miércoles, 8 de agosto de 2012

Una illa, deu persones, una massacre: Deu negrets

Hola! Avui us porto la ressenya d'una novel.la de misteri: Deu negrets.
Títol: Deu negrets
Títol original: And There Where None / Ten little Niggers
Significat del títol: ocorre un assassinat seguint una cançó de bressol que tracta de deu negrets,
en anglès "I no va quedar cap" crec que s'entén prou
Autor/a: Agatha Christie
Altres llibres de l'autor/a: Assassinat en l'Orient Express, Mort en el Nil (entre moltes altres)
Pàgines: 168
Narració: 3a omniscient
Format original: llibre
Adaptacions: obra de teatre, sèrie, pel·lícula ...
Enllaços d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/And_Then_There_Were_None
Curiositat: moltíssimes obres tenen o han agafat l'argument i han fet d'ell paròdies i altres, per exemple Umineko no Naku koro ni, una visual novel que es basa en un argument inspirat directament en aquesta novel·la.
T'agradarà si: ets fan del gènere misteri, busques alguna cosa d'intriga i un final sorprenent ..
Ni ho intentis si: odies el misteri o la novel·la negra ...
                                  Sinopsi
10 persones són convidades a l'illa del negre per diferents motius. Allà d'un gramòfon els sortirà una veu que els acusarà d'un assassinat no resolt. A partir d'aquí començaran a morir un a un seguint la lletra d'una cançó infantil.
                                  Opinió
Des que vaig llegir umineko i vaig saber de la gran relació que tenia amb aquesta novel·la d'Agatha Chrisite tenia ganes de fer-me amb ella. A més, el misteri és un gènere que sempre m'ha cridat així que per canviar radicalment l'estil de la meva anterior lectura no se'm va acudir millor opció. Els resultats han estat òptims...

El llibre comença amb una presentació de personatges, i se'ns explica perquè cada un ha estat convidat a l'illa del negre, el problema d'aquesta presentació (o almenys el que jo he tingut) són els noms, us puc assegurar que m'ha costat molt centrar-me per saber qui era qui, i fins que no han començat a morir uns quants no em sabia els noms de tots.
Així que evidentment al principi anava com una ximple intentant saber a qui li pertanyia cada nom per tant no podia començar a sospitar de ningú (no crec que l'autora ho fes expressament però ha estat una tècnica molt efectiva per deixar-me sense capacitat de raonament).

És una novel·la molt dinàmica, només són 168 en la versió que he llegit jo, i com sol passar en aquest gènere a mesura que transcorre l'acció cada vegada es posa més interessant (t'acabes centrant i ja comences a tenir la típica paranoia "tots són els assassins") arribant al final que pot resultar sorprenent (a mi almenys m'ha agafat amb la guàrdia més o menys baixa).
Si us plau, no continuïs llegint, si no et vols espatllar el final.
Els spoilers són un crim, però en les novel·les de misteri són un crim doble.

 

No m'esperava que ell fos l'assassí, em fiava que el jutge seria bona persona, però ara m'adono que la "Justícia" era un tema important i comú en tots els que estaven presents a l'illa, ja que al cap i a la fi el que tenien en comú totes les persones que havien anat és que havien fet algun crim en el qual no s'havia fet justícia, tot i així l'explicació em sembla una mica agafada per pinces però ho accepto, el que no m'ha agradat és el doctor. A veure qui és el llest que en unes condicions així, tots sospiten de tots, s'ofereix a participar amb el jutge per fer veure que és mort. Hauria entès que ja fossin companys abans d'arribar a l'illa que l'hagués subornat o alguna cosa així.
Quan arribava al final m'imaginava que el doctor tenia alguna cosa a veure amb la resolució del misteri, és a dir alguna mort falsa, però no crec que el motiu que el fa participar "es fia d'un jutge perquè és una autoritat" sigui creïble i en aquest aspecte m'ha decebut.

Quant als personatges sent una novel·la de misteri és normal que no es simpatitzi amb cap personatge tot i així puc dir que odiar si que es pot: la Vera i en Blonde sabia que cap dels dos era assassí perquè els veia molt histèrics cosa que no m'agradava, fi.
Quant al màster mind ... com ja he dit em sembla excessiu fer tot això, però accepto els seus motius.

Resumint una novel·la entretinguda si busques un misteri àgil i fàcil. Tot i així m'ha decebut en cert punt.
El millor: es llegeix molt ràpid, interessa saber qui és el Master-Mind (o el whodunnit) del cas.
El pitjor: cert punt que em sembla no creïble.

L'he gaudit un: 3/5
Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. Ho sento aquí Rikanna, però per mi aquest novel·la és una obra mestra de la literatura de misteri. Potser alguns personatges són histèrics, però com et sentiries tu si sabessis que et volen assassinar i no tens escapatòria. Aquest llibre recull la personalitat humana en les situacions límit.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Entenc el teu punt de vista i sens dubte no puc negar que és una bona novel·la, però personalment n'esperava més d'ella. Suposo que tenía massa expectatives i que aquestes temàtiques sóc més exigent.
      Sobre la personalitat humana en les situacions límit... No et dic que el llibre no les representi, però he vist altres històries que m'han convençut més amb el tema.

      Gracias pel comentari, sempre és bo llegir altres opinions^^

      Eliminar