lunes, 24 de septiembre de 2012

El beuratge de l'amor: El romanç de Tristany i Isolda

Hola! Torno per fi amb una ressenya, aquesta vegada literària.
Títol: El romanç de Tristany i Isolda
Títol original: Tristan und Isolde
Significat del títol: Els noms dels protagonistes
Autor/a: Joseph Bédier *
Pàgines: 111
Narració: 3a passat (encara que crec que de vegades canvia el temps)
Format original: oral (era una llegenda que anava rondant des de l'edat mitjana i després a Joseph Bédier se li va acudir escriure-la)
Adaptacions: òpera (Wagner) / pel·lícula (i segur que moltes altres)
Curiositat:
-> En català els noms s'han traduït Tristany i Isolda, en castellà crec que hi ha versions que són Tristán e Iseo. Conclusió? Cada u li posa un nom
Enllaços d'interès:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/tristany_isolda/index.htm (en català)
T'agradarà si: tens interès en llegir alguna cosa medieval, no t'importa llegir alguna cosa amb llenguatge antic, vols llegir alguna cosa d'una altra època, no us importa que hi hagi fets màgics.
Ni ho intentis si: odies les coses antigues o amb llenguatge antic, odies el drama, odies el que posa al t'agradarà.

                                     Sinopsi
"Senyors, ¿us plau escoltar un conte d'amor i de mort? Tracta de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com es van estimar amb joia i amb dolor. Després van morir un mateix dia, ell per ella, ella per ell "
                                      Opinió
Com sempre començaré explicant els motius que m'han portat a llegir això. Doncs bé, en aquest cas es diu obligació, és a dir estic en període escolar per tant l'he hagut de llegir per l'escola. Tanmateix, estic contenta d'haver-la llegit perquè és un clàssic que no sabia de que anava i la curiositat per fi ha estat satisfeta.

Crec que per a mi el més destacable d'aquesta història és l'ambientació, et fica de ple en l'edat mitjana en una època del tot diferent i a més els elements màgics li donen toc diferent de creences, en definitiva d'una cosa molt diferent a la realitat. Entenc que s'hagin volgut recopilar totes les llegendes que corrien i m'agrada la idea que tot això hagi sortit de tradició oral.
M'encanta que es faci servir la tercera persona que coneix els fets i que vagi fent les seves aportacions del tipus: "Ai! La desgràcia els perseguia! I també m'encanta aquest tipus de narradors que li parlen al lector. M'ha fet molta gràcia una expressió que es repetia molt en l'edició catalana: Ai las! A més aquest llibre és una demostració que clàssic no és sinònim de dens, és fàcil de llegir.
I fins aquí els punts positius suposo que per a mi ja són suficients perquè m'hagi agradat el llibre però tampoc puc dir que m'hagi encantat.
La història en si és molt previsible. O millor dit el fragment que us he posat és el primer del llibre i ja és tot un spoiler així que no us sorprendrà però hi ha altres coses que no m'han acabat d'agradar:
Spoilers aquí
Que l'amor sigui a través d'un beuratge. Jo m'esperava més una cosa en pla amor de veritat, dient que s'enamoren per mitjà de la màgia sembla que el seu amor no sigui real.
Un altre punt que no m'ha agradat és que quan es troben són massa conscients que el seu amor és prohibit i no es deixen portar per la passió, els dos acaben per separar-se sempre i sembla que el seu amor no sigui prou fort perquè els dos s'escapin junts o alguna cosa semblant.
Spoilers fora.
Sobre els personatges no n'hi ha cap que sigui remarcable són tots molt plans (al meu parer). Això si em sembla una mica bèstia (o molt al estil medieval) que es carreguin a tot dolent així a lo guai, i que Isolda es posi certa cosa com penitència ...

Per acabar us poso el preludi de l'òpera de Wagner.

 
Resumint, és una història que et transportarà a una altra època i amb un bon estil però amb un argument lineal. Per tant, recomanada si vols llegir alguna cosa amb un toc medieval autèntic.
El millor: l'estil, l'ambientació
El pitjor: l'amor ..

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario