lunes, 15 de octubre de 2012

Clàssic juvenil: Donetes

no és l'edició castellana que he llegit
Hola! Aquí us porto una nova ressenya literària, aquesta vegada es tracta de Donetes més coneguda per la pel·lícula segurament.
Títol: Donetes
Títol original: Little Women
Significat del títol: les protagonistes són quatre noies joves que el seu pare les anomena les meves donetes
Autor/a: Louisa M Alcott
Altres llibres de l'autor/a: Els cosinets / Una nena antiquada (ni idea de si la traducció és així o si estan traduïts al català que suposo que si)
Pàgines: 269
Continuacions: Aquelles donetes / homenets / Els nois de Jo (no se com és la traducció dels títols)
Narració: 3a omniscient passat
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícules
T'agradarà si: vols una història típica, feliç i amb costums d'una altra època ...
Ni ho intentis si: odies les coses amb massa moralitat-religiositat, odies que tot sigui massa positiu.
                                  Sinopsi
Aquesta és la història de quatre germanes, la seva vida quotidiana, els seus desitjos, els seus sentiments seus pensaments, els seus amics ...
                                  Opinió
D'acord, primer de tot he d'acceptar que la sinopsi que he fet és bastant curta i res reveladora, però crec que l'argument de la novel·la no dóna per a molt més i si hagués d'allargar-me més seria fer l'estratègia típica de les contraportades de posar paraules boniques per no admetre que la història no té un argument concret (si no vols començar a dir tot el que passa). Per tant us haureu de conformar.

Després del meu intent de justificació de la meva breu sinopsi us vull parlar de perquè he escollit aquest llibre. Bé, si he llegit Donetes no és perquè tingués un especial interès en l'argument ni en cap aspecte concret, tampoc he vist la pel·lícula així que això aquest no és el meu motiu així que diré la simple veritat: el tenia per casa en una edició bastant antiga no sabia que llegir i com és curtet l'he agafat. Els meus resultats no són massa favorables encara que tampoc esperava molt del llibre.

La història no té res que pugui sorprendre. No és trepidant, al contrari és una història sobre les vides d'unes noies bastant normals i en cap moment deixa de ser això. Si vols alguna cosa tranquil·la amb successos quotidians et pot agradar, però a mi en alguns moments se m'ha fet avorrit.
Un altre problema a Donetes és l'època. És a dir, en les novel·les que passen en altres temps poden passar-te dues coses: 1. que t'atreguin les diferències de costums perquè no són al que estàs acostumada 2. que et semblin massa diferents i que no acabis de connectar. En aquest cas la segona opció ha estat la que he sentit. La manera de viure d'aquestes germanes se m'ha fet antiquada i en cap moment m'ha semblat una mica atractiva per ser d'un altre temps.
Una cosa que no esperava és el tractament de l'amor. No coneixia l'obra però pensava que seria una de força romàntica, la meva sorpresa ha estat que aquest tema queda molt llunyà gairebé en tot moment i no m'ha agradat massa com s'ha tractat.
SPOILERS AQUÍ
Un dels meus morbos no complerts, Laurie i Jo. Tenien morbo, s'havien de quedar junts, o jo almenys m'ho imaginava, però res, no hi ha amor. I pel que es crec que en la segona res de res. Em desespera. En fi, i l'única parella que hi ha a donetes no m'ha acabat de convèncer, res desenvolupada ... Però bé, ja no espero res.
SPOILERS FI

L'estil és bastant dinàmic, descripcions poques (com a molt algunes interessants sobre pensaments que per a mi són necessàries) i diàlegs. Acció no hi ha gairebé però es pot llegir bastant ràpid, tot i així no hi ha massa interès en el que pugui passar i com ja he dit no hi ha res sorprenent o que causi algun tipus d'impacte.
Quant a la intencionalitat és clar que hi ha molta moralitat i religiositat, i la veritat a mi no m'acaben d'agradar aquests temes, per això he intentat ignorar aquesta part.

Els personatges crec que potser són el punt bo d'aquesta història, les quatre protagonistes tenen personalitats molt marcades i crec que estan bastant ben definides. Considero un punt positiu per a un autor quan el lector és capaç de pensar en un personatge d'una novel·la i se li ocorre algun adjectiu per definir-lo i en aquest cas els podem trobar. La meva preferència suposo que va per la Jo, el seu caràcter és el d'una bona heroïna i això que escrigui em fa sentir empatia cap a ella.

Resumint, una història massa simple i amb aires d'una altra època, si busques alguna cosa molt normaleta i no t'importen les moralitats o les pots ignorar endavant.
El millor: personatges, no és pesat
El pitjor: res que causi gran interès, molt lineal, massa moral.
L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario