sábado, 1 de septiembre de 2012

Mukya! Gyabo!: Nodame Cantabile

Hola! Avui us porto la ressenya d'un manga, potser el coneixeu, Nodame Cantabile.
Títol: Nodame Cantabile
Títol original:
の だめ カンタービレ, Nodame Kantābire
Significat del títol: Nodame és el nom de la protagonista, cantabile és un terme musical
Autor/a: Tomoko Ninomiya
Altres mangues de l'autor/a: Torendo no Jou Miho, GREEN
Continuacions: Opera-hen (recomanat llegir) / Noda-Can BS (històries de personatges no protagonistes)
Extensió: 23 volums + 2 Volums opera-hen
Format original: manga
Adaptacions: anime (3 temporades), dorama, pel·lícules (live action)
Curiositat: premi Kodansha millor màniga 2004 categoria shojo
T'agradarà si: tens interès en la música clàssica, busques un shojo amb personatges diferents.
Ni ho intentis si: odies la música clàssica, odies els personatges massa excèntrics.

                                  Sinopsi
En Shinichi Chiaki sempre ha volgut ser director d'orquestra, però a causa de la seva fòbia als viatges en avió i vaixell no s'ha mogut del Japó on estudia al conservatori piano i violí. Allà, coneixerà la Nodame, una estudiant de piano una mica peculiar.

                                 Opinió
Com ja vaig dir en l'anterior entrada (mangues als que estic enganxada) vaig començar a llegir aquest manga perquè volia escoltar música clàssica i se'm va acudir una estranya manera de fer-ho, llegir Nodame Cantabile, el manga, i aturar la lectura en el moment que hagués el nom d'una peça per escoltar-la i així ho vaig fer. Gràcies a la Nodame he conegut multitud de peces interessants (Rachmaninov * O *), per la qual cosa m'alegro molt d'haver-lo llegit. Per a una persona que no li agradi massa la clàssica suposo que el manga es pot fer pesat amb descripcions de música i tal, però almenys té uns personatges molt carismàtics.

Sobre la història en si dir que m'ha semblat que el final és precipitat. És a dir, el final de l'anime em va resultar molt obert així que pensava que el del manga seria més tancat però no ha estat així, si més no en el manga principal, al opera-hen veiem alguna cosa més semblant a un veritable final. Tot i així m'ha faltat alguna cosa.
Spoilers aquí:En Chiaki li dóna un anell de compromís a la Nodame una cosa bastant: kya! Per fi! Ja era hora! Ignoreu els comentaris estúpids, si us plau. El que anava dient, compromís, és una cosa que trobo bé (però jo volia veure una esceneta de casament, Nodame amb vestit blanc ¬ ¬). Tot i així em conformo amb l'amor, l'altre problema és que esperava un concert per a piano i orquestra d'en Chiaki i la Nodame, crec que com tothom. És cert que veiem que en l'Opera-hen la Nodame s'ha fet tota una pianista famosa, i toquen "junts" a l'òpera però ... ON ÉS EL CONCERT DE PIANO I ORQUESTRA! Així l'únic que ha aconseguit l'autora és deixar les portes MOLT obertes a la continuació ..... En fi, deixem-ho.Spoilers fora.

Per mi un dels millors punts d'aquest manga són els personatges, perquè? Bé, odio als personatges del típic drama que pateixen, es queixen del seu sofriment i posen expressions de dolor (de vegades estan bé, però quan exageren molt em maten) i aquí ens trobem dos personatges molt còmics perquè són bastant contradictoris: la Nodame la boja de la Nodame a la qual no es pot descriure amb paraules normals (Mukya! Gyabo!) i en Chiaki que és seriós, malhumorat normalment. És a dir dos personatges carismàtics com pocs que a mi m'han agradat molt, és cert, puc entendre que la Nodame us sembli el súmmum de la raresa i que en Chiaki us sembli “borde” però a mi m'agraden molt els dos personatges.
Però el repartiment de personatges no acaba aquí, Nodame Cantabile té molts personatges secundaris i encara que potser no s'aprofundeixi tant en aquests (cosa que odio, molts cops, en moltes histories em cau bé algun secundari que m'agradaria que tingués més paper) hi ha una parella que m'agrada molt .... Si, la Tanya i en Kuroki, més pols oposats que aquests dos no els trobes enlloc. M'agradava molt la parella que feien i sempre buscava més d'ells, em vaig alegrar que hi hagués un especial d'ells en l'opera-hen però jo volia que hi hagués hagut alguna cosa més, no se, m'ha faltat una mica més d'aquesta parella.

Pel que fa al dibuix, no sóc molt bona analitzant els aspectes gràfics, i normalment me'ls salto, però si necessites un dibuix molt bo per llegir un manga i que t'agradi vés a un altre. No dic que sigui dolent sinó simple (encara que els instruments estan ben dibuixats).

Sobre la música, crec que l'autora d'aquest manga ha de saber molt de música clàssica, o almenys tenir un interès molt gran per la gran varietat de peces que es troben, per ser pesada us deixo dos vídeos amb les interpretacions fetes al dorama. Les dues no són la peça completa estan tallades a troços.

 Concert Piano i Orquestra Chopin número 1

Concert Piano i Orquestra Rachmaninov número 2


Resumint busques música clàssica, amor i comèdia? Doncs endavant, tot i així si vas veure l'anime no et recomano que llegeixis el manga, si t'has quedat amb ganes de més pots llegir el opera-hen que seria més la conclusió a la història.
El millor: personatges, música clàssica everywhere i molt diferent
El pitjor: el final no m'ha acabat de convèncer.

L'he gaudit un: 3/5 (potser un 4 també estaria bé ... Per què sóc tan indecisa a l'hora de posar el número?)
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario