miércoles, 24 de octubre de 2012

PdR13: Terror

Rena en un dels seus moments...
Curiós, aquest és el paranoies de RiKanna número 13 i va i el tema que se m'acut és el terror, sembla que ho hagi fet intencionadament però us puc assegurar -si el meu subconscient no s'hi oposa- que els dos fets no tenen relació i que el motiu que us parli de la por té més a veure amb la meva falta d'imaginació aliada amb la gran quantitat de carbasses que es veuen últimament. En definitiva, que Halloween ja està a la molt prop, i encara que jo no celebri aquesta festa i em sembli que se li dóna massa importància (tenint en compte que no és d'aquí i tal) crec que és una bona ocasió - o almenys una igual de bona que qualsevol altra - per parlar de la por.
Se que és un tema molt genèric i que voler parlar d'ell és una cosa una mica arriscada per part meva, però m'inquieta. És possible sentir por llegint/veient històries? Evidentment que hi ha gent molt espantadissa i he vist com amb qualsevol cosa hi ha gent capaç d'espantar-se, però per algun motiu jo no sóc capaç d'empatitzar suficient amb un personatge per sentir que la seva situació em pot arribar a afectar d'alguna manera. Potser resulti una mica pedant dit així, o potser sembli que vulgui dir-vos que em sento superior per no espantar-me, però us puc assegurar que aquesta no és la meva intenció. El meu propòsit principal és pensar, reflexionar sobre que és el que causa el terror (o almenys com m'afecta a mi).
Si he de recordar alguna vegada que hagi tingut por de veritat per una història se m'acut una vegada una lleu sensació de tenir empatia amb el protagonista de Higurashi no naku koro ni durant el primer arc. Sentia que si jo estigués en una situació així no sabria que fer, tot i que us asseguro que no actuaria com ho fa el protagonista. Vaig dedicar durant una bona estona part dels meus pensaments després de veure el primer arc, pensava que faria jo i en no trobar solució vaig sentir frustració. Era de nit i crec que m'inquietava. Això era por? Pànic no era, però la trobo una sensació interessant. Un altre exemple seria que just després de veure Sweeney Todd em notava que tenia coll. És a dir, no sé si us passa, però a mi sempre que em parlen d'alguna part del cos passo a tenir, durant un període de temps, consciència d'ella (com la respiració, que per cert, probablement si llegeixes això ara siguis conscient de com inspires i expires), i aquest dia així va ocórrer. Por? Ho dubto, però si més no vaig tenir alguna sensació.
Potser el meu error sigui no haver experimentat massa històries de terror i que per aquest motiu no pugui opinar, però si que és cert que aquestes impressions em van semblar interessants, per això segueixo tenint esperança en el terror perquè arribi el dia en què de veritat aconsegueixi espantar una història. Estic oberta a suggeriments.
Bé i això és tot per avui, sento si no us interessen en absolut els paranoies, però jo em diverteixo fent-les.
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario