'han encantat són sobretot qualsevol de Mercutio
Sí, confesso, em declaro des d'ara mateix fan de Mercutio. Sens dubte és el millor personatge d'aquesta tragèdia. M'encanta la seva ironia i com es burla de l'amor. I és l'únic personatge que m'ha fet molta ràbia que mori, a més el maten per sota del braç de Romeu. Des del meu punt de vista és molt simbòlic però tot i així ... Perquè Mercutio, un personatge com tu no hauria de morir!
I des d'aquí animo els escriptors, més Mercutios en la literatura i no tants estúpids Romeus, si us plau.
Si he de parlar d'altres personatges crec que no n'hi ha cap que pugui superar a Mercutio i ja està. Deixant l'exageració i la motivació a part, els dos protagonistes queden com uns veritables estúpids fent una veritable oda a l'estupidesa comesa per amor (val, no he deixat l'exageració, perdoneu) però tot i així en Romeu té els seus moments d'enginy i la Julieta. ... la Julieta és massa jove per tenir una mica de personalitat.

Per tant Romeo i Julieta no és només dos ximples que es maten al final. És cert que molts es tiraran enrere a l'hora de llegir aquest clàssic perquè la història la coneix tothom, però sincerament aquí més que la història són els missatges, i sobretot un estil d'escriptura i .... en Mercutio! De debò, és un GRAN personatge.

El millor: Mercutio * - *, estil

El pitjor: has de saber que estàs llegint no trobaràs el gran gir sorprenent perquè tots coneixem la història, tampoc un argument increïble, per a mi és més com ho diu que el que diu.

L'he gaudit un: 4/5 (En Mercutio ha ajudat en aquesta decisió)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario