sábado, 27 de octubre de 2012

Totes casades: Aquelles petites dones

Hola! Us porto una ressenya de la segona part de Donetes. I sense fer-me pesada fins aquí la introducció.
Títol: Aquelles petites dones
Títol original: Good wifes
Significat del títol: Per als que no saben anglès, l'original significa bones dones/mullers
Autor/a: Louisa M. Alcott
Altres llibres de l'autor/a: Els cosinets/Una nena antiquada
Pàgines: 253
Precedit de: Donetes
Continuacions: Homenets/ La canalla de la Jo(però la història es pot considerar acabada en aquest segon)
Narració: 3a persona omniscient (de vegades alguns capítols són epistolars)
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
T'agradarà si: et va agradar la primera part o almenys tens interès en saber que passa amb les protagonistes, vols llegir alguna cosa moral sobre que cal ser bona persona...
Ni ho intentis si: no et van les morals d'una altra època, no t'agraden les coses antiquades ...
Pot contenir Spoilers de la primera part

                                 Sinopsi
Tres anys després dels fets relatats en Donetes a la família March encara els queden moltes peripècies per comptar, ja que al cap i a la fi només una de les seves filles està casada.
                                 Opinió
Bé, us puc dir que si he continuat llegint la segona part de Donetes ha estat perquè estava a casa i estic intentant llegir un llibre per setmana i per a això necessito que siguin curts. Com aquest ho era i havia llegit la seva primera part vaig decidir acabar com a mínim les dues parts d'aquesta saga per tenir un final (les altres dues segons tinc entès es poden llegir independentment i jo no tinc intenció de fer-ho de moment). I sobretot si l'he llegit era per assabentar si el morbo que m'havia muntat es complia, no ho ha fet, així que en part estic enfadada amb l'autora.

La història segueix sent bastant normal en tots els aspectes, com ja vaig dir en la ressenya de la seva part anterior és una història d'unes germanes normals i corrents per la seva època: el que els passa, els seus desitjos, sentiments i la seva vida. Una cosa típica i que per tant pot resultar avorrit per als que volen llegir coses molt originals o amb molta acció. En el meu cas només puc dir que per a mi el ritme d'aquest ha millorat respecte al primer, en aquest passen més coses que en l'anterior i per tant es fa més interessant. Tanmateix hi ha cert problema que en el seu moment em va decebre molt...
Spoilers aquí!
Estimada, apreciada i probablement millor personatge de Donetes Jo, què nassos se't va creuar pel cap quan vas dir-li que no a en Laurie? De debò, no sé si només sóc jo, però tenia el morbo muntat i ben muntat sobre aquesta parella i que em surtin amb que ella no estava enamorada d'ell m'ha fotut bastant. I al final els dos amb parella diferent. Us puc assegurar que en el moment que vaig llegir com el rebutjava em vaig enfadar molt amb l'autora, MOLT. Però en fi, en acabar suposo que no em puc queixar del tot com es queden les parelles, tot i així m'agradava més Laurie x Jo.
En quant a la mort de la Beth (se que ara és possible que qui sigui fan de Donetes em mati) m'hagués agradat una mica més de dramatisme, en aquest segon es difumina molt la personalitat de la Beth: bona i malalta, això és tot. Sembla un personatge creat per la compassió només i això no m'acabat d'agradar.
Spoilers fora!

Un punt de l'estil que voldria comentar és que els trossos escrits en forma de carta em semblen una gran idea, els canvis de forma narrativa són una cosa (al meu parer) que normalment solen ser positius a l'hora de fer un escrit més amè o interessant (excepcions com el senyor dels anells, aquí està mal fet i punt, no pregunteu si us plau, o feu-ho, tant m'és jaja) i en aquest cas m'han agradat els trossos ja que almenys han estat un canvi.
Això si, també he de dir que quan l'autora comença amb els seus moments moralistes, (fes el bé, tot anirà bé, la vida és feliç ...) de vegades, m'ha saturat una mica.

Els personatges suposo que hauria de dir que la Jo segueix sent la meva favorita (encara fent el que fa ¬ ¬) i no tinc molt més que comentar. Això si, crec que aquesta autora caracteritza bastant bé a la majoria encara que amb la Beth tampoc he quedat molt contenta.

Resumint si t'has llegit el primer i tens curiositat pots llegir-te aquesta segona part, si no et fa res llegir sobre costums d'altres èpoques i no t'importa que les moralitats es vegin per totes bandes.
El millor: els personatges estan ben personalitzats, no es fa molt pesat.
El pitjor: moralitat, res sorprenent, típic, la decisió de la Jo

L'he gaudit: 2/5
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario