domingo, 18 de noviembre de 2012

La tècnia del Orgasme Continuat: La Celestina

no és la versió que he llegit
Hola! Avui us porto una ressenya d'un altre clàssic. Què no és l'habitual? Potser, però és el que té estar estudiant i no voler deixar el blog abandonat.
Títol: La Celestina
Títol original: Comedia de Calisto y Melibea
Autor/a: Fernando de Rojas (probablement a excepció del primer capítol)
Pàgines: 278
Narració: diàlegs
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules
Curiositat: El nom va ser canviat diverses vegades, al principi era comèdia l'autor no ho va
considerar adequat i va posar tragicomèdia. Finalment com el personatge més interessant semblava ser la celestina va passar a dir-se així.
Enllaços d'interès:
http://es.wikiquote.org/wiki/La_Celestina (Cites)T'agradarà si: ets professor de literatura, bé, suposo que si t'agraden... les coses amb un estil recarregat i complicat de llegir o et fascinen els clàssics o... no se...
Ni ho intentis si: tu busques alguna cosa que sigui amena, ràpida, a tu els clàssics et sonen a avorriment mortal, et donen fàstic i calfreds (exageració, exageració)
                                                                 Sinopsi
En Calisto està molt enamorat de la Melibea i desesperat perquè ella sembla ignorar-lo. El seu criat, en Sempronio li diu que coneix una alcavota (persona que li paguen perquè aconsegueixi l'amor d'algú) i que vagi a ella que l'ajudarà. En Calisto accepta ...                                Opinió
D'acord, ja se que el títol de l'entrada és una mica estrany, se que per a molts no serà l'adequat o simplement es quedaran bastant sorpresos després llegir-lo i pensaran una cosa així com: "des de quan la Celestina és una novel·la eròtica?" . I tranquils, teniu raó, no és una novel·la eròtica, així que probablement sigui jo la boja i no vosaltres, però estic segura que us ha interessat més aquesta entrada amb aquest títol que si m'hagués limitat a posar "La Celestina". No cal que ho negueu que ho sé. Tot i això encara no sabeu el motiu del títol, oi? Doncs bé, continueu llegint si voleu saber-ho (maneres intentar que la gent llegeixi una entrada quan no creus que ningú ho vagi fer? No us ho nego).

A veure, ja se que quan es llegeix un clàssic cal pensar en quina època es va escriure i tot el que vulgueu, però sincerament: És necessari que els monòlegs d'alguns personatges durin pàgines i pàgines? És necessari que només s'expressin amb exclamacions i lamentacions? Per molta edat mitjana i molta antiguitat no em crec que algú no parés de dir Oh! Oh! Oh! Ai misèria, ai tristesa! Guay de mi! (Guay a l'edat mitjana era un substitut de ai exclamatiu en castellà, jo també em vaig quedar bastant sorpresa, suposo que al català no es diu així que Ai las!). I si, d'aquí això de l'orgasme continuat, us puc assegurar que en algun moment la lectura d'aquest llibre se m'ha fet molt pesada així que quan venia un moment d'aquells en que els personatges tenien ganes de queixar-se fins al final dels temps he arribat a dramatitzar llegint (si us plau no poseu aquesta cara d'incredulitat en llegir-lo, és el que té l'avorriment) i he acabat arribant a la conclusió que si es fes molt exagerat hi ha moments que arribaria a ser un orgasme continuat. Penseu el que voleu, però aquí cada un es llegeix els llibres com vol.
Spoilers aquí
Sobre la història en si... Moment ironia. Crec que és una cosa genial que la història dels llibres antics sigui revelada des del moment en què es parla d'ells. De debò, Qui s'ha llegit, no se, Romeu i Julieta? Poca gent. Qui sap que al final es moren? Tothom. Perquè? És un clàssic, la història no importa. Estic farta que s'infravalori la història de tots els clàssics, que si l'estil és el que importa en aquests casos, que el que importa és en el context que es va escriure... Coi, si voleu que la gent s'interessi per ells no els tracteu de coses que no valen la pena! O potser us agrada saber el desenllaç de qualsevol història? Perquè jo no, ho odio, sigui típic o no, perquè si no ho hagués sabut m'hagués rigut davant la tan patètica mort d'en Calisto, o jo que se m'hagués sorprès que hagués tant de mort o.... No ho sé, perquè no he tingut l'oportunitat! Així que simplement vull queixar-me, no als spoilers en els clàssics, gràcies. I en els pròlegs que es troben en els inicis dels llibres edició estudiant, ja us aviso que navegareu en un mar de spoilers.
Dit això (no se com me'n vaig tant del tema) la història és una cosa bastant simple i explicada d'una manera tan complicada que es fa una mica difícil que algú dels nostres dies el trobi atractiu, per aquest motiu és pel qual jo no he sabut copsar la gran virtut del clàssic i m'he quedat amb l'avorriment, les meves interpretacions dramatitzades i la gràcia de quan no se que dir utilitzar la tècnica de l'orgasme continuat (si, m'agrada el nom).
Oh desgràcia del meu cor! Oh misèria infinita! Oh! Com tant dolor pot viure al cos? Quina injustícia aquesta que em fa semblar a mi patidor de tots els mals!
D'acord, ho se, no m'hauria d'haver motivat, però em feia molta il·lusió.

Els personatges. Sens dubte aquesta és una història en la qual no pots simpatitzar amb cap (qui sap, pot ser que algú sí ho faci, però des del meu punt de vista ho veig difícil). Això si, els podem definir d'alguna manera, és a dir, la Celestina i els criats uns aprofitats, la Melibea una tonteta i en Calisto el ridícul necessitat. Però en fi, si més no es poden definir i considero que això és important. Encara que això no treu que no els suporti.

Resumint, sempre és bo llegir llibres que han estat tan valorats per: a) quedar com una persona culta b) intentar entendre perquè s'han valorat. Així que si estàs bastant avorrit pots provar amb la Celestina. No és que ho pugui recomanar si busqueu alguna cosa divertida i tampoc si busqueu una història trepidant que enganxi, però si vols la teva dosi d'avorriment escrita amb nombroses exclamacions ves a per això.
El millor: ... Puc deixar aquest apartat en blanc? Pff .... Què podria haver estat més llarg?
El pitjor: pesat, molt pesat

L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario