viernes, 14 de septiembre de 2012

Gelosia exasperant: Els caçadors de mamuts

Hola! Avui us porto una nova ressenya literària, es tracta en aquesta ocasió del tercer llibre de la saga dels fills de la terra.
Títol: Els caçadors de mamuts
Títol original: The Mammoth Hunters
Autor/a: Jean M Auel
Pàgines: 648
Precedit de: El clan de l'ós de les cavernes, La vall dels cavalls
Continuacions: Les planes misterioses, Els refugis de pedra, La terra de les coves pintades
Narració: 3a omniscient passat
Format original: llibre
Curiositat: aquest llibre va ser el primer que l'autora va escriure en ordinador, anteriorment utilitzava una màquina d'escriure i va arribar a escriure el primer llibre 4 vegades sencer.
Enllaços d'interès: http://www.loshijosdelatierra.com/


T'agradarà si: tens interès en la novel·la històrica o en la prehistòria, t'has llegit els anteriors i tens interès en la saga

Ni ho intentis si: odies els llibres amb un ritme lent, que costen de llegir, no tens cap interès en la prehistòria.
                               Sinopsi
Després d'anar-se'n de la vall on l'Ayla va conèixer a en Jondalar i va criar els seus cavalls, es trobaran amb un grup dels Altres, els mamutoi.
Les diferències culturals suposaran en un principi un problema però finalment aconseguiran encaixar en la seva societat.
                               Opinió
Crec que és evident que si he llegit el tercer llibre d'aquesta saga és perquè ja havia llegit els dos anteriors i encara que se'm van fer pesats em van interessar així que a llegir el tercer, suposo que acabaré amb la saga.
Aquest tercer per mi ha estat una mica en la línia de l'anterior, és a dir el primer el vaig trobar molt interessant, el segon es va fer una mica pesat i aquest també se m'ha fet una mica. Només espero que es mantingui el nivell en els següents i així podré acabar la saga bé.

Un punt principal en aquesta tercera part és l'amor entre els protagonistes, o més aviat la gelosia. Això m'ha resultat bastant exasperant en moltes ocasions, em sembla exagerat i si, dura tot el llibre.
SPOILERS AQUÍ
Suposo que hi ha diversos moments on es podria pensar que l'Ayla i en Jondalar no anaven a acabar junts, ja que al cap i a la fi ella es compromet amb en Ranec, però el problema principal que no hi hagi intriga són els noms dels llibres. Si, cada un passa en un lloc diferent del qual porta nom per tant ja se sap (o s'intueix) que al final del llibre la protagonista s'anirà lluny dels mamutois cosa que em feia pensar que marxaria amb en Jondalar des del principi. Així que tot el rotllo de la vull però he de deixar-li triar, l'estimo però ell ja no m'estima m'ha exasperat molt, saber que s'anaven a quedar junts només em frustrava i molt.
SPOILERS FORA

En quant a l'estil de l'autora segueix sent el mateix de les anteriors parts molt descriptiu en tots els aspectes tècnics de l'època amb paràgrafs i paràgrafs per explicar el procés del treball de les roques la construcció dels habitatges mamutoi etc. Això es fa pesat de vegades, però també forma part de la gràcia d'una novel·la històrica, la documentació.

L'acceptació del grup se m'ha fet una mica repetitiva, és a dir, m'ha recordat a la del primer llibre de la saga. Per exemple Mut i mogur eren molt semblants, la situació on l'Ayla salva algú i llavors l'admiren, com ajudant en el part ...
Els personatges en aquest llibre se m'han fet una mica exasperants sinó còpies d'anteriors com ja he dit. Sobretot en Jondalar i els seus dubtes, de debò si vol tant a l'Ayla o que l'hi digui o que se'n vagi i ja està, no és normal que es passi tot el llibre en pla, la vull serà feliç amb ell me'n vaig, espera em quedo que la vull molt, no però com la vull m'en vaig, però ... I l'Ayla tampoc ajuda molt la veritat. Tot i així suposo que ella em cau bastant bé com a personatge.

Resumint, et van agradar els anteriors i tens interès en llegir més sobre els personatges, endavant. Se't van fer pesats els anteriors, aquest segueix en la mateixa línia.

El millor: dades interessants sobre la prehistòria,
El pitjor: m'ha exasperat l'amor.

L'he gaudit un: 3/5
Fins aquí el meu avorriment ^ ^

No hay comentarios:

Publicar un comentario