domingo, 21 de octubre de 2012

Rebel·lió de les faccions: Insurgent

Hola! Nova ressenya literària d'un llibre que li tenia moltes ganes perquè la seva primera part em va agradar bastant: Insurgent.Pot contenir spoilers de la primera part, Divergent.
Títol: Insurgent
Títol original: Insurgent
Significat del títol: es fa una menció al final de la novel·la on s'explica
Autor/a: Veronica Roth
Altres llibres de l'autor/a: només ha escrit de moment les dues primeres parts d'aquesta trilogia
Pàgines: 422
Precedit de: Divergent
Continuacions: Tercera part sense nom de moment
Narració: 1a present
Format original: llibre
Adaptacions: del primer llibre hi ha intenció de pel·lícula
Enllaços d'interès:

T'agradarà si: et va agradar el primer, tens interès en qualsevol distopia, vols protagonistes amb personalitat
Ni ho intentis si: no t'has llegit o no t'ha agradat el primer, estàs fart/a de les distopies

                                Sinopsi
Després del control de gran part de la població per part de Erudició i el seu posterior alliberament les aventures de Tris no han acabat. La rebel·lió es comença a expandir per tot aquest món distòpic però quin és el bàndol de la protagonista? En qui ha de confiar? Per quin motiu ha de lluitar?

                                Opinió
Evidentment he llegit està segona part perquè la primera em va agradar bastant i he estat esperant poder llegir aquest llibre des que vaig acabar Divergent, ara només em falta passar pel mateix procés fins que decideixin treure el tercer. I només puc culpar l'autora per deixar aquest final just en aquell moment creant la necessitat imperiosa de llegir el tercer quan surti.

El ritme del llibre segueix sent molt dinàmic a l'estil de la primera part. No sé jo però per mi les primeres persones en llibres juvenils se'm fan (normalment) més amenes que les terceres. Però és que aquest llibre és tot acció. És cert que també hi ha moltes explicacions de com se sent la Tris però no trenca el ritme.
Hi ha moments en què l'autora ens parla de perquè les faccions estan posicionades així i les cadenes de conclusions que fan la Tris i altres personatges són (al meu parer) una mica ràpides i el que ells veuen evident els lectors ens quedem amb dubtes i amb un "pot ser" com a únic pensament.
Però durant la majoria de la història es porta bé més o menys s'entén la majoria i vas passant pàgines a una gran velocitat, però llavors és quan arribes al final i et quedes WTF! O dit d'una altra manera: Senyora Veronica Roth o m'expliques ara mateix el que has proclamat en les últimes pàgines o em quedo amb cara de ximple pensant que no té cap sentit i que espero que en el tercer llibre se m'expliqui de manera coherent i extensa.
Spoilers perillosos aquí!
Va ser tancar el llibre i posar-me a pensar en el que havia dit l'autora, que els humans estaven matant-se entre ells i que per això van crear una zona on visquessin molt classificats tots perquè recuperessin la moral i per això van crear faccions? De debò, quina mena de sentit té això? Per molt que s'estiguessin matant tots i el que fos que passés sóc jo l'única que pensa que la creació de tot el món organitzat per faccions i tal és l'últim que se'm passaria pel cap? Si més no que em diguin que el que va tenir la gran idea era un fanàtic boig o tenia alguna cosa amb la creació de les distopies o que estava en escassetat d'idees però vull saber qui van ser els llestos que ho van fer i com. I resumint el final m'ha deixat amb ganes de matar així que només puc esperar que hi hagi el tercer llibre quan abans millor.
Spoilers fora.

Els personatges, ningú pot negar que la protagonista té personalitat, tampoc és que cregui que és genial però comparant amb altres protagonistes que he llegit no em sembla tan dolenta. En aquesta segona part ja no veiem la Tris només intrèpida sinó que la veiem més humana i amb un gran sentiment de culpa. Però a part de la Tris en ser primera persona els altres queden una mica més llunyans, suposo que Tobies seria també important però no és un personatge que causi la meva simpatia, simplement el veig massa no se... Llunyà? Molt trauma però res més? Falta de personalitat? No se ... Els altres crec que es queden en això, la resta. Només us puc dir d'ells que el canvi de la Christina m'ha semblat molt sobtat.

Resumint una segona part que per mi ha baixat respecte a la primera però igual de dinàmica que recomano a tot aquell que li va agradar la primera. Això si, he odiat al final amb tota la meva ànima.
El millor: dinàmic, entretingut, bona protagonista

El pitjor: FINAL, manca d'informació de vegades?


L'he gaudit un: 3/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario