domingo, 7 de octubre de 2012

El món cobert d'éssers estranys: Caçadors d'ombres 1 Ciutat d'ossos

Hola! Per fi us he pogut portar una ressenya, perdoneu el retard, però entre que he estat malalta i que un llibre que he llegit he decidit no ressenyar ha anat passant el temps i aquí us he deixat sense material. Bé, suposo que tampoc m'heu enyorat massa però per si un casual ho heu fet sense més espera aquí teniu.
Títol: Caçadors de Ombra 1. Ciutat d'os
Títol original: The mortal instruments 1. City of bones.
Autor/a: Cassandra Clare
Altres llibres de l'autor/a: "només" té la saga dels caçadors d'ombra que està composta per tres sagues diferents (una encara no te cap llibre publicat segons tinc entès).
Pàgines: 512
Continuacions:
Directes, Caçadors d'ombres:
Ciutat de cendra / Ciutat de vidre / Ciutat dels àngels caiguts / Ciutat de les ànimes
perdudes / City of Heavenly fire (anglès setembre 2014)
Relacionades (més aviat preqüeles que formen una altra saga) Caçadors d'ombres dels orígens:
Àngel Mecànic / Príncep Mecànic / Clockwork princess (anglès 19 març 2013)
El que podria venir:
Tercera saga relacionada amb el món dels caçadors d'ombres. Que cronològicament seria posterior a la que us porto aquí el primer llibre i que potser surt cap al 2015 en anglès anomenada The dark artificies.
Narració: 3a omniscient passat
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula en un futur.
Curiositat: (posaré alguna cosa típica avís) la portada original del primer llibre és la que en català
té el segon i la del primer en català és la segona original
Enllaços d'interès:
http://www.cassandraclare.com/
http://www.cazadoresdesombras.com/
T'agradarà si: vols llegir alguna cosa amb molta acció, amb éssers sobrenaturals i molt dinàmic
Ni ho intentis si: no t'agrada llegir alguna cosa amb una gran quantitat de narració i diàleg però res de descripció, odies les sagues llargues, necessites una mica de relax llegint i no tot lluita revelació lluita.
                                  Sinopsi
La Clary és una noia normal, o això creu ella, però un dia anirà a la discoteca i veurà coses no tan normals que canviaran la seva visió del món per sempre. El món no és un lloc sol habitat per humans com creia ella sinó que és ple de criatures estranyes de tot tipus.
                                  Opinió
Per què l'he llegit? Bé, crec que aquesta saga és bastant famosa en el panorama de la literatura juvenil i la veritat crítiques positives es poden llegir bastants i notícies sobre ella més encara perquè tenint tants llibres relacionats sempre veus per algun lloc que si una ressenya que si un nou llançament etc . He de confessar que sempre que havia llegit sobre Caçadors d'Ombres havia pensat que era una cosa derivada de Crepuscle per tant no em cridava gens l'atenció, a més que sigui una saga llarga tampoc animava gaire. Però fa relativament poc he començat a veure per tot arreu de la blogosfera entrades parlant del film que ha d'aparèixer en un futur i la veritat em van entrar ganes. Com que tenia l'oportunitat de llegir-lo aquí està la meva opinió, us faig un petit avançament m'ha deixat una mica freda i no m'ha agradat (qui avisa no és traïdor).

El punt principal del llibre que m'ha matat a cada moment és l'estil de l'autora. Perquè? Bé, no es pot negar que alguns diàlegs són enginyosos i graciosos, tampoc que la història sigui almenys original, però no suporto la manera d'escriure de la Cassandra Clare. Tot ho explica amb una rapidesa increïble, amb dues oracions se suposa que has d'acceptar que hi ha hagut una baralla brutal i que la protagonista ja està super integrada en tot el que acaba de descobrir que habita en el seu món. En molts moments del llibre m'ha donat la impressió d'estar llegint un esquema poc desenvolupat d'una cosa que podria ser interessant. Per a mi ha estat com llegir ara la Clary va aquí per X motiu, passa això després passa Y que produeix Z sense desenvolupar res, milers d'informacions que són interessants però res explicades.
El punt fort podríem dir que són els diàlegs, de vegades fins i tot sembla teatre (deixeu-me ser exagerada). Una mica de narració per dir-te on estan i uns deu diàlegs perquè et creguis que les dues línies que t'han explicat eren veritat.
En definitiva, podreu entendre que no m'ha agradat gens l'estil.

La història en si no és dolenta, tampoc puc dir que sigui el millor que he llegit però se l'intueixen parelles que podrien donar molt de si i té un munt de revelacions ja en el primer llibre interessants, però l'estil es carrega tota la impressió positiva que podria tenir tot el malbaratament d'imaginació que ha posat la Cassandra creant el món que crea.
Spoilers aquí! Si us plau no obris si no ets immune a saber el final d'aquest llibre.
El rotllo que són germans al final m'ha agradat, l'incest dóna morbo (no em prengueu per boja) però ni això m'ha tret el mal gust de boca que m'ha deixat l'estil. De fet totes les sorpreses familiars m'han semblat molt forçades i he tornat a pensar que estava llegint un esquema d'una novel·la, una mena de: la Clary és filla de la Jocelyn i el seu pare ha mort, al final resulta que descobreix la veritat el seu pare és un super-mega-dolent. L'autora no ens mostra que la Clary estigui hiper-mega-sorpresa, no se jo, però si descobrís que el meu pare és un malvat que vol carregar-se tot el que troba per davant el mínim que podria fer és negar a la primera. O exclamar perquè a mi? O jo que pensar que ara tot té sentit per això tinc la maldat en les venes. Però no, la Clary gairebé a l'instant ja té tot clar. A més que tot el llibre passen moltes coses i el temps que passa és menys d'un mes, potser menys d'una setmana.
En fi, que per algun motiu estrany l'escriptora té molta pressa per narrar tot i de vegades et donen ganes de dir-li calma (compte! tampoc demano que es passi al costat fosc de les descripcions interminables sobre la natura tipus Tolkien).
Spoilers fora!
Els personatges m'han semblat molt plans, l'autora no es gasta en descripcions de cap tipus i les psicològiques tampoc apareixen, si podem conèixer algun rastre de personalitat és pels diàlegs i algunes de les seves accions però em falta aprofundiment.
Ho se, ara tinc un exèrcit de fans boges d'en Jace que em mataran i em faran tot tipus de tortures estranyes si llegeixen això, però és el preu de la sinceritat (no em mateu, si us plau, odieu-me si voleu). Si, ho diré clar, en Jace no m'ha semblat tan malote-sarcàstic, té un puntet de tant en tant que s'agraeix però li falta, li falta molt perquè em pugui agradar.

Resumint, ho diré no m'ha agradat Caçadors d'ombra principalment per l'estil, potser si tinc l'oportunitat i no trobo res que em cridi especialment l'atenció llegiré alguna continuació més però dubto que llegeixi sencera la saga (mai se sap).
El millor: algun diàleg enginyós-sarcàstic
El pitjor: crec que m'he cansat de dir-ho .. L'ESTIL

L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario